Museus, mòbils.... i algún zombie...

23 de març 2013



Diuen que perquè un blog tingui èxit ha de publicar de forma regular, per exemple cada setmana. Aquest blog, doncs és un fracàs, perquè des de MuseumNext 2012 que no havia publicat res...

I torno a publicar sobre un congrés, aquesta vegada on-line i dedicat al paper dels mòbils al museu: Museums & Mobile. Cada cop és més clar que els smartphones són "l'eina"... i que els nostres públics l'utilitzen amb una assiduïtat que ja fa imprescindible l'adaptació a aquesta situació. Gràcies a la Sònia Blasco que el va descobrir i al Museu d'Història de Catalunya i en Daniel Solé que finalment van fer possible la connexió, uns quants entusiastes ens vam passar el vespre de dimarts sentint en directe i veient els powerpoints que ens passaven on-line des d'Anglaterra, Austràlia, Holanda i els USA.

No faré ara un resum del que es va presentar en el congrés, perquè n'hi ha un parell de molt ben fets, però sí que remarcaré un parell de coses. Acabem d'entrar a l'era dels mòbils, estem encara en els primers experiments, falten uns anys per acabar d'entendre i traure el màxim partit de les relacions que podem establir amb el públic a través d'aquest nou canal.

Ara. Hi ha gent que ja ho han pillat...

Com la Tate o la MCA amb l'explotació de les estadístiques que extreuen de l'ús de les seves apps. O com el Rijksmuseum que aconsegueix visites a la seva web de 19 minuts de mitjana en iPad.

Vangelis Villar ha fet un recull dels tweets de la jornada que serveix per fer-se una idea molt clara dels punts més destacats de la jornada.

Dana Allen-Greil ha escrit un text excel·lent sobre la jornada, un resum comentat amb les 6 grans lliçons que en podem extreure.

PD.
I els zombies del títol?
Doncs els zombies del títol apareixen perquè en paral·lel a la conferència he disfrutat i patit amb un producte cultural excepcional: "The Walking Dead". No la sèrie sinó un vídeo-joc que està més aprop del cine o de la novel·la que d'aquest nom.  Una aventura apassionant. Una demostració del que es pot arribar a fer en aquest nou món digital. No falta gaire perquè algú faci un producte com aquest lligat a llocs reals, amb històries com les que la gent que tractem amb patrimoni tenim tots els dies a les mans. A veure qui és el primer.

MuseumNext 2012 Barcelona

30 de maig 2012



MuseumNext... El futur dels museus davant dels ulls...

Han estat tres dies absolutament intensos. Des de les dues sessions de dimecres, la que es va fer al MNAC amb la participació de museus catalans i la taula rodona sobre col·leccions on-line, fins al dijous i divendres matí i tarda sense parar, keynotes i ponències, tallers i sessions de preguntes i respostes... Les pauses plenes de converses amb col·legues de primer nivell provinents de tot el món...

Em veig totalment incapaç de fer-ne un resum ara per ara. Si he de triar.... La keynote de la gran estrella, Nancy Proctor, les preguntes i respostes amb la gent del Walker Arts Center, la classe excepcional d' Allegra Burnette, les converses amb Elena Villaespesa... la sessió del primer dia al MNAC amb els dos auditoris plens... Ja anirà sortint tot en els propers mesos... Però per adonar-nos de la influència d'aquest congrés només cal veure l'enorme impacte digital que ha deixat i a través del qual podreu extreure una muntanya d'informació i petits retalls de les sensacions que vam tenir els participants:

Recull de Twitter

#MuseumNext
@MuseumNext
QuèEstanFentelsMuseusCatalans
Primer dia
Segon dia
MarDixon

Blogs

Arrenca MuseumNext
El País
MuseumLines
IndigestioneCulturale
JenniFuchs
ThougDen
Museumofthefuture
Thelearningplanet
DigitalBakers
ComunicaciónCultural
Claireyross

Presentacions

National Gallery
Tate
Mupon
Glamwiki
Glamwiki2
Shakespeare
Victoria&Albert
Yomu
Museomix
SMK

Vídeos

Scapes
Hammellsontherun
Entrevistes
Entrevistes2

Patrocinadors

Yamovi
MailChimp

Organitzador


I un gràcies molt especial a Conxa Rodà per haver-li proposat a Jim Richardson portar MuseumNext a Barcelona. Ha estat un privilegi. Ara si volem repetir l'any vinent ens tocarà anar a Amsterdam...

Museus i xarxes socials #ICOM5

16 de març 2012

Feia molts i molts dies que no escrivia a aquest blog la veritat... He anat compartint les troballes que he fet en el meu compte de Twitter, com imagino que molts de vosaltres haureu pogut veure. Avui torno per fer una recomanació, la revista d'ICOM Espanya dedicada a les xarxes socials. Jo hi participo amb un article sobre aplicacions mòbils fóra del museu i un altre sobre Twitter... però no és aquest el motiu... ;)

Us la recomano perquè la resta de la revista està plena d'articles interessants. Des de Conxa Rodà en la seva última aparició escrita parlant del Picasso abans d'engegar la seva nova etapa al MNAC, Elena Villaespesa amb un article sobre aplicacions mòbils, @platoniq sobre crowfundig, Araceli Corbo, Pilar Delgado, Guillermo Miranda... una revista plena de pistes per emprendre el futur. Disfruteu-la.


Estadística d'ús dels mòbils als museus

14 de novembre 2011

Estadística_mòbils_museus_catalunya_twitter Hi ha moltes estadístiques del consum d'Internet per mòbil, totes estan d'acord en que molt aviat mirarem més la web via mòbil que des dels ordinador de sobretaula... Però quin mòbil guanyarà la cursa? Android, iPhone o Blackberry?

No és cap tonteria... si fem aplicacions per mòbils hem de saber per quin sistema les publiquem... Aquest va ser un dels primers temes que vam tractar al #cafesdepatr, una trobada informal (però molt interessant!) de professionals del patrimoni que vam fer al Museu de Guissona. Vam parlar d'Internet mòbil, de Twitter, d'aplicacions, de codis QR, de la musealització, de l'audiovisual... però sobretot de que tot això serveix per al mateix que l'exposició, per fer arribar uns continguts al públic. Té les seves normes específiques, però no hem d'oblidar que és un mitjà, no l'objectiu. La Tablet del Museu de Guissona ens donava recursos que un fulletó no ens pot oferir... Els vídeos, els sons... la tablet que t'avisa quan passes al costat d'un punt amb informació... Molt bé la veritat. Però tot això només té sentit si, com en el cas de Guissona, el contingut que hi ha al darrera és interessant i enganxa.

Teniu les fotos de la jornada al final d'aquestes línies... i com veieu també una estadística... el ganxo del títol. Feta sobre els assistents a la jornada, tots motivats pels museus i les tecnologies... Informal però que coincideix amb les dades d'alguns dels informes actuals: Hi ha encara una bona base de telèfons tradicionals (que es redueix ràpidament), Android està creixent tan ràpid que ja és el primer en nombre de terminals, iPhone segueix en creixement estable, Windows Phone no existeix... i els de Blackberry... estan dubtant entre passar-se a Android o a iPhone...

Twitteros destacats la majoria dels participants, teniu els seus noms per si els voleu seguir. Un bon planter!

Podeu veure les fotos de la trobada aquí.

Comunitats. Obertes o tancades?

30 de setembre 2011

No no no... no obrim un Facebook que això és fora de la nostra web!!! Fem la nostra pròpia comunitat!!!

- És que... no és tan fàcil... has de mantenir l'activitat, has d'estar constantment generant coses... i la gent ha de tenir molt interès, perquè si no no vindran...

Home però nosaltres som el millor museu del món! Tenim el públic assegurat!

La Communauté Louvre, oberta el 2010, tancarà el 15 d'octubre de 2011 per manca de participació.

El millor exemple, el debat obert a l'agost amb el títol "Quin futur per la comunitat Louvre?" no va tenir ni una sola resposta.

En podem treure algun ensenyament d'aquesta ensopegada? Si.

Perquè anem a Facebook? perquè la gent ja està allà. Perquè anem al YouTube perquè la gent ja està allà... Anem a buscar la gent nosaltres. Intentar que la gent salti barreres i barreres per entrar al nostre espai... no és gens fàcil.

Si fem una comunitat privada i tancada... hem de donar alguna cosa moooolt important perquè la gent vingui... alguna cosa que atregui milers de persones si volem que uns quants participin. No és gens fàcil... el Louvre no se n'ha sortit...

Quí ha tingut èxit? per exemple... Wikiloc. Per exemple Moterus. Mireu-les. Penseu què donen, perquè hi va tanta gent? Què hi fan? Ho podem fer nosaltres?

Vodafone BufferBusters

26 de setembre 2011

Ui.... com m'agrada aquest joc de realitat augmentada...

Imagineu una versió cultural... va... propostes?

Al 94% Li ha agradat el teu museu: l'estratègia SoLoMo (Social, Mòbil, Local)

09 de setembre 2011

No l'explicaré jo, que prou feines tindria... molt millor Juan Varela en la seva anàlisi de perquè Google acaba de comprar una guia d'establiments locals (restaurants, etc.), Zagat.

La nueva adquisición de Google deja algunas pistas para el negocio de los medios. Sobre todo la importancia de laestrategia SoLoMo, el poder de las marcas reconocidas, la necesidad de aumentar la base de datos locales y la capilaridad de la cartera publicitaria, la necesaria participación del público en el marketing local con el poder de la recomendación y las oportunidades del encuentro de la tecnología con los medios tradicionales.


 L'article sencer. Varela l'enfoca a les estratègies de negoci, comunicació i supervivència dels diaris, però no oblidem que el que està prefigurant és tot el sistema de comunicació en què ens veurem immersos en molt poc temps. I voldrem el mateix que sempre, arribar al públic. I aquestes seran les vies. I el que el públic valorarà seran les opinions dels usuaris, no el que nosaltres diguem de nosaltres mateixos...

Per cert, algú vol veure les puntuacions que treuen els monuments i museus de Barcelona?

La de Yelp.

La de TripAdvisor.




4 idees bàsiques sobre el que han de fer els museus a la web mòbil (actualitzat)

07 de setembre 2011


Fa temps que sabem que el consum de dades d'Internet que es fa des de mòbils creix i que aviat acabarà depassant el provinent dels equips tradicionals de sobretaula o portàtils. Teòricament el 2013 als USA, però segurament serà abans. En aquesta fantàstica infografia podeu veure les dades més rellevants de la web mòbil actualment.

Ens afecta als museus i en general als responsables de patrimoni aquest canvi? Ohhh yes my dear... Ja hem anat ensenyant projectes interessants i des del 2007 (!!!) que anem avisant que els mòbils canviaran la manera de veure Internet.

No sé si a vosaltres us ha passat el mateix que a mi, però en el meu entorn molta gent ha canviat el seu mòbil tradicional per un smartphone, sigui iPhone, Blackberry o telèfon amb Android. Tots evidentment amb tarifa de dades d'Internet.

I aquestes persones no són els frikis que ja van comprar els primers telèfons d'aquest tipus. No. Són gent "normal" que fan servir el telèfon com una eina sense admiració afegida. És a dir, bàsicament són el nostre públic habitual... I parlar una estona amb aquestes persones, com ara la meva amiga Elisabeth que l'altre dia m'ensenyava el seu nou Samsung Galaxy Ace ens dona unes pistes molt interessants per saber de quin mal haurem de morir en els propers dos anys.

L'usuari normal fa servir el mòbil bàsicament per contactar amb altra gent. És a dir trucades, Facebook, Twitter i sobretot programes com Whatsapp que permeten enviar missatges tipus sms gratis. També per mirar el temps, o les notícies o altres serveis. Però no directament d'Internet sinó sempre a través d'aplicacions específiques provinents de l'App Store (Apple) o de l'Android Market. Busquen a Google  i aquesta és l'única via d'entrada a webs... de les quals molt poques reconeixen la consulta des de mòbil i passes a la interfície corresponent (com l'IMAmuseum)

D'aquestes converses amb nous usuaris de mòbil em queden 4 idees bàsiques:
  1. XARXES SOCIALS. El nostre públic potencial en bona part ja té un smartphone o el tindrà aviat i el fa servir sobretot per comunicar-se amb altres persones. Ergo... Les xarxes socials seran encara més importants per arribar a un públic ampli.
  2. VERSIÓ MÒBIL. El mòbil serà la via principal de visualització de la nostra informació quan l'usuari està fora de casa. Ergo... Ja és imprescindible tenir una versió pensada per mòbils de la nostra web. Pensada en disseny però sobretot en continguts a aquesta situació. Informació útil primer. Optimització de menús, continguts breus i clars.
  3. APLICACIONS GENERALISTES. Les noves guies dels turistes són les aplicacions com Tripadvisor o les locals que aniran apareixent progressivament. Hem de comprovar si nosaltres hi som i com sortim retratats en aquests espais.
  4. APLICACIONS PRÒPIES. Tenir una web amb versió per mòbil no ens estalvia fer una aplicació. O més d'una com la Smithsonian. Tant la genèrica de continguts, com el Picasso  per exemple, com les específiques per exposicions, educatives, jocs... el que fins ara eren minisites ara hauran de ser aplicacions. I tot per dues plataformes diferents iPhone i Android.
Més endavant parlarem dels continguts de les aplicacions... i d'una altra cosa... de l'altre monstre acabat de néixer, el mòbil que no és un mòbil, el post-PC.

(Actualització)
Dos interessantíssims articles tècnics sobre el mercat dels nous mòbils: Enrique Dans i el blog de la CMT.
I un comentari: al matí següent de publicar aquesta entrada parlo per telèfon amb un dissenyador que ens està fent un fulletó en paper. Li demano que em faci una versió del PDF que es pugui llegir bé en pantalla de mòbil i em diu que ahir es va reunir amb un altre dissenyador per començar a fer webs i aplicacions per mòbils. "O ho engeguem ara mateix, o en un any haurem de tancar" (sic).




Adéu arxiu... hola militars...

29 d’agost 2011

Footnote era una de les webs de patrimoni més ben fetes que he vist mai. Una col·lecció immensa de documents de tots tipus, amb el suport dels Arxius Nacionals Americans, gestionat per una empresa i on podies pujar els teus documents, comentar els que hi havia... navegar... amb una interfície perfectament treballada... una autèntica joia... de pagament.

I ara quan escrius la seva adreça www.footnote.com ens trobem amb Fold3, que és la mateixa web però ara se centra en els documents militars americans i en la gent que els necessita per demanar pensions, justificar nacionalitats i coses similars... La web segueix sent rica i potent... però com a projecte cultural és morta. I alguns dels comentaris al blog ens mostren que hi ha més gent decebuda. Com Kate Theimer l'autora del blog ArchivesNext.

Podem deixar aquest tipus de projectes en mans privades? Es poden fer des del sector públic? O el problema no és aquest? Que n'opineu?

Realitat augmentada cinc estrelles

26 d’agost 2011

M'arriba via @RodrigoBurgos_ i @daniguties un vídeo amb l'aplicació que han fet per un museu polonès el Sukiennice de Krakovia amb realitat augmentada i codis QR que ha tingut un èxit espatarrant. Actors "surten dels quadres" quan els mires amb l'iPhone i expliquen una història. Però quina història? "Històries de guerra, d'amor, crims, bogeria, misteri..." Ahhh.... caramba... La tecnologia està molt bé. La campanya és perfecta, amb cartells exteriors provocant interaccions via sms i Facebook (es veu perfecte en aquesta versió més llarga) però la clau de l'èxit per mi són les històries que expliquen...

Vale si... i que et deixen un iPhone... ;)



Museus per la gent... però de veritat...

24 d’agost 2011

Pilar Gonzalo i Encarna Lago estan portant endavant unes Jornades sobre la funció social dels museus i els social media... que estan tenint una prèvia molt interessant a Facebook: Com mesurar l'èxit d'un museu, tant en els social media com en els seus projectes culturals? Perquè en realitat... què volem amb aquests projectes... moltes intuicions, moltes respostes... 27 d'agost a Lugo.


Vuelta al cole.... i 3 deures per tothom

23 d’agost 2011

Doncs si... s'han acabat les vacances i tornem als museus, a Internet, al patrimoni i a la tecnologia. Amb alguna excursió cap a fotografia... a sèries o a acampades a la recerca d'un nou món...

Cada agost aprofito per fer endreça i una certa recapitulació del que ha passat en el curs anterior i preparació pel que se'ns acosta pel davant.

Uns breus apunts. Facebook ha quedat en el meu cas pels amics. Ja no rebo informació culturalment rellevant per aquesta via. No vol dir que no sigui encara un mitjà extraordinari per la difusió i pel retrobament de grups (aviat us donaré un exemple), però per la informació professional unidireccional... niet. Com a mínim en el meu cas.

El substitut és Twitter. Descaradament. D'uns quants apuntats a la primera hem passat a tenir-hi bona part dels professionals inquiets del patrimoni i la tecnologia generant una quantitat tremenda d'informació. I les institucions igual. Molts museus ja estan jugant en aquest partit.

Novetats? No és una novetat sinó una confirmació, això dels mòbils va en serio. Passa com amb Twitter, s'ha aconseguit una massa de persones que tenen iPhone o telèfon Android suficient com perquè fer aplicacions per aquest públic no sigui una frivolitat sinó una necessitat. Ho anirem veient en els propers mesos. Les possibilitats són immenses però el canvi en el que demana el públic de nosaltres via mòbil és tan gran respecte al ordinador convencional que haurem de repensar moltes coses de les que ara fem. Però moltes...

I finalment 3 deures per tothom.

1: Buscar a Twitter per les 10 paraules claus de la vostra institució. Per exemple arqueologia maresme, sitja, neolític, paleont , etc.
2: Comprovar com es veu i com funciona la web de la vostra institució en un iphone i en un telèfon Android. Comparar amb les web del Museu d'Art d'Indianapolis o del MOMA  que passen automàticament a interfície mòbil quan es mira des d'un telèfon.
I 3: Pensar en tots els elements que volem difondre (des d'un objecte de museu a una història tradicional) i comprovar si tenen dades temporals o geogràfiques que els afectin. Per exemple horaris d'obertura. O horaris d'una activitat. O ubicació geogràfica concreta d'un edifici patrimonial a visitar. O recorreguts i rutes d'un a l'altre. Si no teniu les dades... recolliu-les... si les teniu... endreceu-les... seran una de les bases de la vostra presència a l'Internet mòbil...

Foto: Andreas Eldt a Flickr CC.


#españistán

28 de maig 2011


Voleu un exemple de la gent que hi ha a l'acampada de Plaça Catalunya?

Aleix Saló. Autor del còmic Españistán.

I d'un vídeo que explica la veritat sobre la crisi actual i els últims 10 anys de bombolla immobiliària. Cosa que no han fet els mitjans de comunicació ni públics ni privats. Ni abans ni ara.

#acampadabcn

Aquest matí he passat per la Pl. Catalunya per tercera vegada. He vist els mossos i he pensat que la cosa acabaria malament, però que la gent, al final tornaria a ocupar la plaça. Que era una lluita impossible de guanyar per la policia. He baixat fins a la feina, a la Rambla i durant el matí hem anat sentit helicòpters. A la sortida, a les 4 he tornat a passar i he vist molta molta gent un altre cop. Fa dies, la primera vegada que vaig estar a la plaça, la veritat, em va semblar més una acampada festiva que una altra cosa... una mica cumbi-guai... la segona, ja vaig firmar i vaig veure coses interessants... m'ho miro amb ulls força escèptics, i no sóc l'únic... però avui... avui hi havia molta gent parlant, avui era de debò.

I quan a la tarda he vist les imatges i els vídeos de les càrregues... és que no m'ho podia creure. A veure. Era per la neteja? M'ho puc arribar a empassar. A la tarda feia encara una pudor de pixats espatarrant a alguns llocs de la plaça Catalunya. Però si portes dos camions de neteja, sense policia i vas fent negociant... no passa absolutament res....

Perquè collons ho omples tot de policies? És que no puc entendre que era el que pretenien !!!! Volien desallotjar la plaça? Però que no veuen que no poden!!! No entenen que la gent tornarà? No entenen que l'únic que pot passar és que el Twitter cremi i el cap de setmana tinguin 10.000 persones a la plaça?

I els policies... que no ho veuen que la gent que tenen a davant no són penjats ni antisistema? que no ho veuen que són universitaris la majoria? i dones grans? i avies? i nois en cadira de rodes? que no ho veuen que si peguen a una noia de 20 anys saltarà el seu amic com una molla?

Si m'ho miro des de l'acampada, com a ciutadà emprenyat no entenc perquè em peguen.

Si ho miro des de l'administració no entenc que collons esperaven que passés. Com pots enviar a la policia a pegar a gent com la que hi ha a la plaça? és que no ho entenc. Només pot ser perquè no han entès res en absolut. Perquè pensen que són gent que va contra ells, contra els sistema... quan és al revés. El 90% de la gent que hi ha a la plaça està lluitant per un lloc al sistema. Per defensar-lo, per fer-lo millor. Per treure'l de les mans d'uns gestors massa sovint totalment ineptes. Quants dissenyadors, creatius, publicitaris, advocats, músics, sortiran d'aquesta plaça? Centenars! Si està plena de la millor gent que tenim!!! Si el que fan és demanar pas!!! ens demanen que ens apartem perquè volen ser els protagonistes del futur d'aquest país.

I el repte és aquest, és obrir el sistema a les seves opinions i propostes, a la millora i al seu protagonisme. Ara ja és el SEU sistema i el volen canviar.

Si no ho fem, d'aquí a 10 anys la meitat d'aquesta gent, de la nostra millor gent, estaran treballant a Estats Units i a Alemanya.

I aquí els policies seguiran pegant a la gent per les places.

Què fem amb el patrimoni? Una discussió importada de Twitter

21 d’abril 2011

No hi ha eina més efectiva que Twitter per engegar debats. Però 140 caracters a vegades es queden curts, així que movem la discussió cap aquí:




 Albert Sierra
Turisme Cultural? menys tríptics en paper i més aplicacions per iPad diu @ 

 Xavier carmaniu
@ Gràcies!!! Un honor!

 Sònia López 
@ @ Ok a la idea de base xo no x tendència. Les aplicacions mòbils no són l'estratègia, han de formar part d'ella.

 Xavier carmaniu 
@ @ Gràcies Sònia. El problema precisament és que en general no hi ha gaire estratègia a llarg termini. No per moda.

 Sònia López 
@ @ Efectivament.Ràbia d veure q no hi es pensi i treballi transversalment.S'amortitzarien tant millor els recursos!

 Xavier carmaniu 
@ @ EXACTE! és just el que intentava dir al post. El problema és que ni es pensa ni es treballa en equip

 Sònia López 
@ @ Amb el patrimoni ric que tenim, podríem fer coses increïbles pels d'aquí i els de fora.

 Xavier carmaniu 
@ @ Calla, calla... cada vegada que hi penso m'encenc.

 Albert Sierra 
@ @ Bon debat. Però quina ha de ser la base de l'estratègia? Què busquem? Quins són els missatges? A qui ens adrecem?

 Xavier carmaniu 
@ @ xl q fa a mi sempre persegueixo el mateix: fer gaudir de la història als meus conciutadans. És un deure moral d'hador

 Albert Sierra 
@ @ doncs jo crec que un objectiu pot ser que més i més gent faci seu el patrimoni, que se l'apropii moralment.

 Xavier carmaniu 
@ @ Totalment d'acord: si es coneix, s'estima, es defensa i es protegeix. Així es pot llegar a la generació següent

 Sònia López 
@ @ Jo veig el patrimoni com una eina per generar idees i curiositat, connectar persones. La resta ve x decantació.

 Joan Margall 
@ @ @ ep! patrimoni? idees? persones? curiositat? M'apunto a la conversa ;-)

 Albert Sierra 
Gran gran @ com sempre!!! @

 Albert Sierra 
@ @ A mi el patrimoni em serveix x explicar històries que desperten l'esperit crític 

 Sònia López 
@ @ Això mereixerà una estoneta de lectura i reflexió.

Doncs, ja està... ara podem seguir via Twitter... o via comentaris al blog.