Museus gratuïts? a Madrid un parell d'hores més...

31 d’agost 2009


Rebo pel Twitter i el Facebook que el Reina Sofia (dirigit per Manolo Borja, no ho oblidem...) amplia l'horari d'entrada gratuïta de dilluns a divendres de les 19h fins al tancament, a les 21h. I el dissabte a la tarda i el diumenge ja són gratuïts. L'entrada anterior (ara actualitzada amb més articles) comentant que l'Ajuntament de Barcelona s'estava replantejant la gratuïtat dels diumenges ha generat un petit debat al Facebook, prou interessant.

I en Montilla demana avui als seus consellers una agenda més social. I s'està 3 hores amb el conseller d'Educació.

La gratuïtat tindría, té, un paper a Catalunya. Però com es pot llegir entre línies al debat del Facebook, la gratuïtat no és l'objectiu sinó l'eina. L'objectiu és utilitzar els museus com a eina de millora de la societat. Creant coneixement, ajudant a fer una societat més culta i capaç de ser crítica. I que això arribi no només a un 10% sinó al màxim nombre de persones. I també, perquè no, generant negoci al seu voltant (plusvàlues en dèiem fa 20 anys...) Avui llegia a la Vanguardia que gent d'Esade avaluaven la competitivitat del turisme català i establien indicadors. I que el patrimoni era un valor heredat i fixe. I UNA ... el patrimoni el creem d'amagat els que estem al darrere de les institucions patrimonials. Que el romànic català més autèntic el vam descobrir (llegiu crear/inventar) ara fa 100 anys i el modernisme guai de BCN fa només 15... I ara ja ens tocaria inventar (descobrir) alguna cosa nova...

Bé, tornem a on anava...

No sé vosaltres, però jo crec que els museus poden ser una eina d'educació, de democratització i de creixement econòmic. Ara bé, no és fàcil. N'hi ha que ens porten anys d'avantatge i sobretot que tenen els objectius clars. I aquí, no sé... uns quants correm tant com podem... però... què en penseu?

Em passo a wordpress?

26 d’agost 2009

Fa temps que li tinc ganes a Wordpress i estic pensant en passar aquest blog a aquest sistema. He fet una prova: Museus 2.0 Wordpress. La gestió té més possibilitats però tots vosaltres haureu de canviar l'adreça on em busqueu... Us agrada? Creieu que val la pena? Comenteu-ho please!

Museus gratuïts?

25 d’agost 2009

Llegeixo a la Vanguardia en paper que l'Ajuntament de Barcelona s'està replantejant obrir els diumenges a la tarda i l'entrada gratuïta. La notícia és molt confusa, vé d'unes declaracions de Jordi Martí a Europa Press que no he aconseguit trobar en la seva horrible web. (Actualització: Recull al Huubs article a el País i a el Mundo) No es diu ni sí ni no, ni perquè clarament. Que ho estudiaran en funció dels resultats. I que al juny i al juliol ha baixat el públic. I que igual es fa però no tot l'any. Home... No sé, al setembre ja en parlarem i ja ens ho explicaran... però per una vegada que es fa un pas en la bona direcció... El que s'ha de fer és posar-hi més llenya a la màquina, no treure'n.

Retalls anglesos

24 d’agost 2009

He passat dues setmanes en un poblet anglès, mismamente al "heart of England" a uns 40km d'Oxford, que es diu Bourton-on-the-Water. Turístic, mono i molt tranquil. I no m'he endut ni el portàtil ni l'iPod, que volia fer vacances. Una anècdota. Per consultar uns horaris de l'aeroport vaig haver d'anar l'últim dia al "cibercafè" del poble que estava... a la funerària! Us ho juro. Anaves a la funerària, t'obrien la "gate de la fence" del costat i entraves en un despatxet on hi havia els ordinadors que anaven amb monedes. Real as life.

Pubs, casetes amb el sostre de palla, BBC, granges visitables, parc d'atraccions (Legoland) amb els nens, Shakespeare a Stratford, Colleges a Oxford, i... és clar alguns museus. Poquets. En realitat les coses que puc comentar per si li serveixen a algú no són estrictament museístiques sinó, diguem-ne, comentaris de sociologia low-cost.

Als anglesos els encanta el seu exèrcit. Per comparació amb la colla de pacifistes que som nosaltres, ells estan encantats de tenir unes forces armades que guanyen guerres. I ni missió de pau ni hòsties, ells estan a l'Afganistan i a l'Iraq "doing their job" i cada dia al diari i la tele el report dels nois valents que han mort allà. Però això no és d'ara, només veure les tombes antigues i modernes dels militars a Westminster Abbey ja es veu que és de sempre. I per això tenen un museu com l'Imperial War Museum que caus de cul de ben fet i de la resposta de la gent, que es creuen el missatge i el recolzen. I els pares compren als nens samarretes de camuflatge a la sortida. Poca broma.

La cervessa segueix sent boníssima i el menjar molt dolent. El seu de menjar, l'hindú fantàstic.

Els anglesos saben explicar històries. En text, per la tele, amb objectes... De tot en treuen partit. A Bourton hi ha un museuet una mica tronat dedicat al motor. Tot apilotat, vitrines plenes de "memorabilia" des de pots d'oli fins a anuncis, a cromos, el que sigui. But... amb cada cotxe hi havia uns cartells que te l'explicaven. Els textos els podeu veure a la web. Modèlics: amb preguntes i respostes i amb informació interessantíssima. I a la caravana hi havia els discos de l'època sonant, i tot de trastes per fer pic-nic també antics. I feia el fet. I en tota la resta de museus passa el mateix. SABEN què és el que tenen, i EXPLIQUEN les històries que hi ha al darrera. Si pot ser amb tocs personals millor. El London Transport Museum, recentment renovat, n'és un exemple. Aquí teniu un petit set de fotos. Sempre sons, sempre informació personal, escrita, parlada (fins i tot els cavalls expliquen la seva història!) I a la TV el mateix. Saben fer documentals com ningú. Who do you think you are? Un programa sobre genealogia familiar. Indigerible? No my dear, emocionant. Famosillos anglesos remenen en les històries de les seves famílies i descobreixen besavis dedicats a la mineria testimonis d'accidents esgarrifossos, d'altres herois de guerra que van estar tancats a Colditz i involucrats a l'escapada (!). Documentals i sèries en saben fer indeed. Fins i tot en tenen un maquíssims sobre cuina (?!)

El British és el British. Només m'hi vaig poder estar una estoneta curta... però jo en aquesta sala ja m'hi passaria un parell de dies. I aquests també saben explicar històries:

Mistery object:
Mystery object: shieldWhat is this object? What was it used for? What stories can it tell us?

Oxford és Oxford. El museu de la Universitat... buff. El museu de ciència... buff. I el Pitt-Rivers (!!!!) quin xoc, la veritat. No en sabia res, i vaig quedar mort totalment, les cultures del món totes en una sala apilotades en vitrines victorianes. Màscares, amulets, estris per fer foc. Impossible de resumir. Et donen una llanterna si vols, per descobrir objectes tu mateix. Un museu antic renovat amb sensibilitat exquisida, sense desfer-lo. Retornant les vitrines del XIX a la sala principal, com uns valents. Visita obligada.

La tradició té un pes enorme en aquest país. Les coses no són velles, són antigues. A cada poblet trobes brocanters, fires d'antiquari i la gent es torna boja comprant rampoines. I hi ha tios que van amb una BSA pel carrer! I tot això ajuntat a l'habilitat per explicar-se dona una base excel·lent per a un esperit diguem-ne... museístic.


Tornat de les vacances

20 d’agost 2009

Malhauradament he hagut de tornar de les vacances...

Em queden uns díes encara però estar a Barcelona és com no fer vacances gairebé, i més amb aquesta calor.

Porto a la motxilla mental unes quantes coses noves vistes a Anglaterra. Un país tan diferent del nostre...

Premi per qui sàpiga que és això:


video

Una pista: