Obama, Internet i els museus

05 de novembre 2008

També aquí l'Obama? Doncs si, i no és la primera vegada. En podem treure cap ensenyament de la victòria d'Obama la gent de museus? Bé, potser si...

Primer podem aprendre a explicar història i que arribi directe al moll de l'os de la gent. Com en l'exemple que ha posat avui en el seu últim discurs de la dona d'Atlanta de 106 anys que ha votat en una pantalla tàctil. "Va néixer només una generació després de l'esclavitud, un temps sense cotxes al carrer ni avions al cel, quan una persona com ella no podia votar per dues raons, per ser dona i pel color de la seva pell, i aquesta nit penso en totes les coses que ha vist en aquest segle d'Amèrica, el dolor i l'esperança, els problemes i el progrés..." i segueix amb les sufragistes, amb el New Deal, amb Pearl Harbour, amb Martin Luther King, amb l'arribada a la Lluna, amb la caiguda del Mur de Berlín i "enguany, en aquestes eleccions, ella ha tocat una pantalla i ha votat" Freeman Tilden n'hauria estat orgullós.

I també podem aprendre algunes coses del que ens espera als propers anys en la relació amb "el públic". Amb aquests joves que han votat massivament perquè han considerat que Obama era un dels seus, perquè els parlava en el seu idioma, de coses que els interessen i en els mitjans que ells utilitzen. La triple O, laObama Online Operation és molt més que penjar un perfil a Facebook, és la comunicació massiva que veurem en els propers anys. I la gent ha respost de forma entusiasta, increïble, amb milers de voluntaris, amb milions de dòlars en donacions individuals, per una raó simple i poderosa, perquè els ha donat una via per participar d'aquest moviment. Ell és un magnífic orador, sembla absolutament sincer en el que diu. I la gent l'ha cregut. I la seva maquinària electoral estava enfocada a rebre amb els braços oberts milers de persones que voldrien "fer alguna cosa", trucar als amics, ajudar gent gran a registrar-se, fer vídeos de suport i penjar-los al YouTube, donar una petita quantitat...

Els immigrants digital vam néixer amb les televisions i els diaris com a paradigma, rebre informació i votar cada quatre anys. Els joves han nascut a Internet, on el paradigma és la creació i l'intercanvi, no el consum. Quan alguna cosa els mou, volen participar, volen formar-ne part. Això és els Estats Units d'avui i és la Catalunya d'aquí a cinc anys. Els joves volen FER.

Els museus i les entitats patrimonials tindrem una oportunitat molt gran en la relació amb aquesta nova generació. Mantenim encara el prestigi de treballar pel bé comú, per la societat. Podem explicar-los coses que els interessaran, podem oferir-los participar dels nostres objectius i de la nostra tasca. Però haurem de parlar el seu idioma i en els seus canals. I, sobretot, haurem de ser sincers. No val convidar-los a presenciar els nostres actes, ells voldran FER els seus actes dintre del nostre moviment. S'obre un temps per un nou voluntariat molt més nombrós i heterogeni, amb una organització diferent, amb regles noves. Si som capaços d'integrar-lo, serà bona part del nostre futur. Si ens tanquem i el rebutgem, passarem a ser una cosa del passat.