Continguts oberts al públic: Wikipedia i els arxius d'imatges

15 de desembre 2008

Llegeixo al blog d'Enrique Dans que els Arxius Federals d'Alemanya han fet una donació a la Wikipedia de 100.000 imatges històriques que van des d'imatges recents fins a la República de Weimar. Les imatges seran consultables amb llicència Creative Commons.

Hi ha imatges que un espera dels arxius alemanys però també d'altres que poden sorprendre en un primer moment. Com la d'aquestes dones i nens del sud d'Itàlia. És clar que són de 1943...



És una operació similar a la que ja haviem comentat de la Library of Congress i Flickr. L'objectiu és molt similar, aconseguir una difusió "extramurs" d'un fons potencialment molt interessant. En aquest cas però s'hi afegeix l'aposta per la integració d'aquestes imatges amb una plataforma de continguts lliures extraordinària, de fet la millor enciclopèdia que existeix.

L'aposta per la Wikipèdia com a projecte col·laboratiu que pot rebre contribucions públiques com aquesta és un exemple que potser hauríem de meditar. A Catalunya la contribució de molta gent a la Viquipèdia ha aconseguit que la presència de la cultura i la llengua catalana en aquesta plataforma sigui molt superior a la que aconsegueix en altres espais, diguem-ne tradicionals. Quan a Catalunya l'esforç el poden fer les persones de forma individual, altruïsta i descentralitzada els resultats poden ser destacables. Quan l'esforç l'han de fer les institucions... doncs algunes estan preparades, i d'altres no tant, com en el cas d'Europeana, el macroprojecte que acaba de començar i que el primer dia en actiu va tenir tant èxit que literalment van petar els servidors... I on participen la Biblioteca de Catalunya principalment i de forma molt més limitada la Filmoteca de Catalunya. El mateix comentari de sempre... a veure si ens posem les piles!

Museums and the Web 2009

09 de desembre 2008


M'arriba un missatge al Facebook (no al correu electrònic...) dient que el Museums and the Web 2009 ja està obert i amb programa. Justament aquests dies parlàvem amb alguns companys sobre si els els butlletins electrònics estan en decadència i si tot corre ja per les webs socials... Jo crec que no, que hi ha moltes capes de públic, el que és difícil és aconseguir generar la informació adeqüada per tots els diferents mitjans de comunicació que ara hem d'utilitzar, des del tarjetó de cartró fins al Twitter... sense perdre una muntanya de temps...


multi-micro-grups de públic, multi-micro-comunicació...


Ah, i remeneu el programa que hi ha coses molt interessants... Les comentem en un parell de dies, però de moment un post i respostes molt interessants sobre com no ha de ser una conferència on-line.


PD. Fa dies que no escric aquí perquè estic acabant un article diguem-ne "d'historiador de l'art normal", unes pintures renaixentistes molt interessants que han trobat als Pirineus. Es publicarà en paper (!?) o com diuen els més sarcàstics en format "arbres morts".


Busquem nens que vulguin passar un matí "de Champions"

12 de novembre 2008






Al museu del Joguet de Verdú....

No us ho perdeu!!!

Diaris digitals, diaris en paper i Walter Benjamin

08 de novembre 2008

Més cua sobre la victòria d'Obama. Els diaris americans es van inflar a vendre exemplars el dia després. En un article de la Vanguardia es parlava de "la magia dels diaris en paper" i que la gent es llençava a comprar els diaris per llegir-los, que s'havien hagut de fer edicions especials, i deia "el exito de los periódicos clasicos fué una inyección de optimismo para un sector que pasa serios problemas..."  el diari el País també se'n feia ressó però donava moltes pistes sobre perquè es van comprar aquests diaris, no era per "llegir-los" era per TENIR-LOS. Aquests diaris no són ja vehicles de informació, la gent va seguir la nit electoral per tv i internet i al dia següent van comprar un objecte commemoratiu, el millor possible, un diari que quedarà guardat en un calaix com un tresor o fins i tot serà emmarcat i penjat en un lloc rellevant de la casa. M'ha vingut immediatament a la memòria Walter Benjamin que va ser capaç de veure abans que ningú com la reproductibilitat tècnica despullava l'art de la seva funció de respresentació de la realitat. Ara els despullats són els diaris. Però igual que l'art va trobar camins nous, els diaris en paper alliberats de donar les notícies per les seves versions digitals també ho faran. Per exemple en aquestes "edicions especials" més profundes de l'habitual amb articles de fons, imatges de gran format... Són diaris que no han d'anar només a l'arxiu, se n'han d'anar directes cap al museu.

I un apunt més, la Vanguardia ha engegat una extraordinària hemeroteca digital. Un recurs imprescindible per a qualsevol persona interessada en el segle XX. O en aquest segle XXI que comença. Per exemple per veure que va ser al 2004 que un convidat va robar el protagonisme a John Kerry en la convenció demòcrata. Un aspirant a senador, afroamericà, que va començar el seu discurs com el típic representant de les minories que tot partit té per quedar bé, però que en 18 minuts extraordinaris va passar del discurs del "bon negret" (només cal sentir la música amb que el presenten) al d'un indissimulat aspirant a lider del seu país. M'imagino les cares dels responsables de l'aparell del partit, i la dels caçatalents outsiders... 

Obama, Internet i els museus

05 de novembre 2008

També aquí l'Obama? Doncs si, i no és la primera vegada. En podem treure cap ensenyament de la victòria d'Obama la gent de museus? Bé, potser si...

Primer podem aprendre a explicar història i que arribi directe al moll de l'os de la gent. Com en l'exemple que ha posat avui en el seu últim discurs de la dona d'Atlanta de 106 anys que ha votat en una pantalla tàctil. "Va néixer només una generació després de l'esclavitud, un temps sense cotxes al carrer ni avions al cel, quan una persona com ella no podia votar per dues raons, per ser dona i pel color de la seva pell, i aquesta nit penso en totes les coses que ha vist en aquest segle d'Amèrica, el dolor i l'esperança, els problemes i el progrés..." i segueix amb les sufragistes, amb el New Deal, amb Pearl Harbour, amb Martin Luther King, amb l'arribada a la Lluna, amb la caiguda del Mur de Berlín i "enguany, en aquestes eleccions, ella ha tocat una pantalla i ha votat" Freeman Tilden n'hauria estat orgullós.

I també podem aprendre algunes coses del que ens espera als propers anys en la relació amb "el públic". Amb aquests joves que han votat massivament perquè han considerat que Obama era un dels seus, perquè els parlava en el seu idioma, de coses que els interessen i en els mitjans que ells utilitzen. La triple O, laObama Online Operation és molt més que penjar un perfil a Facebook, és la comunicació massiva que veurem en els propers anys. I la gent ha respost de forma entusiasta, increïble, amb milers de voluntaris, amb milions de dòlars en donacions individuals, per una raó simple i poderosa, perquè els ha donat una via per participar d'aquest moviment. Ell és un magnífic orador, sembla absolutament sincer en el que diu. I la gent l'ha cregut. I la seva maquinària electoral estava enfocada a rebre amb els braços oberts milers de persones que voldrien "fer alguna cosa", trucar als amics, ajudar gent gran a registrar-se, fer vídeos de suport i penjar-los al YouTube, donar una petita quantitat...

Els immigrants digital vam néixer amb les televisions i els diaris com a paradigma, rebre informació i votar cada quatre anys. Els joves han nascut a Internet, on el paradigma és la creació i l'intercanvi, no el consum. Quan alguna cosa els mou, volen participar, volen formar-ne part. Això és els Estats Units d'avui i és la Catalunya d'aquí a cinc anys. Els joves volen FER.

Els museus i les entitats patrimonials tindrem una oportunitat molt gran en la relació amb aquesta nova generació. Mantenim encara el prestigi de treballar pel bé comú, per la societat. Podem explicar-los coses que els interessaran, podem oferir-los participar dels nostres objectius i de la nostra tasca. Però haurem de parlar el seu idioma i en els seus canals. I, sobretot, haurem de ser sincers. No val convidar-los a presenciar els nostres actes, ells voldran FER els seus actes dintre del nostre moviment. S'obre un temps per un nou voluntariat molt més nombrós i heterogeni, amb una organització diferent, amb regles noves. Si som capaços d'integrar-lo, serà bona part del nostre futur. Si ens tanquem i el rebutgem, passarem a ser una cosa del passat.

40

03 de novembre 2008

Avui m'ha vingut a veure un director de museu jove i carregat de projectes. Ens ho hem passat bomba planejant algunes sorpreses conjuntes. A mitja conversa jo me li queixava de que costa molt convèncer a la gent del patrimoni de que engeguin un blog, i em diu:

"home, serà perquè són gent gran!... de 40 anys o així!!!"

Aaaarrrrrgggg...

Mucha, Rodtxenko i l'Arxiu universal


Feia massa temps que no anava a veure expos... I esgarrapant un parell d'horetes al migdia i un diumenge al matí he aconseguit de veure'n tres gairebé consecutives, i totes tres extraordinàries.

Alphonse Mucha al CaixaForum. Un artista gairebé tòpic, d'aquells de pòster kitch de botiga. Doncs quina sorpresa! Acostumats a veure modernisme sense aturador a Barcelona, impacta la qualitat i creativitat desfermada dels seus treballs, començant pels cartells dedicats a la Sarah Bernhardt, i seguint per la publicitat, la fotografia, els objectes... tot simplement enlluernador. De discurs i museologia, poc a parlar la veritat, jo vaig trobar a faltar molt context per una obra tan espectacular. I quan veus els seguidors tipus Alexandre de Riquer que ja és bó... doncs que bó, però que rematadament bó que era el Mucha...

Rodtxenko a la Pedrera. He anat avui mateix i només entrar m'he sentit com quan començava a estudiar història de l'art i em submergia en les avantguardes soviètiques i els textos de Lunacharsky. Els inicis de l'abstracció, les proclames revolucionàries, l'intent (reeixit!) de crear un art totalment diferent del que existia fins aleshores... la passió per la tècnica i la ciència... i uns dibuixos francament fluixets fluixets... però quan comença el fotomuntatge, el disseny i la insòlita publicitat en col·laboració amb Maiakosvsky la seva obra pren volada fins al magnífic cartell "llibres!" que il·lustra aquest post. I quin final! Durant l'estalinisme fent propaganda del règim per salvar la pell amb fotomuntatges de la construcció dels grans embassaments... i ja als anys 40 les seves cartes dient que ara és feliç pintant, pintant quadres petits i bonics... Ell! que havia partit en dos la pintura burgesa europea, i ara només li queda disfrutar en un petit racó, gairebé amagat, amb els pincells a la ma...

i finalment Arxiu Universal al Macba. Vaig començar per la part dedicada a la Barcelona contemporània, i mira, no està malament, algunes coses brillants i d'altres que no tant. Però quan puges a la segona planta tens TOTA la història de la fotografia davant teu. És increïble que en Jorge Ribalta hagi aconseguit aplegar en un mateix lloc una enormitat com aquesta. És com mirar una enciclopèdia de la fotografia universal! Hi és tot! des de les fotografies de les expedicions exòtiques i els monuments derruïts del segle XIX, a Atget, Weege, Berenice Abbott, Walker Evans, William Klein, Steichen, Català Roca, Agustí Centelles... Inabastable per a qualsevol amant de la fotografia. I no només les fotos sinó també les revistes per les quals van ser creades com les fotos de la Barcelona vella més decrèpita de Margaret Michaelis per a la gent del Gatpac, o les portades de la revista Life... Jo me'n vaig anar totalment desmuntat per la quantitat d'obres mestres que havia vist en uns minuts... S'ha d'agrair al Macba que l'entrada és en realitat un passi que permet retornar sempre que es vulgui. Una mostra que realment mereix el seu títol: Arxiu Universal.

Només un apunt amarg... quin és el reflex a Internet d'aquestes tres excel·lents mostres? Quines exposicions virtuals, quins jocs per nens, quins reculls d'imatges, quins vídeos amb les opinions dels visitants? Ens falta un pas més... Total si el Guardian pot fer un slideshow perquè nosaltres no?

Google Earth per iPhone

28 d’octubre 2008

Google acaba de publicar el seu increïble navegador geogràfic 3D Google Eart en versió per iPhone/Ipod Touch. Permet vista en 3d del relleu i la cerca de tota mena de referències al teu voltant (restaurants, hotels, museus, monuments...) a més de les entrades de wikipèdia i fotos de Panoramio. Es pot descarregar GRA-TIS des de l'AppStore d'Apple.

Per si algú dubtava de que la web se'n va directe cap als nous telèfons mòbils...


El nou periodisme (lectura obligatòria)

14 d’octubre 2008


Engegar un projecte de difusió cultural online com patrimoni.gencat et porta a plantejar-te moltes coses abans de començar: relació entre institucions, relació entre experts i públic, model d'escriptura, model periodístic... perquè en definitiva una part molt important de la web està lligada a l'actualitat cultural i és essencial entendre com l'actualitat funciona a la web. I això és periodisme. O potser millor encara "nou periodisme": el usos del blogger front als usos del periodista en paper... Juan Varela, com sempre apassionat i punyent, fa un excel·lent resum del que creu que ha de ser el nou periodisme: participació, criteri social, mitjans oberts, enllaços que generen valor, mitjans distribuïts, redaccions petites i obertes, domini públic, nous models econòmics... I ens aporta a més la visió coincident de Jeff Jarvis. De lectura obligatòria.

Adéu, TV

11 d’octubre 2008

"Papa, avui no vull veure la tele, vull mirar l'ordinador..."

Miquel. 7 anys. 11 d'octubre de 2008

1a. Jornada de Difusió Cultural i World Wide Web (WWW): un resum

10 d’octubre 2008


Ahir vam passar tot el dia a la jornada, i la veritat és que va ser força enriquidor, per algunes de les ponències i també perquè ens vam trobar gent amb els mateixos problemes i amb les mateixes inquietuds, i saber que no estàs sol al món, doncs consola una miqueta. I encoratja per a nous projectes!!!!

Bé, resum telegràfic:

Va presentar la jornada Anna Villaroya que va destacar la introducció d'aquest tema als estudis universitaris (tenen una assignatura comuna amb el màster de gestió cultural de la UB per exemple) i que ja estan pensant en la segona edició de les jornades per l'any vinent.

Teresa Roig, responsable de la web del CCCB, va fer una repassada pel que suposa els canvis de la web 2.0 en l'entorn museístic. Jo destacaria de la seva aportació la concepció del gestor de continguts no com a eina de gestió de la web sinó com la eina que ha de gestionar la producció d'informació de la institució. Difícil d'aconseguir però una proposta molt interessant. Va ser molt realista en dir que newsletter i mails ja no funcionen com abans, que la gent els esborra i que els podcasts i l'RSS creixen en efectivitat. Noves eines generen noves maneres de treballar. La comunicació ha canviat totalment en els últims cinc anys però els pressupostos no...

Glòria Munilla del Grup Museia de la UOC va dir que el patrimoni digital ja era gairebé un terme acadèmic i que les aplicacions TIC ja formen part integrant de la museografia i la museologia. Va reconèixer que el sector museístic tenia una manca de cultura digital generalitzada, trencada per uns pocs focus innovadors i que encara no fa gaire sentia en ocasions companys que tenen por de que el museu virtual resti visites al físic. Per a ella ja no té sentit fer webs on es copia el museu físic, cal tractar la web en el seu propi llenguatge i amb les seves capacitats pròpies, és un complement del museu físic. Va presentar les dades de l'estudi que van fer el 2005.

Laura Solanilla va fer una exposició del que és la web 2.0 en els museus amb la que no puc estar més d'acord. Començant per la introducció de museum 2.0, per l'exemple d'utilització d'eines de participació del Museu de l'Holocaust, del Museu de la Immigració, de l'Imperial War Museum amb Moving Minds, de l'etiquetatge col·laboratiu del Powerhouse Museum, i exemples de podcasts, de canals de YouTube, la web Museumpods...


Cristòfol Rovira ens va presentar en primícia els resultats d'una investigació que han fet en cercadors per determinar la rellevància de les webs de museus. Fent recompte d'enllaços que hi apunten hi ha un increment del 2006 al 2008 d'un 8,6, amb variacions molt grans entre museus, creixements per exemple per Picasso, Mnac i Mnactec (perquè tenen webs noves o renovades vaig afegir) i caigudes per exemple per la Miró (perquè han canviat de domini van explicar els seus responsables).

En el torn de preguntes es va discutir si calia moderar la participació i com, després la responsable de la web del Macba va reivindicar la feina que havien fet (amb tota la raó, tenen una web amb iniciatives magnífiques) es va preguntar pel Padicat, per la Biblioteca Digital Europea, i es va coincidir en que el problema no era trobar els diners per fer una web sinó fer entendre que el que és car i difícil no és crear-la, sinó mantenir-la. I també que la rigidesa dels projectes i el seu llarg desenvolupament fa que després de treballar un any o dos i sortir al públic, ja hagi canviat el panorama i les necessitats siguin unes altres. Cal una agilitat que no tenim.

A la tarda Rafael Pedraza ens va parlar de taxonomies i del treball que havien fet pel CCCB, 500 termes en 6 grups per definir tots els seus continguts. A més, aquesta indexació està integrada en el seu gestor de continguts de forma que introdueix les paraules claus per a cada nou contingut, millorant de forma molt efectiva el seu posicionament front a cercadors. Va fer una sèrie de recomanacions pràctiques en aquest sentit molt interessants: marcar bé títols, capçaleres, imatges, etc.

Ruth Rodriguez va parlar del paper del periodista cultural, captador i alhora creador de tendències, seleccionador de continguts (amb el perill del "copy-paste" directe...) Va defensar l'ús a Internet dels mitjans audiovisuals i d'un llenguatge que estaria entre el publicat i el televisiu. Com el que fem a patrimoni.gencat mismamente.... je je. Va reivindicar també els links externs (i tant!) i la interacció amb els usuaris perquè genera fidelització.

Finalment Ricard Monistrol va fer una exposició molt acadèmica del paper de la web a la cultura, va citar els models de web que proposa Sara Monacci (ten points!) va recomanar les llistes de premis de Museums and the Web i va reflexionar sobre les diferents tipologies de webs museístiques.

Xerrades al passadís, si, si, ens trobem aviat, et dono el meu mail, bla bla bla i tots cap a casa.

Lladres al museu

07 d’octubre 2008

Un anunci divertit...





Vist a un blog de museus català que cada cop està millor: musa, musae 

1a. Jornada en Difusió Cultural i World Wide Web (WWW)

06 d’octubre 2008

El proper dijous uns quants companys assistirem a la jornada sobre difusió cultural i www que organitzen conjuntament la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, el Màster en Gestió de Continguts Digitals de la UB i UPF, DifuCom i Museia. Una bona oportunitat per fer-se un estat de la qüestió i també... fer networking...

El programa:

MATÍ
09.30 - 09.45 h.
Presentació i benvinguda. Anna Villarroya, UB

09.45 - 10.30 h.
Noves formes de treballar, documentar, difondre i comunicar en els nous entorn digitals.Teresa Roig. CCCB

10.30 - 10.45 h.
Pausa

10.45 - 11.30 h.
Patrimoni i WWW Glòria Munilla. UOC

11.30 - 12.15 h.
Eines web 2.0 aplicades a museus Laura Solanilla. UOC

12.15 - 13.00 h.
Visibilitat dels llocs webs culturals de Catalunya. Cristòfol Rovira, Lluís Codina i Mari Carmen Marcos (UPF)

13.00 - 13.30 h.
Debat amb intervenció de públic i ponents

TARDA
15.00 – 15.45 h.
Taxonomías: una nueva estrategia para la organización de la información en sitios web con contenido cultural Rafael Pedraza. UPF

15.45 – 16.30 h.
Continguts culturals a les publicacions digitalsRuth Rodríguez. UPF

16.30 - 16.45 h.
Pausa

16.45 - 17.30 h.
Pàgines web de museus a Europa: tendències en estructures i models Ricard Monistrol. DifuCom

17.30 - 18.00 h.
Debat amb intervenció de públic i ponents

Debat a SiesTV i Podcamp Barcelona

23 de setembre 2008


Aquest divendres 26 serà dia de presentacions. Al matí participaré al debat "Les TV per Internet. Una nova manera de mirar la televisió..." el podeu veure en directe a SIES.TV a les 11 del matí. El debat l'organitza la pròpia SIES amb motiu del seu primer aniversari, un mitjà molt interessant i que està creixent en qualitat i quantitat.

I a la tarda al Podcamp Barcelona presentaré patrimoni.gencat, una trobada de gent innovadora on hi haurà moltes xerrades interessants, consulteu el programa amb detall perquè hi ha des de la Gina Tost fins al Chris Pinchen!

The fourth screen. La quarta pantalla ja està aquí

10 de setembre 2008



La primera pantalla, el cinema, un acte social, la segona pantalla, la televisió, l'entreteniment familiar, la tercera, els ordinadors, l'ús individual, l'aillament físic i les comunitats virtuals, la quarta pantalla, Internet a la butxaca, el retorn al món real.

Ja fa un temps que gent com Kevin Kelly diuen que l'Internet que vindrà és el de les coses, que ja no veurem Internet a la pantalla sinó que estarà al carrer. El vam escoltar l'any passat a Vic i ens ho explicava en aquesta entrevista. L'iPhone ha estat el primer dispositiu que ha obert camí cap a aquest futur que ja està a tocar. I avui a Nova York, sota unes voltes de rajola de Guastavino (!) han presentat el segon pas: el primer telèfon basat sobre el nou software de Google, Android. (I Nokia no es quedarà enrera) Permet veure vídeos, fer fotos, consultar mapes, mirar panoràmiques en Street View, xatejar per gmail... més o menys el mateix que l'iPhone però amb una diferència substancial. Amb Apple connectes el teu ordinador mòbil (això és en realitat l'iPhone) al teu ordinador de casa. Amb Google connectes el teu ordinador mòbil al teu compte de Google. Que està allà dalt, a l'espai, o on sigui. L'ordinador com el coneixem desapareix, la nostra informació (google docs, picasa, flickr, gmail...) està en el ciberespai i només necessitem una pantalla i un teclat que caben en una butxaca per accedir-hi. Quant gasteu ara en telèfon fix i quant en mòbil? Doncs en 3 o 4 anys us passarà el mateix amb Internet, el fareu servir molt més "on the go" que a casa...

I llavors serà un Internet diferent, serà el que Kevin Kelly ja fa dies que prediu:

- a veure si tinc cap amic de Facebook aprop.... Mira, la Núria a 500 m!

Estaràs en la visita a un jaciment arqueològic i rebràs l'alerta de que pots veure una reconstrucció de com era fa 2000 anys en panoràmica Street View i mouràs el teu ordinador mòbil al teu voltant i veuràs els murs de pedra...

Estaràs davant d'un quadre i podràs sentir la descripció del conservador i veure un vídeo de com s'ha restaurat.

Arribaràs a un poble i voldràs saber quins atractius turístics tens al voltant, quins restaurants i (ets un boig del romànic) quines esglésies del segle XII hi ha a menys d'una hora de cotxe. I tindràs la ruta feta a Google Maps en dos tocs a la pantalla. I l'audioguia corresponent. I una pel·lícula de 1910 que conserva la Filmoteca on es veu aquest poble. I les fotos de principis de segle de l'arxiu Mas...

Arqueologia, arquitectura, monuments, museus, tot disseminat pel territori... Tenim una oportunitat al davant, i molta feina. Tot el que fem ara a Internet ja ha d'estar pensat perquè tingui traducció en el món real, perquè tingui un sentit lligat a unes coordenades precises. No tenim més remei, molt aviat serà vist en un lloc de la nostra geografia, en la quarta pantalla.

Tornant de vacances... Facebook

27 d’agost 2008


Acabat de tornar de vacances, dues setmanes senceres sense tocar ni una vegada iPod/portàtil/Internet/diaris (*), desconnectat totalment de feina i amics... engego novament l'ordinador i repasso les meves pàgines favorites, començant pel meu estimat Netvibes, el Gmail, etc.

Que ha passat en aquestes dues setmanes? res. Notícies interessants de tecnologia? res. Vídeos pendents? res, tot reposicions... I al Facebook? Doncs mira, per primera vegada la pàgina que més temps m'ha robat ha estat aquesta.

Fins ara la veritat estava a Facebook però sense cap entusiasme. Una llista curteta d'amics inscrits i molt poca activitat. Just abans de vacances vaig incorporar quatre o cinc amics més que han provocat un interessant canvi.

Ara he vist que ha fet cadascú aquestes vacances: en Jordi F. s'ha comprat l'Iphone (grrr...) en tornar de NY... en Jordi G. no para de fer coses amb els nens (piscina, bicicletada, geocaching...), la Imma ha pujat i baixat 30 o 40 muntanyes, en Sergi ha estat a Amsterdam...

Però no només vacances... Els contactes del món dels museus també han afegit coses noves, congressos, enllaços a continguts interessants... Tota una petita llista de novetats explorades pels companys i que consegüentment m'arriben a mi també...

Per a què serveix Facebook exactament? Doncs depèn de quina sigui la teva xarxa de coneguts i de quines coses facin. Si tens una colla de gent jove que surt a la nit, per lligar, és clar. Si fas una xarxa de contactes professionals "around the world", doncs per mantenir-la viva, si ets una apassionat d'alguna cosa, segur que trobes més torrats del mateix calibre...

Facebook és una caixa buida on cada grup aboca coses diferents...

A veure aquests museòlegs!!! tots apuntats dilluns al matí!!!


* Bé, només una vegada, vaig haver d'anar a un cibercafé per buscar unes pintures murals a les bases de dades del ministeri de cultura francès. Em van tancar l'església i no les vaig poder veure...

La Creu de Vilabertran: mitjans digitals i mitjans "ancien regime"

22 d’agost 2008


Retornat després de les vacances (en parlaré en el proper post) reprenc un tema que em va quedar pendent abans de marxar. El 25 de juliol vam publicar a patrimoni.gencat un reportatge molt interessant sobre la creu de Vilabertran, vam preparar conjuntament amb la gent del Museu d'Història de Catalunya, el Bisbat de Girona i el gabinet de premsa del Departament de Cultura una nota de premsa que aquests últims van acabar de formalitzar i que van difondre el mateix dia 25. Pensàvem que això ens portaria moltes visites perquè a la nota de premsa s'especificava molt bé que hi havia un reportatge més extens i un vídeo disponibles. Doncs agencies i diaris van recollir la notícia però ningú donava l'enllaç al reportatge ni al vídeo!!! Repassant i repassant vaig poder comprovar que el primer filtre és l'agència de notícies. Donen els textos però no donen possibilitats d'ampliació. Les fonts no existeixen. Una cosa que és tan normal en un blog com posar un link sembla que els mitjans tradicionals no tenen incorporat en els seus esquemes o simplement no volen fer.

Els diaris... doncs el mateix. Fins i tot TV3!!!. Vaig parlar amb ells i em van dir que tenia raó, que immediatament posaven la referència al reportatge i al vídeo. Simplement havien fet la feina sense mirar gaire...

O'Reilly en parlava fa uns dies d'un "mal us" emergent en alguns mitjans americans (NYTimes!) que en els seus enllaços per exemple a Nike, enllacen a una pàgina interna on hi ha les notícies del propi mitjà sobre Nike i no a la web de Nike... lleig...

Total, tornant a casa nostra, que la repercussió de la notícia va ser molt alta però el retorn a la nostra web inferior a l'esperat. La propera vegada toca agafar el telèfon i parlar amb els periodistes de cultura un per un, em sembla.

Però la sorpresa va ser quan la pàgina principal de Gencat va publicar la notícia. Repercussió immediata en les nostres estadístiques i es convertia en dos dies en el reportatge més vist de la web... Èxit total provinent d'un mitjà que no esperàvem i que a priori no era el més indicat. Ens ha donat més visites que tota la resta d'enllaços junts! Gencat funciona...

Conclusió: els mitjans de premsa "ancien regime" ni que estiguin a Internet, tenen comportaments "ancien regime" en algunes coses i si se'n vol treure partit cal treballar-los un per un em sembla...

I no us perdeu el fantàstic set de Flickr que vam preparar sobre la creu...

Extra, extra... ha sortit patrimoni.gencat !!!

14 de juliol 2008



Portem molt temps treballant-hi per darrera una bona pila de gent, la Maria Dolors, la Sílvia, la Teresa, la Iolanda, el Norto, en Pere, en Josep, en Bob, l'Anna, la Isabel, i molts d'altres... i finalment la setmana passada es va presentar el nou portal dedicat al patrimoni cultural català: patrimoni.gencat. Hem intentat fer una web que arribés a molts públics, amb alguns continguts espectaculars per al gran públic i d'altres més profunds per als especialistes i professionals. Amb vídeos, amb panoràmiques, amb jocs i blogs, amb cercadors i amb serveis. De moment la resposta del públic està essent totalment positiva i les primeres dades d'estadística ja ens han dit quines coses tenen èxit i quines hem de reformar perquè no acaben de funcionar. Durant tot l'estiu anirem fent petits ajustaments i potser algun canvi de format en alguna peça concreta i al setembre, amb el nou curs, portarem una bona pila de novetats i d'extres...

Remeneu que val la pena!

Anti-marketing universitari

24 de maig 2008

Veig que no tenim el monopoli de gent desperta. Brian Kelly explicava fa uns dies que el responsable de marketing d'una universitat britànica s'havia queixat en una llista de distribució de que una web els havia "robat" un vídeo promocional de la seva universitat i que l'estaven reproduint. Havien exigit que el retiressin...

S'ha de ser totalment RUC... és un vídeo PROMOCIONAL i era una web de cerca d'universitats!!! A sobre de que et fan propaganda et queixes i demanes que ho treguin perquè dius que viola el copyright... Doncs no li possis copyright!!!! BURRU!!! que és propaganda de la teva universitat!!!

És com si fas una nota de premsa, surts a TV3 i immediatament truques per exigir no sortir a televisió perquè tu la nota de premsa l'has fet només pels diaris.

Sort que eren els de màrketing...

Hem de fer un pas enrera...

20 de maig 2008

O com a mínim cap a un costat.

És una reflexió que ha estat provocada aquest matí per la consulta, junt amb dues companyes del despatx, de la web DigitalVaults, una iniciativa dels National Archives americans, i una de les webs guanyadores del recent Museums and the Web. Quan la web acaba de fer l'animació d'entrada i et presenta els documents al teu davant no he pogut evitar cridar: "Això és un arxiu!" i la conversa ha derivat cap al paper dels conservadors del patrimoni en el segle XXI.

A la pantalla no tens una foto de la façana de l'edifici de l'arxiu (o del museu) ni la informació de com arribar, ni una llista temàtica o cronològica. Tens els documents. Són per a tu. Són teus. I fas click en un i t'apareix la informació complementària, les relacions que tenen, i més avall pots seguir un joc de pistes... diverses opcions, però ets tu i els documents. Sense intermediari. Sense ningú al davant. Recordo encara perfectament la jornada viscuda en una institució catalana en la qual vaig haver de passar un interrogatori per poder consultar una documentació històrica. Explicar la investigació que feia no em va molestar en absolut, el que em va fer bullir la sang va ser la subtil arrogància de l'interrogador. Era ell qui decidia si jo tenia dret o no a veure la documentació. I aquest poder, evidentment, li agradava i el feia servir...

I ara se'ns proposa això, els documents sense ningú al davant que en domini l'accés... Els documents sense ningú? Noooo! diu la companya, hi ha una feina immensa en seleccionar, investigar, relacionar, aquests 1200 documents. I té raó, el conservador, el museòleg, l'arxiver, hi és present. Però no està al davant del document, està al darrera, o com a molt, al costat del visitant, oferint-li opcions i informació. Però qui té el domini sobre els documents és l'usuari, no el conservador. I això és una revolució, és un paper nou per a molts professionals del patrimoni que no estic segur que tots estiguin disposats a assumir.

Regalar les claus de la caixa forta als visitants... Ui, ui...

Dia dels Museus 2.0

19 de maig 2008

Hem passat el Dia Internacional dels Museus amb molt bona nota em sembla. Les activitats del Dia com especialment de la Nit del dissabte estaven plenes de gent. En la web d'informació que vam preparar museus2008 teníem instal·lat Google Analytics, una meravella que ens ha permès fer una radiografia de les visites i dels mitjans per on ens han arribat. Vam fer anunci de Tv, de ràdio i una mica de premsa. A Internet pràcticament res perquè els resultats l'any passat amb uns banners a diaris digitals van ser molt decebedors. I hem vist que ràdio és força efectiva portant visites a la web, la premsa també, però és més complicada, i la tele sembla que porta la gent als museus, però no en porta tants a la web.

La sorpresa ha estat que per primer any hem tingut visites des de xarxes socials: Facebook i Orkut, i moltes des de mails: yahoo i hotmail. I això ens indica un camí a seguir... probablement el més difícil i laboriós però és que ens porta al futur: no pensar en la publicitat en grans mitjans sinó en múltiples xarxes que redifonen la informació de forma diguem-ne "granular". S'ha d'enviar grup per grup, s'ha de cercar en tots els racons, s'han de buscar redifusors... Una manera ben diferent de fer comunicació.

Museums and the web 2008. Conferències i guanyadors

06 de maig 2008

Ja estan disponibles les conferències de Museums and the Web 2008. Una llarguíssima llista de temes interessants per llegir, molts comentaris sobre vídeo, el paper dels videojocs en l'educació no formal i per tant en els museus, contingut generat pels usuaris, blogs, etc.

I també, és clar, els premis a les millors webs museístiques de l'any... Aquí teniu la llista completa de categories, nominats i aquí els guanyadors. El guanyador de millor web és una mica especial... Però a mi els que em tenen el cor robat (a banda de la Tate...) són els romans i les històries de Chicago...

Library of Congress i Flickr

16 d’abril 2008

Ja fa unes quantes setmanes que va saltar la notícia als blogs de tecnologia: la Biblioteca del Congrés Americà, una de les institucions de patrimoni més prestigioses del món, obria compte a Flickr i oferia més de 3.000 fotos històriques a la consulta pública en un entorn extern com és Flickr. Margarida Loran m'ho recordava fa uns dies.

La operació és interessant per diversos motius.

1. Una institució prestigiosa, tradicional i amb una web potentíssima també fa servir recursos externs, en aquest cas una web privada (uhhhh quina poooor! uhhhh quina vergoooonyaaaa.... [atenció és un sarcasme]) i per a més inri 2.0.

2. No hi posa qualsevol cosa a qualsevol lloc. Situa les col·leccions de fotografies més populars de la Biblioteca en la web que té la millor comunitat d'amants de la fotografia. És a dir, saben perfectament que fan.

3. No ho fan només per fer-se veure (que també) sinó per recollir informació sobre aquestes fotos i per experimentar com les categoritzen i etiqueten els usuaris de Flickr.

4. Són fotos sense restricció coneguda de copyright i ofereixen els fitxers d'alta resolució perquè tothom se'ls pugui descarregar i imprimir a casa.

Expliquen perfectament el seu projecte aquí. És remarcable que una institució tan gran i tradicional estigui fent projectes tan oberts com aquest on demanen expressament la col·laboració del públic. A veure quan fem alguna cosa així a casa nostra...

Retorn... i Museums and the web 2008

12 d’abril 2008


Buff... Un cop acabats uns quants compromisos professionals i acadèmics retorno a l'activitat. Aquest cap de setmana s'està fent la trobada anual dels museus i internet, enguany a Toronto.



Podeu seguir el desenvolupament d'algunes sessions pels comentaris del blog de New Media Initiatives, pels d' Audience Research i per la web de les conferències. També en mitjans més esotèrics com Twitter i Flickr que ens donen una altra visió de l'esdeveniment. En els propers dies segur que els blogs de museus i tecnologia van plens de comentaris sobre el que s'hi ha dit.

El futur d'Internet

29 de febrer 2008


Segons un dissenyador japonès, i crec que no s'equivoca gaire...

Un mòbil-minipc-diguelihache que consta d'una pantalla transparent on apareixen les dades del que hi ha al darrera.

Més bonic no pot ser. Això no existeix (encara) és clar però, de fet, els mòbils de gama alta d'ara no estan tan lluny d'això, ja llegeixen codis QR i fan cerques de Google, tenen mapes... El millor l'Iphone, és clar, només li falta ser transparent i saber reconèixer els edificis de Gaudí. No és tan difícil...

Enciclopèdia (i 2)

22 de febrer 2008

Els enllaços que no hi són als articles d'Enciclopèdia potser hi seran en un futur. El projecte es preveu de tres anys i mig. Malgrat tot, en la descripció que en fan no parla en cap cas d'enllaços creuats. Si trobem projectes interessants com una línia de temps.

Però el que més em sorprén és que es plantegi com una operació gratis et amore quan justament, si aconsegueixen un bon flux de tràfic tenen el negoci a les mans. És d'on treu tooots els diners Google, de la publicitat contextual. Si estàs buscant informació fiable sobre Folch i Torres el grup editorial té continguts per vendre sobre Folch i Torres: llibres a llibres.cat, fotos a la fototeca, (les dues pàgines fallen sovint...) llibres sobre el Mnac... Com és que no ens ofereixen a tota la vora de la pàgina la compra dels seus productes justament relacionats amb allò que estem buscant?

Imagino que tot arribarà, el que no sé si a temps, perquè si busco llibres sobre el Mnac, Folch i Torres i la pintura romànica a Google Book Search, al costat dret em diu: comprar aquest llibre a Casa del Libro i a El Corte Inglés. N'hi ha que corren més...

Enciclopèdia vs Viquipèdia

21 de febrer 2008

Enciclopèdia Catalana ha obert els continguts de la seva magna obra a Internet. Fins ara estaven disponibles amb subscripció i un format que a mi m'havia semblat interessant, amb un arbre de continguts que era molt útil per trobar relacions desconegudes. L'arbre es manté i segueix essent útil... Però, d'això... I la Viquipèdia? Confrontar l'obra clàssica i l'acabada de néixer pot ser interessant.

Joaquim Folch i Torres a l'Enciclopèdia Text molt complet. Relació amb el Museu d'Art de Catalunya.
Joaquim Folch i Torres a la Viquipèdia
Text brevíssim. LListat d'obres literàries i algún enllaç...

Perquè això és el que més m'ha sorprés de l'Enciclopèdia els enllaços. El volum d'informació de qualitat sobre infinitat de temes del nostre país que amb aquesta iniciativa entren a la xarxa és indiscutible. I benvingut perquè és un enriquiment importantíssim. Informació de qualitat i amb garanties. Però arriben gairebé com un llibre escanejat.

Quants enllaços actius hi hauría d'haver en aquest article? Jo he comptat més d'un per línia... Enllaços dins la pròpia enciclopèdia però també cap a l'exterior.

A l'article sobre el Mnac no hi ha l'enllaç a la web del Mnac(!).

Igualment... BENVINGUTS!

Yes we can

09 de febrer 2008

Com el post dedicat a Scorsese, aquest tampoc no té res a veure amb museus, però sí amb Internet en estat pur. La campanya per l'elecció del candidat demòcrata als Estats Units està despertant un interès planetari i Internet és evidentment un dels mitjans privilegiats. Un vídeo muntat sobre fragments del discurs de Barack Obama està essent la sensació "viral" de la campanya...


Mireu el nombre de comentaris, de vídeo respostes, de repercussió...

El vídeo és absolutament impecable... Obama és un orador excepcional, qui li escriu els discursos (ell mateix?) té una qualitat literària, comunicativa i poètica de primer ordre... Però a mi.... no sé... Segur que és de veritat Obama? No serà com les llàgrimes de Hillary? Em sembla molt interessant que un discurs tan etèri, tan abstracte, tan basat en els sentiments tingui aquesta repercussió. Però és clar els està oferint de paraula just el que la gent no té als Estats Units des de fa anys, unió, confiança i fe per tornar a ser el far del món. Maybe they could...

Museus en línia

Sense fer soroll 30.000 objectes dels museus catalans ja estan disponibles on-line...

Feu una mirada i sobretot, feu suggeriments i demaneu millores al formulari que hi ha a la mateixa web...

Bona feina Abel!

Netvibes t'ajudarà a fer amics

08 de febrer 2008


Netvibes és la meva pàgina d'inici, i ja us he explicat perquè. Ara, a més de recollir de forma fàcil tota l'actualitat, els vídeos, el mapes i tot el que es pugui imaginar i presentar-ho en un únic lloc, té dues vides paral·leles. La primera és que podràs fer pública aquesta pàgina de recull, un "univers" com en diuen ells, i la segona és que podràs mantenir una "comunitat" d'amics i seguidors i intercanviar la informació de què està fent cadascú, que està mirant, quins enllaços fa o quines notícies destaca. Vaja una mena de Facebook...

De moment està en beta tancada a només 7.000 usuaris però ja l'he pogut provar i promet força. Així que tingui un univers "museístic" fet us el passo a veure que us sembla...