Radio Web Macba guanya el premi a millor podcast al Museums and the Web 2009!

18 d’abril 2009

A la Ville de Barcelone... però en plan museus...

Felicitats Sònia!!!!!!!!!!!!!!! i a la resta de la gent del Macba!

Els altres guanyadors, en aquesta llista

El Brooklyn Museum s'ho emporta gairebé tot!

(PD) I jo cada vegada que hi vull accedir a la seva web no puc (??? a algú més li passa???)

MW2009=muntanyes d'informació interessant... tenim material per llegir i mirar per setmanes.

Museums and the web 2009 (actualitzat)

16 d’abril 2009

Search Twitter.

#MW2009 i #museums and the web


Actualització (17-4-2009)
Estic seguint les sessions de Museums and the web a Twitter, pràcticament en directe... és tot un flash la veritat. I si veiem les fotos dels participants doncs encara més...




En algunes de les fotos es veu la gent seguint la conferència mentre prenen notes al portàtil... i twittegen!!! I a banda de la pantalla amb el powerpoint n'hi ha un altra amb el twitterfall dels comentaris de la gent, funciona com a backchannel... increïble però segur que en dos o tres anys estem igual nosaltres i per anar-nos preparant... un article im-pres-cin-di-ble: Com fer presentacions a un públic que twitteja.

El nou cinema d'Internet

15 d’abril 2009

Segueixo amb el tema... Avui trobo a Microsiervos un exemple del que és el nou cinema que neix a Internet. Tim Smit. 150 euros i molta molta creativitat. Més d'un milió de visites...



I n'he recordat un parell més:
Teaserland. un festival de trailers falsos (!)
Lo que tu quieras oir. Segurament la pel·lícula més vista de la història del cinema espanyol. (88 milions de visualitzacions)
Bloody Omaha. Simplement increïble el que poden fer només tres persones.

I una de les presentacions del TED. J.J. Abrams (Lost) explicant que amb els nous efectes especials quan en una classe un noi li diu que vol fer cine ell li diu el mateix que abans deia als que volien escriure: "Go, and write, is free!" "Go, make your movie, there is nothing stoping you!"

Ah, i aquest diumenge a la Vanguardia per 1€ Minority Report... Frikimovie per als bojos d'Internet i les interfícies que quatre dies després ja era realitat i en més d'un projecte.

Juan Varela, el periodisme, la ministra, Guardans i el futur d'Internet

14 d’abril 2009

Juan Varela és un dels referents del periodisme digital, a Espanya i sense por es podria dir que a Europa. En dos dies ha fet una insòlita sèrie de posts sobre el futur del periodisme, dels diaris i del tàndem González-Sinde - Guardans al seu blog Periodistas 21. Varela defensa la nova cultura d'Internet però no les descàrregues indiscriminades, i és una de les poques veus que aporten reflexió i arguments sòlids en aquest debat.

Sobre la ministra:


Sobre Ignasi Guardans: (la primera opinió que llegeixo sobre Guardans amb una mica de substància, perquè el que han publicat els diaris...)

I una mica més antic però simplement perfecte:


Avui ha vingut al despatx un fotògraf free-lance que treballa de quan en quan per nosaltres. Treballa molt perquè és un fotògraf de premsa extraordinari. I és clar, hem parlat una estona sobre com estava el panorama, i m'ha explicat unes quantes històries... Publicitats de diari que valien fa tres anys 30.000 euros i que ara valen 7.000 i no es venen. Redaccions plenes de cadires buides, periodistes prejubilats amb 52 anys, gent que ha donat tota la vida al diari, ara al carrer. Fotògrafs inclosos. Però ell ja ho deia fa anys als companys quan va començar la revolució digital: has d'oferir alguna cosa més, una foto especial. No pots donar només la foto tòpica perquè quan tothom tingui càmera, què vendràs? Ara molta gent es fan les fotos dels actes ells mateixos. Però quan volen una foto especial, criden al Jordi. I aquells fotògrafs que només venien perquè tenien el monopoli de la fotografia ara estan a casa. I els diaris han viscut del monopoli de l'accés al públic, per això la seva publicitat valia diners, perquè la gent la mirava. Aquest era el seu negoci. Com les teles. Ara la gent ja no mira la publicitat dels diaris i el seu negoci s'ha enfonsat. Ara ningú té l'accés monopolístic al públic. Ui perdó. Sí que el té algú... Google. I per això són qui són.

I els museus? com ja he dit alguna vegada, teníem el monopoli de l'accés a l'art i a una bona part de la cultura... i ara ja no el tenim. Altres poden prendre (i fer amb molta dignitat) el que era el nostre paper. Qui no espavili es trobarà sense públic, sense recursos i sense suport. I els valents que intentin coses noves i tinguin èxit entraran per la porta gran en aquest segle tan convuls que és el XXI.





González-Sinde la ministra que no entenia Internet

07 d’abril 2009


A mi m'agrada molt el cinema, des de la Joana d'Arc de Dreyer fins a la Jovovich, perquè no. I segueixo amb passió la transició del cinema analògic al cinema digital un procés que en la fotografia ja es va donar fa cinc anys i que vaig viure de ben aprop. I que va afectar profundament a la indústria i als fotògrafs professionals que van veure com s'obria el terra sota els seus peus. Després ha passat el mateix amb la música, ara li toca al cinema.

Espanya és un dels racons de món on la gent es baixa més pel·lícules d'Internet. Perquè? perquè a la gent li agrada el cine i a la tele no ens el donen en condicions mínimament raonables. I és més fàcil (i gràtis) baixar-s'ho que anar al vídeoclub. I perquè no tenim una opció de pagament que sigui més fàcil, ràpida i convenient que fer-ho per l'emule. Als USA, tenen Netflix i l'iTunes a més d'Amazon, i és clar els americans també es baixen coses, però qui vol comoditat i immediatesa paga uns pocs dolars i a mirar el que vols en un minut...

La gent s'ha buscat la vida. Com quan TV3 va estrenar Bola de Drac fa una pila d'anys. No hi havia merchandising, i els nens i no tan nens es feien fotocòpies i dibuixos de la sèrie i les canviaven i les venien (!) al mercat de Sant Antoni. Doncs ara passa el mateix, si no hi ha oferta comercial els individus se la creen i de forma molt eficient, les xarxes P2P funcionen molt bé. I no està de més recordar que compartir fitxers per aquestes xarxes sense lucre no és delicte a Espanya.

I ara tenim una ministra que pensa que el cinema espanyol està en perill de desaparèixer per culpa d'Internet.

"Peleando para que las descargas ilegales no nos hagan desaparecer, para que nuestros administradores comprendan que en el negocio de la red no pueden ganar sólo las operadoras de adsl, mientras quienes proporcionamos los contenidos, perdemos"

A veure, les pel·lícules que es baixa la gent d'Internet no són precisament espanyoles... Si la gent no va a veure els films que s'han fet amb un finançament hiper-subvencionat (a Espanya i a Catalunya), o extorquint a les televisions i que a vegades ni tan sols s'estrenen a les sales, doncs no és per culpa d'Internet, que abans la gent tampoc hi anava a veure-les si no era l'Almodovar, el Torrente o el Chiquito de la Calzada. Hi ha rumors de que el que s'està negociant és un "canon" sobre la connexió a Internet. Precisament el que necessita aquest país per afavorir la innovació, Internet més car. No és estrany doncs que la ministra Sinde(scargas) tingui ja un fantàstic club de fans a Facebook que creix de forma vertiginosa. Ara que potser no és tan dolenta, perquè les seves declaracions seguien així:

Peleando para fomentar la venta y alquiler de películas por internet de manera justa, cómoda y ventajosa para el usuario. Hay miles de puestos de trabajo en juego"


És clar que el primer intent de fer aquesta plataforma tecnològica que permeti el visionat per Internet a Espanya és Filmotech, pel·lícula destacada... Matrimonio a la italiana, 1963... Per guanyar diners per visionat no anem bé... Ara amb el canon pagant tothom sí, és clar...

El cinema fet aquí sobreviurà, i tant, i en realitat creixerà, en produccions i públics, però serà el que faran gent nova que ara tenen 16 anys i que amb 2.000 euros de pressupost el distribuiran per Internet, aconseguiran milers de visionats i després aniran a festivals i al cap d'un temps a les sales de cinema. Això és el futur i no el canon, la Sinde i l'SGAE.

Ja podría haver nomenat a David Bravo.

Presentar el patrimoni a Internet

02 d’abril 2009

Avui he estat a Lleida per fer una classe al Màster de Patrimoni de la UDL. Bon ambient a la classe i els he promès que els passaria el Powerpoint. He fet quatre retocs i aquí el teniu. És una evolució del dedicat a les eines d'Internet. L'he volgut pujar a l'Slideshare però no hi ha hagut manera... Així que l'he penjat a Google Docs. Queda una mica raro perque desconfigura tots els tamanys de lletra però mira, ja serveix. Demà tornaré a provar-ho a l'Slide a veure si cola.


Les millors 100 eines d'Internet per a l'educació

01 d’abril 2009

Un recull d'aquells que sempre van bé perquè et posen al dia de les aplicacions que es fan servir. Hi ha coses d'Internet i també programes tradicionals. Podeu mirar (i comparar!) també el meu propi llistat al post d'Eines d'Internet per al Patrimoni.



Vist per casualitat al blog Bradbury en Marte que, per cert, és molt recomanable.