Wolf Hall

07 de setembre 2009

He acabat de llegir Wolf Hall de Hilary Mantel i des que he tancat el llibre que tinc aquella sensació estranya de... i ara que faig? Com quan acabaves l'època d'exàmens a la universitat, o una investigació que t'absorbeix totes les hores, tots els retalls de temps del dia. Pots llegir el diari, pots sentir l'iPod... pots buscar vídeos al YouTube de la Mantel, en Cromwell i l'Enric VIII... però el buit hi és. Perque aquest llibre t'omple, en la seva recreació dels anys turbulents d'Enric VIII, Ana Bolena i la separació de l'església anglesa del catolicisme. Estem cap al 1530 i el món està canviant de forma vertiginosa, entre d'altres coses per un avenç tecnològic sorprenent: l'impremta. Una protestant clandestina diu: "ells tenen els sants i el Papa, nosaltres tenim la impremta!" i el mateix Thomas Cromwell, el protagonista absolut del llibre, un home sortit d'entre els pobres, que de jove va fer de soldat, de comerciant, de prestamista... una ment privilegiada pels negocis i la intriga, el bulldog del Rei, fins i tot ell, enyora els temps precedents, quan una idea, o un rumor no es podia estendre en només uns mesos, en setmanes, per tot el país, per tota Europa.

Mantel és capaç de recrear la vida en les cases Tudor angleses, plenes de gent sempre, nens treballant, els homes de la casa maquinant amb qui casaran els fills i les nebodes, negocis, llibres prohibits que entren amagats en doble fons: és clar són Bíblies protestants, no estan en llatí sinó traduïdes a l'anglès! quina heretgia! un llibre així, si en Tomas Moro te'l troba, et porta a la tortura i a la mort.

Vaig descobrir el llibre en un article del Guardian durant les vacances, a Londres vaig veure que era un tros de totxo i al final quan vaig arribar a casa el vaig comprar a Amazon. M'ha costat un horror llegir-lo perquè això és anglès de veritat, i he hagut d'agafar el Collins a cada moment, però un cop passats els primers dies difícils, submergir-se en el segle XVI, en la vida de cada dia, ha estat un plaer dels grans. I entendre al costat dels personatges l'estat de l'església en aquest moment, el que suposa la reforma de Lutero i tants d'altres per a l'establishment... Ho he llegit en llibres d'història (és justament el que investigo com a historiador de l'art "normal") però aquí ho vius.

Mantel ha estat extraordinàriament rigorosa pel que fa a les dades històriques, perquè el joc és justament aquest, com explica en una entrevista avui sabem tota la vida de Thomas Cromwell. Tots els fets estan anotats, sabem exactament que va fer i quan. Però no sabem perquè. Un malson per al biògraf però un somni per al novel·lista diu. I ha creat la persona, totes les persones, que encaixen perfectament en els vestits dels seus actes històrics. Tot el llibre fa olor de veritat.

Un exercici que aquí fa una excel·lent novel·lista, però que com a historiador i museòleg vaig tenir el plaer de fer treballant a la Seu Vella, a la capella de Sescomes. Què sabíem del Bisbe que la va fer construir? poca cosa. Però teníem la llista de la seva biblioteca, i llegint els seus llibres (quin plaer de detectiu... llegir el que llegia un bisbe de fa 500 anys...) i mirant les parets de la capella vaig entendre qui era. Un home preocupat per la seva moral, pels seus actes... però sobretot per l'impacte de la seva família a la societat, per posar el seu escut davant la cara de tothom, per construir la capella més moderna en l'edifici més important de la ciutat. I a la nit llegia Boeci. Ui quin penediment de la supèrbia...

Wolf Hall... Quan Cromwell prepara les residències per l'estada del seu senyor Wolsey, quan és un nen, ronda per les cuines de les grans cases i li diuen "make yourself useful", la ràbia de tota la cort per l'èxit de such a low-birth. Quan el rei el crida a la nit perquè ha somiat amb el seu germà mort... Cranmer i el seu petit secret. La seva filla, ferma i dura com ell mateix que li diu qui ha triat per marit. Amb vuit anys. Thomas Cromwell, que té al cap la comptabilitat de tot el país i que sap que el que s'ha de fer és tancar els monestirs, caus d'inutilitat intel·lectual i econòmica. I que busca com fer-ho sense una revolta. Que veu cremar a la pira amics pels quals demana clemència al rei, però pels quals en públic no vessarà una llàgrima.

Wolf Hall. Quin bon llibre.