1a. Jornada en Difusió Cultural i World Wide Web (WWW)

El proper dijous uns quants companys assistirem a la jornada sobre difusió cultural i www que organitzen conjuntament la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, el Màster en Gestió de Continguts Digitals de la UB i UPF, DifuCom i Museia. Una bona oportunitat per fer-se un estat de la qüestió i també... fer networking...

El programa:

MATÍ
09.30 - 09.45 h.
Presentació i benvinguda. Anna Villarroya, UB

09.45 - 10.30 h.
Noves formes de treballar, documentar, difondre i comunicar en els nous entorn digitals.Teresa Roig. CCCB

10.30 - 10.45 h.
Pausa

10.45 - 11.30 h.
Patrimoni i WWW Glòria Munilla. UOC

11.30 - 12.15 h.
Eines web 2.0 aplicades a museus Laura Solanilla. UOC

12.15 - 13.00 h.
Visibilitat dels llocs webs culturals de Catalunya. Cristòfol Rovira, Lluís Codina i Mari Carmen Marcos (UPF)

13.00 - 13.30 h.
Debat amb intervenció de públic i ponents

TARDA
15.00 – 15.45 h.
Taxonomías: una nueva estrategia para la organización de la información en sitios web con contenido cultural Rafael Pedraza. UPF

15.45 – 16.30 h.
Continguts culturals a les publicacions digitalsRuth Rodríguez. UPF

16.30 - 16.45 h.
Pausa

16.45 - 17.30 h.
Pàgines web de museus a Europa: tendències en estructures i models Ricard Monistrol. DifuCom

17.30 - 18.00 h.
Debat amb intervenció de públic i ponents

Debat a SiesTV i Podcamp Barcelona

Aquest divendres 26 serà dia de presentacions. Al matí participaré al debat "Les TV per Internet. Una nova manera de mirar la televisió..." el podeu veure en directe a SIES.TV a les 11 del matí. El debat l'organitza la pròpia SIES amb motiu del seu primer aniversari, un mitjà molt interessant i que està creixent en qualitat i quantitat.

I a la tarda al Podcamp Barcelona presentaré patrimoni.gencat, una trobada de gent innovadora on hi haurà moltes xerrades interessants, consulteu el programa amb detall perquè hi ha des de la Gina Tost fins al Chris Pinchen!

The fourth screen. La quarta pantalla ja està aquí

La primera pantalla, el cinema, un acte social, la segona pantalla, la televisió, l'entreteniment familiar, la tercera, els ordinadors, l'ús individual, l'aillament físic i les comunitats virtuals, la quarta pantalla, Internet a la butxaca, el retorn al món real.

Ja fa un temps que gent com Kevin Kelly diuen que l'Internet que vindrà és el de les coses, que ja no veurem Internet a la pantalla sinó que estarà al carrer. El vam escoltar l'any passat a Vic i ens ho explicava en aquesta entrevista. L'iPhone ha estat el primer dispositiu que ha obert camí cap a aquest futur que ja està a tocar. I avui a Nova York, sota unes voltes de rajola de Guastavino (!) han presentat el segon pas: el primer telèfon basat sobre el nou software de Google, Android. (I Nokia no es quedarà enrera) Permet veure vídeos, fer fotos, consultar mapes, mirar panoràmiques en Street View, xatejar per gmail... més o menys el mateix que l'iPhone però amb una diferència substancial. Amb Apple connectes el teu ordinador mòbil (això és en realitat l'iPhone) al teu ordinador de casa. Amb Google connectes el teu ordinador mòbil al teu compte de Google. Que està allà dalt, a l'espai, o on sigui. L'ordinador com el coneixem desapareix, la nostra informació (google docs, picasa, flickr, gmail...) està en el ciberespai i només necessitem una pantalla i un teclat que caben en una butxaca per accedir-hi. Quant gasteu ara en telèfon fix i quant en mòbil? Doncs en 3 o 4 anys us passarà el mateix amb Internet, el fareu servir molt més "on the go" que a casa...

I llavors serà un Internet diferent, serà el que Kevin Kelly ja fa dies que prediu:

- a veure si tinc cap amic de Facebook aprop.... Mira, la Núria a 500 m!

Estaràs en la visita a un jaciment arqueològic i rebràs l'alerta de que pots veure una reconstrucció de com era fa 2000 anys en panoràmica Street View i mouràs el teu ordinador mòbil al teu voltant i veuràs els murs de pedra...

Estaràs davant d'un quadre i podràs sentir la descripció del conservador i veure un vídeo de com s'ha restaurat.

Arribaràs a un poble i voldràs saber quins atractius turístics tens al voltant, quins restaurants i (ets un boig del romànic) quines esglésies del segle XII hi ha a menys d'una hora de cotxe. I tindràs la ruta feta a Google Maps en dos tocs a la pantalla. I l'audioguia corresponent. I una pel·lícula de 1910 que conserva la Filmoteca on es veu aquest poble. I les fotos de principis de segle de l'arxiu Mas...

Arqueologia, arquitectura, monuments, museus, tot disseminat pel territori... Tenim una oportunitat al davant, i molta feina. Tot el que fem ara a Internet ja ha d'estar pensat perquè tingui traducció en el món real, perquè tingui un sentit lligat a unes coordenades precises. No tenim més remei, molt aviat serà vist en un lloc de la nostra geografia, en la quarta pantalla.

Tornant de vacances... Facebook

Acabat de tornar de vacances, dues setmanes senceres sense tocar ni una vegada iPod/portàtil/Internet/diaris (*), desconnectat totalment de feina i amics... engego novament l'ordinador i repasso les meves pàgines favorites, començant pel meu estimat Netvibes, el Gmail, etc.

Que ha passat en aquestes dues setmanes? res. Notícies interessants de tecnologia? res. Vídeos pendents? res, tot reposicions... I al Facebook? Doncs mira, per primera vegada la pàgina que més temps m'ha robat ha estat aquesta.

Fins ara la veritat estava a Facebook però sense cap entusiasme. Una llista curteta d'amics inscrits i molt poca activitat. Just abans de vacances vaig incorporar quatre o cinc amics més que han provocat un interessant canvi.

Ara he vist que ha fet cadascú aquestes vacances: en Jordi F. s'ha comprat l'Iphone (grrr...) en tornar de NY... en Jordi G. no para de fer coses amb els nens (piscina, bicicletada, geocaching...), la Imma ha pujat i baixat 30 o 40 muntanyes, en Sergi ha estat a Amsterdam...

Però no només vacances... Els contactes del món dels museus també han afegit coses noves, congressos, enllaços a continguts interessants... Tota una petita llista de novetats explorades pels companys i que consegüentment m'arriben a mi també...

Per a què serveix Facebook exactament? Doncs depèn de quina sigui la teva xarxa de coneguts i de quines coses facin. Si tens una colla de gent jove que surt a la nit, per lligar, és clar. Si fas una xarxa de contactes professionals "around the world", doncs per mantenir-la viva, si ets una apassionat d'alguna cosa, segur que trobes més torrats del mateix calibre...

Facebook és una caixa buida on cada grup aboca coses diferents...

A veure aquests museòlegs!!! tots apuntats dilluns al matí!!!


* Bé, només una vegada, vaig haver d'anar a un cibercafé per buscar unes pintures murals a les bases de dades del ministeri de cultura francès. Em van tancar l'església i no les vaig poder veure...

La Creu de Vilabertran: mitjans digitals i mitjans "ancien regime"

Retornat després de les vacances (en parlaré en el proper post) reprenc un tema que em va quedar pendent abans de marxar. El 25 de juliol vam publicar a patrimoni.gencat un reportatge molt interessant sobre la creu de Vilabertran, vam preparar conjuntament amb la gent del Museu d'Història de Catalunya, el Bisbat de Girona i el gabinet de premsa del Departament de Cultura una nota de premsa que aquests últims van acabar de formalitzar i que van difondre el mateix dia 25. Pensàvem que això ens portaria moltes visites perquè a la nota de premsa s'especificava molt bé que hi havia un reportatge més extens i un vídeo disponibles. Doncs agencies i diaris van recollir la notícia però ningú donava l'enllaç al reportatge ni al vídeo!!! Repassant i repassant vaig poder comprovar que el primer filtre és l'agència de notícies. Donen els textos però no donen possibilitats d'ampliació. Les fonts no existeixen. Una cosa que és tan normal en un blog com posar un link sembla que els mitjans tradicionals no tenen incorporat en els seus esquemes o simplement no volen fer.

Els diaris... doncs el mateix. Fins i tot TV3!!!. Vaig parlar amb ells i em van dir que tenia raó, que immediatament posaven la referència al reportatge i al vídeo. Simplement havien fet la feina sense mirar gaire...

O'Reilly en parlava fa uns dies d'un "mal us" emergent en alguns mitjans americans (NYTimes!) que en els seus enllaços per exemple a Nike, enllacen a una pàgina interna on hi ha les notícies del propi mitjà sobre Nike i no a la web de Nike... lleig...

Total, tornant a casa nostra, que la repercussió de la notícia va ser molt alta però el retorn a la nostra web inferior a l'esperat. La propera vegada toca agafar el telèfon i parlar amb els periodistes de cultura un per un, em sembla.

Però la sorpresa va ser quan la pàgina principal de Gencat va publicar la notícia. Repercussió immediata en les nostres estadístiques i es convertia en dos dies en el reportatge més vist de la web... Èxit total provinent d'un mitjà que no esperàvem i que a priori no era el més indicat. Ens ha donat més visites que tota la resta d'enllaços junts! Gencat funciona...

Conclusió: els mitjans de premsa "ancien regime" ni que estiguin a Internet, tenen comportaments "ancien regime" en algunes coses i si se'n vol treure partit cal treballar-los un per un em sembla...

I no us perdeu el fantàstic set de Flickr que vam preparar sobre la creu...