Robert Capa i Gerda Taro al Museu, però de les fotos de l'avi... quí se'n cuida?
04 de juliol 2009
Sóc un apassionat de la fotografia antiga, hi he hagut de submergir-me ben sovint en la meva etapa d'històriador de l'arquitectura en fons com l'Arxiu Mas o el Fons Salvany i n'he sortit sempre més enamorat que abans d'aquests arxius. Històries darrera de cada foto... I em posa dels nervis quan veig determinades institucions per les quals tinc un especial apreci que tenen un fons de fotografies de vida quotidiana excepcionals i no en treuen ni el més mínim partit. Tenen la vida de la gent a les mans i no se n'adonen, es pensen que són fotos. O pitjor... "documents". Cada foto dels cabarets de Barcelona dels anys 20 és una màquina del temps i les tenen en un compacte esperant que algun sonat les demani... és que em poso dels nervis...
La rebequeria que acabo d'escriure ha estat provocada per la comparació amb algunes iniciatives que són del segle XXI i que caldrà seguir. La més recent la posen en marxa el Periodico i el MNAC (imagino que en David Balsells. [actualització: un ocellet em xiva que és idea del Damià Martínez el Cap d'Activitats del museu]) en relació a les exposicions sobre fotografies de la Guerra Civil de Robert Capa i Gerda Taro que tindran obertes aquest estiu: una web per recollir fotos que aporti la gent sobre la Guerra Civil o sobre aquell temps. Cadascú pot escanejar les seves fotos i enviar-les. Tot on-line. I si no en saps, doncs per telèfon. Tot senzill. 2.0 perfecte. I les que es recullin entren en una exposició al MNAC. Toma ya. El meu avi penjat al MNAC. I atenció que només em demanen l'escanejat... No em prenen la foto... Encara millor...
Ara mateix n'hi ha unes quantes de penjades, algunes interessants, altres no tant, però el que m'ha cridat més l'atenció és la informació que dona la gent sobre les fotos, com ara aquesta:
Etiquetas:
Arxius 2.0,
fotografia,
web2.0
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comment
Albert, un post brillant! Amb quina claredat exposes com han de canviar les organitzacions dedicades a la preservació de la memòria i el patrimoni històric. Perquè la tecnologia desenvolupada al voltant de la Internet actual canvia el rol d'intermediàries que havien tingut fins ara. A fe de déu i de molts usuaris, que la iniciativa del 20 Minutos és bona i no pot deixar de ser considerada una bona pràctica. I particulament m'alegro de l'empenta del MNAC també.
20 de juliol del 2009, a les 19:50Publica un comentari a l'entrada