El piso. La nova TV

12 de novembre 2010

Cada dia veig menys la TV. Però cada dia veig més TV... a Internet. I avui he descobert una petita joia: El Piso. He arribat per un irreverent vídeo d'una noia ensenyant els pits al Papa des d'un balcó. Del vídeo passo a Producciones Barrocas i Serge González i descobreixo que "el Piso" és una sèrie. El primer capítol és una mica cutre però té "algo". El segon ja té gràcia. I el tercer està rodat amb bona càmara (una rèflex, la bomba visual) i els personatges ja estan perfectes. Les músiques, els diàlegs, les situacions... I ja estic esperant el quart amb més ganes que el House o el Castle...

Model de negoci? No en tenen. Però jo pagaria un o dos euros a Producciones Barrocas perquè filmessin el quart. I segur que hi ha més gent com jo. I quan s'acabi la sèrie fem una festa amb tots els micropatrocinadors, ens presenten a Llanetes i a Coco (ella és molt mona però per mi... la Laura...) i ens donen una samarreta que digui "Jo he pagat un capítol d"el Piso".

Vale no té res a veure amb museus. Però és el segle XXI.

Gaudí, la Sagrada Família i Twitter

07 de novembre 2010

1. Twitter com a eina de recollida d'opinió. Visc just al davant de la Sagrada Família a Barcelona, i avui he vist des del balcó tot el sarau de la visita del Papa. Després m'he connectat al Twitter i he descobert que estava literalment bullint de missatges i opinions, m'hi he afegit i he seguit algunes cerques com sagrada família o el hashtag #papabcn . Resultat: Des de descobrir que la CNN ha fet un especial sobre el tema fins a la resposta dels homosexuals. Gent que s'afegeix al missatge de pau de l'església i gent que fa veure que les dones només han participat a la cerimònia per netejar l'altar i el terra. Twitter: una eina per copsar les opinions sobre qualsevol esdeveniment, institució o concepte? Dons cada dia més.

2. La Sagrada Família. L'edifici projectat per Gaudí ha estat fins ara una mica una mona de Pasqua formada per les quatre torres que va arribar a construir l'arquitecte més la continuació, indescriptiblement lletja de la façana de la Passió i la nova façana del carrer Mallorca que quan estigui acabada serà un horror digne de la Hammer. El problema és que Gaudí no era un arquitecte modern, avançat al seu temps, com s'entesten a dir molts estudiosos. No, com em va fer veure en Pere Beseran, Gaudí en realitat és l'últim arquitecte medieval. No fa servir plànols sinó maquetes, planeja una estructura sobre la qual va guarnint les superfícies a mesura que va construïnt. La façana de la Passió en la seva concepció original era una muntanya d'ossos i tendons, absolutament esfereïdora. El que han fet és una estructura buida de significat. Una mona de Pasqüa. I la façana del carrer Mallorca... ja la veureu quan la vagin fent...

Però l'interior. Atenció a l'interior. Aquí l'estructura és tan potent, tan complexa que fins i tot sense ornament s'imposa. El bosc, les columnes com arbres que esclaten en branques, la llum que arriba pel mig de les fulles, des del cel. Per lletjos que siguin els vitralls i les decoracions que hi vagin penjant, és igual, l'espai s'imposa, és un buit únic al món (algú recorda Bruno Zevi?).

Ens agradi o no, a partir d'ara la imatge de la Sagrada Família, i per tant molt sovint també la de Barcelona i de Catalunya serà aquest bosc de colors i llum.

Postdata: Galeria de fotos una mica antropològica de la visita del Papa...

Internet, patrimoni i arqueologia

24 d’octubre 2010

El proper dimecres 27 faig una sessió al Màster d'Arqueologia de la UB convidat per Jordi Tresserras. Per aquesta classe he adaptat els continguts que tenia sobre presentació del patrimoni a Internet a la temàtica arqueològica, recollint exemples, actualitzant alguns enllaços i introduint algun concepte nou com la discussió sobre els drets de publicació, que en el món arqueològic... és molt necessari. ejem... Si ara les teles estrenen les sèries a Internet doncs jo també. Aquí teniu el powerpoint.

I ara no cal anar a classe?  Al contrari... a classe sempre poso algún extra... je je.

Creativitat audiovisual i patrimoni. Mnac, Amiens i 600 anys del rellotge de Praga

18 d’octubre 2010

Fa uns dies vaig assistir a l'obertura de "El Mnac pren el carrer". Sobre el paper semblava una bona iniciativa, reproduccions d'obres del Mnac al carrer. La implantació però era una mica... pobre... i amb competència potent... Entre HM i Benetton... I a sobre a Benetton hi havia un videowall immens que projectava una mena de joc de realitat virtual on la gent que passava per davant es veia en la pantalla rodejada de triangles de colors que es movien i brillaven. Molt espectacular. La gent on creieu que s'aturava? Pues eso.

Vaig pensar que qui l'encertava era Benetton i que al patrimoni calia saltar tres o quatre estadis de creativitat per treure-li tot el suc.

I hi ha gent que ja ho ha fet. A Amiens a la seva catedral fan un espectacle de son et lumiere però del segle XXI. Una autèntica meravella tecnològica i artística.

Però el que han fet els txecs amb el famós rellotge astronòmic de Praga és simplement increïble. Això és creativitat. Això és treure tot el partit del que es pot fer. Això és imaginació. Això és art. I patrimoni viu.



The 600 Years from the macula on Vimeo.

Reflexions sobre Internet i el periodisme digital

13 d’octubre 2010

Què fem amb el vídeo a Internet? Han de signar els periodistes a Twitter? Cada pàgina és una "home"? Aquestes són tres de les moltes preguntes que ens vam formular mútuament la Sílvia Llombart i un servidor l'altre dia compartint una estona. La Sílvia és una de les persones més clarividents que he trobat a l'hora de pensar cap a on hem d'anar en aquest negoci de la xarxa...

Every page is a landing page. Li comento les novetats de patrimoni.gencat, especialment la nova columna dreta, dedicada a novetats i 2.0 que apareix a totes les pàgines del portal, perquè creiem que cada pàgina és un lloc on el visitant pot arribar via cercador, enllaç, 2.0 etc. I ella em diu que hem de tractar totes les pàgines d'aquesta manera, donant més coses que la pura notícia o contingut. Se li han de posar al costat complements que l'enriqueixin. Més suggeriments per navegar.

Què fem amb el vídeo a Internet? La Sílvia em diu que ara encara estem fent TV amb el vídeo a Internet, que hem de trobar una nova manera de fer. Coincideixo plenament. Nosaltres ara fem molt bona TV però TV al cap i a la fi. El vídeo a Internet ha de ser diferent. No sé encara ben bé com... però ja ho trobarem.

Narrativa multimèdia. Una sortida és integrar els formats dintre del discurs. Em defensa que text, més vídeo més altres elements com els gràfics manipulables pels propis usuaris, han de ser coherents i encaixats entre ells. No val textos aquí i vídeos que no tenen res a veure allà. Ella creu que cal fer més gràfics i em parla de Google Chart, i jo a ella del projecte d'IBM Many Eyes. Em convenç de que les gràfiques són el proper camp en que hi haurà creació per part dels usuaris. I em fa pensar en la importància que tindrà llavors l'Open Data... com el de Gencat!

Li parlo de l'últim llibre que he llegit (el portava a la maleta!) Nivel 26, que integra cada dos o tres capítols un vídeo que has de veure a Internet. El llibre és una autèntica porqueria però l'experiència d'anar saltant del text al vídeo és molt interessant i és un camí amb un recorregut immens pel davant, en paper i en e-book/iPad és clar... I perquè no una clau per anar a un lloc físic (gps!) Les possibilitats són infinites.

Periodista multiformat? I si tot ho fa el mateix periodista? Doncs vol dir que ha de saber escriure, filmar i muntar un gràfic. Bon començament. I que ha de saber explicar una història amb aquests mitjans.

I al Twitter qui signa, el diari / mitjà / institució o el periodista amb noms i cognoms? Ajà... pregunta amb trampa... Ara pràcticament sempre signa la institució... però jo li defenso que crec que ha de signar el periodista... a Twitter i a tot arreu... La institució ha d'aconseguir un estil i una línia però dintre... el periodista. Ella em diu que ja no val llavors el de "retalla i enganxa" sinó que cal gent que sap el que vol dir i com dir-ho. Amb criteri. Citem exemples americans i un de casa, en Janquim del 3cat24. És clar que llavors el bon periodista té visibilitat i per tant una mica de poder... no el té el mitjà... cada periodista tindrà la seva "cartera" de lectors que s'endurà al seu darrera en possibles canvis professionals... Doncs sí, ves per on...

I més coses com ara el proselitisme (venda de moto) que hem de fer els d'Internet en els respectius àmbits, les eines de web semàntica, els projectes de futur... No vam parlar ni de mòbils ni de xarxes socials. Imagineu si ens queden temes per més converses...

iPads a Pompeia. Ui que guai...

29 de setembre 2010

L'arqueologia és un dels sectors del patrimoni que juntament amb la restauració de béns mobles s'han tecnificat més en la última dècada. Moure dades, dibuixos, fotografies... els portàtils són ja un estri obligat i la digitalització de les dades també. Hi ha però qui encara fa un pas més i aprofitant la nova joguina d'Apple, l'hipnòtic iPad, es plantegen aconseguir un procés de treball sense papers, digital des de l'inici comptant que la petita bèstia organitza les fotos, permet dibuixar directament, escriure, anotar sobre les fotos, moure bases de dades i a sobre la bateria et dura tot un dia sense endollar... arrrrggg perquè no se m'ha acudit a mi abans... Vull ser arqueòleg i excavar amb un iPad, arrrrgggg!!!! ejem... perdò...

La Universitat de Cincinnati té un projecte d'excavació a Pompeia pel qual han fet aquesta aposta, iPad com a eina de treball digital. I si és veritat el que diuen... és un encert espectacular. L'article on ho expliquen aquí en versió original i aquí traduït al català gràcies a Google. No us perdeu les fotos su-per-guai-chis a la pròpia web d'Apple i l'explicació/venda de moto a sota (i en català també...).

Gràcies mil a la Mariona Aragay de l'ICAC per difondre la història via Twitter. És una autèntica catalitzadora del canvi.

Càpsules 2.0: El Museu de Toulouse

22 de setembre 2010

Un tweet de Conxa Rodà em porta a mirar el Museu de Toulouse a Twitter i el seu espectacular projecte d'Internet, tot present a Netvibes. La última és un acord amb Wikimedia Commons per oferir les imatges del museu i que es carreguin a Wikimedia/Wikipedia. Ja us podeu imaginar quina és la meva opinió al respecte... i el que demanaria als museus del nostre país... ejem...

De Niaux a Joan Miró. L'art essencial

11 de setembre 2010

A la vida de tota persona sensible a l'art hi ha moments que queden gravats a la memòria com els talls d'un punyal que t'esquinça la pell i et deixa cicatrius per sempre més a l'ànima.

Aquell migdia a París quan, per error, el sol va inundar el quadre de Monet. El so de la campana enmig del silenci en una plaça immensa on milers de persones esperaven el Palio a Siena. El vertígen davant del quadre de Jackson Pollock al Moma o dels vermells de Rothko a la Miró.

I ara Niaux. El cop de puny a l'estòmac, el nus a la gola, l'aire que et falta quan enmig de la foscor, en la immensa sala negra, després de caminar gairebé un kilòmetre amb llanternes endinsan-te en les entranyes de la terra, de sobte s'obre un llum i veus allà davant teu, els animals, purs, vius, perfectes… et sents al costat dels homes que els dibuixaren fa 14.000 anys. Notes que els seus cors i les seves mans són encara el teu cor i les teves mans, res no ha canviat en l'essència de l'home en aquests milenis.

I quan surts de la cova, busques resposta a la pregunta. Perquè? Perquè allà, infinitament endis? Perquè els cavalls i els bisons sempre?

I llegeixes les diferents explicacions. Propiciar la cacera? La lectura estructuralista? no, no… I llavors arribes a Jean Clottes i la seva proposta del xamanisme, tan criticada per alguns, i pàgina a pàgina tot es desvetlla. Hi ha arguments poc sostenibles en la seva teoria però el fons, el motiu essencial d'aquestes pintures, de com són i perquè estàn allà es fa evident en la seva veritat. El xaman era la persona amb la capacitat de connectar amb "l'altre món" a partir d'un ritual que els transporta en esperit. Diferents pobles han fet perviure fins a temps recents aquest ancestre de les religions. La cova com lloc del ritus, com a entranya de la terra, com lloc màgic, amb parets  que il·luminades amb poc més que una torxa són un lleu tel entre el nostre món i el dels esperits. Imagines el ritus, tocar les parets plenes de formes, els esperits que venen a la ment del xaman i parlen per la seva boca davant de la resta de la tribu que l'acompanya. Homes al seu voltant, però nens també, potser futurs xamans al seu torn. I un cop ha passat tot, un cop el xaman retorna en si, com ell mateix repassa amb els dits les fissures de les parets, les vores que insinúen les formes animals i com amb traça infinita pinta els esperits que li han parlat, pinta les formes que ha vist, símbols purs, vius, essencials.

No són animals, són déus.

I setmanes després al despatx per un atzar has de posar-te davant d'un quadre de Joan Miró. I et toca fer una mica de recerca, llegir el que deia de la seva pintura, i repasses dibuixos preparatoris i mires un altre cop el quadre que has de fotografiar, les gruixudes pincellades negres, les petites sagetes a llapis...

I tot es fa evident un altre cop. És l'art en essència, el do sagrat de fer visible amb la potència d'un cor pur allò que és màgic, allò que és real més enllà del món físic amb una mà tensa com el metall o dolça com l'aigua.

És la mateixa ma del xaman.

L'essència de l'home no ha canviat en milers d'anys. I Joan Miró va ser l'últim xaman de la nostra tribu.

Desconnexió digital...


Bon dia a tots els seguidors d'aquest blog, especialment als fidels que em recorden que des del juny que no hi he escrit res!

Que estàs desconnectat? Em pregunten. I la resposta és que si. Que he escrit només quatre coses al Facebook i al Twitter i que fa temps que no repasso Internet a la recerca de novetats interessants. Durant el juny i el juliol per dedicació a la feina i a la família i durant l'agost per desconnexió voluntaria i total de la vida d'Internet. Necessitava mirar més lluny de la pantalla. Veure en analògic i no en digital. Mirar patrimoni cultural i natural sense pensar en com comunicar-lo via web, sense pensar en què fer a Twitter perquè la gent hi vagi. Simplement disfrutant com un visitant normal.

Arriba el setembre i tornem progressivament a la vida diària, a la recerca i a la difusió, amb les piles carregades i amb algunes idees noves provinents d'aquest mes de vida al món real.

Benvinguts!

Facebook i Sota Terra. Televisió, feedback i participació

10 de juny 2010

En Dani Cortijo, el creador del blog Altres Barcelones va presentar fa uns dies el seu primer llibre basat en les fantàstiques històries de la ciutat que explica on-line. I ens deia que això del llibre era molt estrany, perquè ara no tenia ni idea de que pensaven els seus lectors. És clar, no li podien fer comentaris o suggeriments o crítiques com fan en el blog... Per una persona com el Dani que viu permanentment a Internet, això de la producció cultural sense retorn immediat de l'usuari, és a dir, el segle XX, li sembla molt estrany i angoixant. Perquè al segle XXI la producció cultural té resposta immediata per part dels usuaris. Punt.

Per això quan la setmana passada vam saber que s'estrenava "Sota Terra" la sèrie de TV3 i la productora Batabat sobre arqueologia i que es feia en prime-time i no al 33 a les dues de la matinada, immediatament vam pensar que si no hi havia previst un mecanisme de participació, patrimoni.gencat l'havia de donar. Vam parlar amb la productora, tothom va estar d'acord i vam engegar moviment a Twitter i Facebook. Un hashtag #sotaterra, un fòrum al Facebook de patrimoni.gencat, notícia i missatge a tots els membres del pat.club per aconseguir participació efectiva.

No confiàvem gaire en el Twitter, la veritat, però durant tot el dia de l'estrena i especialment durant l'emissió del propi programa els twitts van ser constants, amb opinions a favor i en contra, sobre el format, sobre els continguts... i tot en directe! Segons es.twicker.net va ser el segon hashtag més mogut d'aquella hora a Espanya per darrera de l'iphone4 i per davant de Pelotas (!) de TVE.

Al fòrum el que hem vist és una gran quantitat de posts molt raonats, amb criteri que fan una valoració crítica (positiva o negativa) del programa en els seus aspectes científics, de producció audiovisual, de format.

I el que hem vist també és la participació oberta de membres de l'equip del programa responent a les consultes, aclarint situacions del rodatge, explicant decisions preses i el perquè s'aposta per una sèrie d'aquestes característiques.

Tot plegat un panorama potser insòlit per una sèrie de televisió, amb una conversa tan oberta, franca i constructiva entre les dues bandes. Un exemple del que és el nou Internet i del que són avui els mitjans de comunicació i els públics.

I si haguéssim anat un pas més enllà?. I si en comptes de fer això amb l'estrena haguéssim muntat el fòrum i la primícia d'un capítol pilot fa sis mesos, en l'inici del rodatge de la sèrie? I si haguéssim mogut el contingut quatre setmanes en comptes de quatre dies? Tot el que ara es pot treure de l'opinió del públic s'hauria pogut incorporar des de l'inici en la configuració de la sèrie. No hauriem de pensar ja així les produccions audiovisuals, amb feedback per part del públic, amb la seva participació i opinions des de l'inici de la planificació?

Sota terra a Tv3. L'arqueologia en prime time

06 de juny 2010


Demà dilluns l'arqueologia pren el prime-time a TV3. Diría que és la primera vegada que un programa que tracta específicament de temes patrimonials s'emet en el millor horari de la nit. Històries de Catalunya potser és l'unic precedent.

La sèrie es diu "Sota terra" i ens mostra en tretze capítols, tretze excavacions a la recerca de respostes. A cada capítol es planteja una pregunta i un equip d'arqueòlegs tenen tres dies per contestar-la excavant i fent servir tots els mitjans tecnològics al seu abast. El format és totalment televisiu i és una adaptació de la famosa "Time Team" de Channel 4 que porta ja 17 temporades a UK.

Estic segur que els arqueòlegs més puristes es posaran les mans al cap i s'esquinçaran els vestits perquè hi haurà humor, preguntes sense respondre, excavacions en 3 dies en comptes de 3 mesos.... arrrrgggg heretgia!!!! Igual que en qualsevol producte pensat pel públic no especialista, justament els ortodoxes patiran... Ara, també estic segur que molta gent que es pensa que els arqueòlegs són Indiana Jones, tindrà una idea molt més real del que suposa aquest procés investigador. Jo estic segur que serà un èxit.

La direcció científica és d'Eudald Carbonell, el presentador és Fermí Fernández i entre els arqueòlegs de l'equip tinc el plaer de trobar a Joan Eusebi Garcia Biosca, el crack dels 3D amb qui ja he coincidit per la mòmia de Pere el Gran i per Heritage Technologies.

I... evidentment al al Facebook de patrimoni.gencat podreu comentar que us sembla la sèrie i potser us tindrem preparada alguna sorpresa... agafeu el teclat mentre veieu com busquen la tomba d'Arnau Mir de Tost a Sant Pere d'Àger i a comentar!!!

I si preferiu Twitter doncs els comentaris amb el hashtag #sotaterra i així ens veurem tots!

Heritage Technologies a Lleida

14 de maig 2010

Són les 5 de la tarda i portem tot el dia de ponències interessantíssimes al #heritagetch2010 ara a la Seu Vella de Lleida. Seguiu-lo al blog que estem fent gairebé en directe...

Heritage Technologies en marxa!!!!

13 de maig 2010

Fa cinc minuts que ha començat el seminari Heritage Technologies Lleida 2010 amb Facebook, Twitter, galeria de Flickr i un blog espectacular. Estem a Món Sant Benet, amb la sala plena de gent interessant, tant els ponents com el públic. Un seminari carregat de cervells innovadors que treuran profit de la trobada.

Patrimoni i Internet en directe

01 de maig 2010


A patrimoni.gencat tenim per davant dos actes importants. Un de mòmies un altre cop... sssshhh. No li digueu a ningú, que és un secret... ejem. I un altre el fantàstic seminari sobre Patrimoni i Innovació Digital Heritage Technologies Lleida 2010. En els dos casos una de les primeres preguntes que ens hem fet és: repetim l'emissió de vídeo en directe? La vam provar una mica en serio per primer cop amb la roda de premsa que es va fer al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per donar compte de les descobertes en l'estudi del cos de Pere el Gran. I l'experiència va ser molt i molt interessant per gent com nosaltres que fem història, història de l'art, periodisme o Internet. Però no en directe...

De patrimoni.gencat ens vam desplaçar tres persones, Mariona Enrich, de Iurisdoc, Mireia Hernández de la Direcció General de Patrimoni i un servidor. Vam poder fer seguiment i emissió de Twitter en directe, fotos de l'acte al moment i transmissió de vídeo de l'acte en directe. Tot alhora. La veritat és que l'experiència del directe, com us deia, va ser molt interessant i ens van quedar a tots moltes ganes de repetir-la... però ens ho hem de pensar molt bé, perquè el primer que et demostra és que és molt exigent quan a producció. No per càmeres i sofware que més o menys es pot aconseguir sense problemes, sinó perquè la pantalla ha de mostrar alguna cosa viva SEMPRE, tenir algú presentant, tenir vídeos de recurs per entrar... tenir entrevistes pactades abans i després i aconseguir que vinguin al moment i que parlin al moment... MOLT exigent si es vol fer en plan televisiu... TV3 ho estava fent en directe també i portaven una quantitat de personal descomunal, però tots eren necessaris.

Com ho hauríem de fer nosaltres? A veure, una càmara fixa enfocant a la taula i ja està és fàcil... però això és poc. Quan no hi ha ningú encara que fas? I quan ja ha marxat. Pots fer més? És clar que es pot fer més! però cal molta, molta, molta coordinació i preparació i reacció instantània.

Tres persones serien suficients? jo crec que si. Segurament els tres que anàvem podríem haver fet una mica de directe interessant abans i després... però algú s'ha de posar davant de la càmera, i no al darrera... i això també costa.

Proper repte, més directes, emocionants i addictius... segur que en preparem algun més...

Gigafotos!!! Sant Climent de Taüll i la Vicaria

28 de març 2010


Una de les iniciatives que han tingut més èxit de patrimoni.gencat han estat les gigafotos, fotografies d'altíssima resolució consultables per Internet. En el temps  de publicació del portal n'hem publicat una dotzena, tot i que n'hi ha unes quantes més esperant a la cua de publicació per als propers mesos.

Les que més impacte als mitjans han tingut han estat, per raons evidents, les que hem fet en col·laboració amb el MNAC, i que es van presentar fa uns dies. Les pintures murals de l'absis de Sant Climent de Taüll i el quadre "La Vicaria" de Marià Fortuny. Totes dues permeten un detall extraordinari i a més venen comentades pels respectius conservadors del museu. Hi ha també un vídeo del making of. Us dono els enllaços i a disfrutar:

Gigafoto de Sant Climent de Taüll
Gigafoto de la Vicaria

Totes les gigafotos de patrimoni. gencat

Més detalls tècnics explicats per Josep Giribet, el fotògraf que les realitza per nosaltres.

Torna Pere el Gran...

20 de març 2010

No us puc dir res més fins dilluns... però estigueu atents a patrimoni.gencat perquè Pere el Gran serà el protagonista...

Cultura 2.0 a talkingabout amb Conxa Rodà i Albert Sierra

16 de febrer 2010

Gemma Urgell i Ricard Espelt produeixen una sèrie de vídeos sobre el nou món que propicia Internet, els talkingabout. L'últim fins ara és una entrevista amb l'amiga Conxa Rodà i un servidor per parlar dels projectes del blog del Museu Picasso i de patrimoni.gencat, i per fer una mica de reflexió sobre que suposa el 2.0 en el món dels museus i el patrimoni. Si jutgem pels RT que acumula sembla que vam dir alguna cosa interessant!


talkingabout - cultura 2.0 from redall on Vimeo.

Educación expandida?

14 de febrer 2010

Educación Expandida. No ens toca estrictament en aquest blog peeeero és prou interessant com per fer una mirada al resum que fa Daniel Julià sobre el que va passar al ICI CCCB aquí.

Actualització: Em passen via comentari al blog l'enllaç als vídeos de la jornada. Gràcies!

Els museus i els mitjans de comunicació a la Catosfera

04 de febrer 2010

Dissabte passat vaig pujar a Granollers a veure la taula rodona sobre cultura que es feia a les terceres jornades de la Catosfesra, ara en un esdeveniment anomenat CDigital. Coneixia a dues de les tres ponents, i quan vaig pujar al tren, me les trobo davant per davant, junt amb la tercera, així que vaig tenir taula rodona en exclusiva per mi durant tot el trajecte. :) Les tres són unes cracks: Conxa Rodà del Museu Picasso, Teresa Férriz de LletrA de la UOC i la Lucia Calvo de l'ICI CCCB.

En comptes d'explicar-vos què van dir, millor que ho escolteu directament. Dues advertències. El moderador va fer de tot menys el que havia de fer. Salteu-vos directament la seva presentació que va ser lamentable. Segona, la primera ronda de paraules és molt "oficial", després ja es deixen anar i expliquen les coses de veritat...



Després d'aquesta taula venia la de mitjans de comunicació que va estar fantàstica, amb Ignacio Escolar i Janquim, i Pau Llop de Bottup com a estrelles. Molt, molt, molt interessant tot el que van dir, obligator-hi veure-la també!



GobcampEs. Una trobada d'innovadors

18 de gener 2010


Aquest dissabte vaig assistir a una altra iniciativa dels incansables Chris Pinchen i Ana Fernández Mora, el GobCamp, una "desconferència" on hi havia apuntada una selecció destacada de gent que intenta fer coses innovadores a l'Administració. Tant els que parlàvem com, sobretot, els debats on participava tothom.

Jo vaig presentar patrimoni.gencat explicant d'on sortia i com havia funcionat entre el sector del patrimoni i dintre de l'administració com a projecte innovador.

Com la trobada tenia un percentatge especialment alt de bloggers (gairebé tots!) teniu molt bons resums de totes les ponències i les discussions fets per Marc Garriga, Ricard Espelt i Gemma Urgell. Amb això i el que es va dir a Twitter gairebé és com si hi haguéssiu estat. I per si faltava alguna cosa, l'audio de totes les sessions es va emetre en streaming i estarà aviat disponible gràcies a Civicolive, una nova plataforma per emetre en streaming, amb transcripció automàtica de l'audio a text i que el transforma en paraules claus enllaçables a clips d'un minut. Si funciona és la bomba.

La sorpresa per a tots va ser sense dubte Eugenio Moliní que amb una pissarra i un rotulador ens va explicar amb claredat meridiana la relació entre grups i jerarquia, i com els grups tenen energia però sense una mica de jerarquia no són capaços de transformar-la en acció. I la jerarquia per si sola porta a la inacció. I com, si som capaços de negociar amb la jerarquia quines coses són intocables, els no-negociables, aquesta accepta el canvi, controlat, i el canvi es pot produir. Mireu els resums publicats i veureu que tothom va quedar especialment impressionat. Benvingut Eugenio! Moltes idees i molts contactes entre gent que pensem el mateix. Remeneu en els enllaços d'aquest post perquè hi ha moltes idees per aprofitar.

Foto: @joanka68

Actualització: Fotos de l'acte fetes per la gent del Citilab Cornellà. Surto molt... ;)

Great for Museums: Light Touch, instantly turns any flat surface into a touch screen

07 de gener 2010

I si fes al blog com a Twitter?

Doncs seria així:

RT MuseumMedia (que és una bona font per tecnologia i museus) ens ensenya això:

Great for Museums: Light Touch, instantly turns any flat surface into a touch screen

Jo en vull 40 ja mateix per posar les panoràmiques de patrimoni.gencat en els taulells dels museus catalans... aiiii que segur que no m'ho compren....

Retorn a la blogosfera. Twitter, DISH09 i vacances

Hola a tots. Fa molt temps que no escric al blog. Els culpables són dos. Bé, tres. El primer es Twitter, que s'ha convertit en la meva font principal d'informació, per davant del Netvibes que agrupa els RSS que jo he triat. En la meva font d'informació i de difusió, perquè simplement amb un RT redifonc el que m'interessa... sense haver d'escriure més que una línia. Evidentment això deixa al marge la reflexió i la descripció llarga, això queda pel blog... però sempre hi ha tanta feina a fer... Twitter s'està convertint, per davant de Facebook, en la meva interfície amb Internet: el que llegeixo m'arriba per Twitter, el que explico ho faig per Twitter... I això que no tinc iPhone, que si no... definitiu. Recomanació, jugueu, busqueu paraules clau que us interessin i mireu qui està escrivint sobre els vostres temes. Seguiu-los unes setmanes i a veure que passa.

El segon culpable ha estat molt agradable i productiu, un congrés a Rotterdam, el DISH09, al qual hem assistit amb una companya de feina i que ha estat simplement genial. Prometo un post llarg explicant-ho.

I el tercer les vacances out-of-Internet que m'he proposat enguany. Ni Facebook, ni Twitter, ni res, només una miqueta el gmail i poquet. Necessitava una desconnexió perquè ha estat un any molt intens i el meu cervell ja estava a punt de gripar (és un dos temps [acudit motorista]). La neu, els nens i alguna estona de silenci han estat molt profitoses i tornarem el 2010 amb les piles carregades. Tot i que, la veritat, m'hauria quedat a la neu...