Treballant en Xarxa. Noves oportunitats per als museus. Una visió personal de la jornada. Noemí Sas.

21 de juny 2009


Tornem a tenir una blogger convidada, avui la Noemí Sas de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran ens explica la seva visió de la Jornada "Treballant en Xarxa. Noves oportunitats per als museus" que es va fer el dia 12 de juny organitzada per la DG de Patrimoni Cultural i el Museu Marítim:

Quan reps la informació d’una jornada que es titula “Treballant en xarxa. Noves oportunitats per als museus” i treballes en el sector, te n’alegres. I quan estàs vinculada professionalment a una de les xarxes que es presenten a la jornada, encara te n’alegres més.

I no és -per molt que ho pugui semblar- perquè et faci il·lusió conèixer i compartir altres experiències en marxa (que te’n fa), ni perquè parlin de la “teva” xarxa (que, no us enganyaré, encara te’n fa més), sinó per una qüestió de salut del sector museístic.

Si es creen xarxes és que hi ha moviment -o es vol que n’hi hagi-, i si hi ha moviment hi ha vida. La conclusió del sil·logisme és clara: els museus estan vius. Es mouen, busquen, regiren i es repensen. S’exploren noves vies de treball i nous formats. Es qüestionen vells models, s’assagen noves idees i això és vital per la salut d’un àmbit que, tal com l’Alfons Martinell comentava a la seva ponència, necessita que a més de treballar conjuntament es tendeixi a establir contactes fora de l’àmbit territorial on es mou habitualment, a col·laborar en marcs internacionals.

Les dues taules de la jornada van servir per plantejar els diferents models de xarxes que ja funcionen o estan sorgint al territori en diferents graus de consolidació i d’acció: històriques amb projectes ambiciosos com la Xarxa de museus locals de la província de Barcelona, sistemes complexos com el del mNACTEC, o enfocades a l’organització d’activitats i exposicions conjuntes com la Xarxa de museus marítims de la costa catalana.

També xarxes més joves però molt actives que se centren en guanyar visibilitat, com la Xarxa de museus de la Costa Brava, d’altres menys estructurades formalment però igualment efectives, com el Circuit dels museus tèxtils i de moda de Catalunya. Xarxes esperades, com la Xarxa de museus d’etnologia, i d’altres molt àmplies territorialment com la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, que treballa a molts nivells diferents per cohesionar el territori.

Xarxes, doncs, per fer-nos veure la importància de treballar conjuntament i d’assajar diferents models de col·laboració. Com l’organització d’aquesta jornada: una manera de conèixer-nos, de fer-nos conscients de la importància estratègica de les xarxes per articular el territori i, qui sap, de començar a generar xarxa entre xarxes.

És el primer cop, si no vaig equivocada, que diferents iniciatives de museus en xarxa es reuneixen al nostre país. Es detecta per fi un canvi conjunt d’organització en aquests equipaments, una obertura a treballar conjuntament. Sense oblidar que el camí no és fàcil i que queda molt per fer, surto de la jornada pensant que si seguim així, passaran moltes coses en l’àmbit dels museus i el patrimoni. I, sí, d’això també me n’alegro.

Noemí Sas Castilleja
Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials
de l’Alt Pirineu i Aran

New York Times: aged news...

12 de juny 2009

Si hi ha un diari al món que té prestigi, és el New York Times. Prestigi i pèrdues milionàries. Una cruel, molt cruel visió dels diaris de paper des de l'òptica d'Internet (atenció val per alguns museus també...):

The Daily Show With Jon StewartMon - Thurs 11p / 10c
End Times
www.thedailyshow.com
Daily Show
Full Episodes
Political HumorNewt Gingrich Unedited Interview

"A veure digui una sola notícia d'aquest diari que sigui d'avui" Que cruels...

Per cert, ja teniu les notícies de la vostra web actualitzades? Ejem...

Vist a Periodistas 21 i BuzzMachine...

Audioguies per iPhone, segle XX i segle XXI

08 de juny 2009


En aquestes setmanes de cursos i cursets m'han quedat algunes coses per explicar. Com per exemple l'aparició de diferents iniciatives d'audioguies museístiques d'interès. La primera la del Moma, una preciositat disponible per descarregar en diferents formats i també amb accés Wifi a l'interior del propi museu per iPhone i iPodTouch. Quan el percentatge dels usuaris del museu que tinguin iPhone sigui rellevant, és una opció a tenir molt en compte. Una simple interfície web adaptada a pantalla petita i un wifi al museu i, chan, un sistema totalment modelno i de cost molt baix, que s'actualitza fàcilment...

La presentació estrella però ha estat una aplicació de la National Gallery de Londres per a iPhone desenvolupada per Antenna Audio: Love Art, sobre un programa anomenat Pentimento. He tingut ocasió de provar-lo i realment és una preciositat. Aprofita la interfície de l'iPhone per posar-hi vídeos, comentaris en audio dels conservadors mentre pots mirar la imatge de l'obra d'art comentada, ampliar-ne els detalls. Tot simple i perfectament ordenat. I amb l'excel·lent qualitat de guió dels productes d'Antenna Audio: els conservadors no havien parlat mai tan bé... El vídeo d'introducció de la National Gallery és emocionant (la veu juraria que és la de Cate Blanchett!) i acaba amb un emfàtic "...this is your collection..." Tot plegat d'una qualitat de producció exquisida.

Però al cap d'uns dies l'Anna Busom, responsable de la Biblioteca de la DG de Patrimoni Cultural i companya de recerques per Internet em passava l'enllaç d'una descoberta, Musetrek, una mena de cosa que han posat en marxa uns estudiants americans que munten una empresa i que el Louvre sembla que ha recolzat d'alguna manera. Són també audioguies per iPhone, però en aquest cas els continguts els fan els usuaris a partir d'una sel·lecció dels objectes del museu. Sembla que al museu s'han fet dos passis de l'eina en funcionament. I els resultats... per Internet no es veu més que uns objectes amb uns textos que imagino que en l'iPhone es carreguen com a audios. Els resultats que es poden veure ara en la web són peculiars. Alguns creatius i altres sense interès. Però malgrat tot jo hi veig en l'eina una oportunitat de futur immensa. Més que les produccions amb Pentimento. Perquè si aquesta aplicació va endavant i queda disponible pel públic és un camp obert a l'experimentació per part de tothom: experts, artistes, escoles... N'hi haurà de dolentes com vídeos de YouTube, però n'hi haurà de genials, de creatives...

[Actualització:Olga Olivé en els comentaris d'aquest post em fa saber l'existència de Woices, un projecte similar, fet a casa nostra (Tarragona maybe?) que em sembla molt més ben fet que Musetrek! Fa tota la pinta d'èxit espatarrant.]

Els dos models són vàlids. El del museu que vol seguir explicant amb les noves eines el mateix que abans i amb la mateixa política que abans. Si això és coherent amb el programa del museu, endavant. Ara, si el museu vol donar espai a les aportacions del públic, la via és la segona.

Presentar el patrimoni a Internet

He fet una nova versió, lleugerament millorada i amb alguns enllaços més de la meva presentació sobre el patrimoni a Internet. Aquesta vegada per al Màster Oficial de Gestió del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, convidat per la Teresa Sala. Aquesta vegada l'Slideshare ha funcionat bé!

Comunicando el museo

06 de juny 2009

Avui tornem a tenir blogger convidada. En aquest cas la companya Conxa Rodà del Museu Picasso:

Sessió museus i web 2.0 a Madrid

Divendres 29 de maig va tenir lloc a Madrid la darrera sessió de les Jornades “Comunicando el Museo”, que ha estat dedicada als nous mitjans i la web 2.0. Amb assistència d’uns 150 professionals de la comunicació de museus i centres culturals provinents de tot l’estat, el matí va transcórrer integrat per 3 ponències i debat posterior.

En primer lloc va intervenir Javier Celaya, expert en Comunicació 2.0, autor entre d’altres d’un estudi sobre els museus i 2.0 ja l’any 2006, Las nuevas tecnologías Web 2.0 en la promoción de museos y centros de arte i del recent La empresa en la web 2.0. Després d’una panoràmica sobre les principals xarxes socials, Facebook, Flickr, Youtube, Twitter, etc., va parlar de l’explosió de perfils de centres culturals que estan apareixent a aquestes xarxes. Va posar de relleu el que, al meu entendre, va constituir el seu missatge a retenir: s’hi està fent el mateix que a la web o al butlletí de notícies, a l’e-news, de manera que l’usuari rep la mateixa comunicació a través de diferents canals. A les xarxes socials s’ha de parlar en un llenguatge diferent i fer coses diferents. El que hi diem ha de ser més en to de conversa, de construir xarxa de relacions, d’escoltar. I el que hi fem ha d’oferir atractius que fidelitzin els amics, com per exemple, oferir als amics de Facebook coses abans que estiguin a l’abast de tot el públic com una pre-visita, una publicació, mil possibilitats, que cada museu ha de saber imaginar i experimentar. Deia Javier molt explícit “Si en Twitter me informáis de que inauguráis una exposición, no me interesa”, és clar, aquesta informació ja arriba per altres canals, en canvi pot tenir més ganxo explicar alguna cosa en viu durant la mateixa inauguració o, prèviament, algun moment del procés del muntatge, detalls que realment acosten el museus al públic.

A continuació es va presentar el projecte Krea, de Vitòria, a càrrec d’Oliana Blanco, la cap de comunicació d’aquest centre de cultura contemporània. Un centre multidisciplinar i enfocat a la creació jove que, mentre està esperant que finalitzi l’adequació de l’edifici on s’instal·larà (un antic convent de clausura!), ja està tenint una presència activa a la xarxa. L’Oliana va parlar que la 2.0 és més una filosofia que unes eines, una filosofia de participació, de debat, de conversa, la mateixa que està inspirant el projecte Krea.

La darrera ponència, la va presentar Gail Durbin, cap del Victòria & Albert Online, amb qui ja he coincidit en dues edicions del congrés de Museums & the Web. Excel·lent comunicadora, va arrasar explicant les diferents experiències que desenvolupen al V&A al Flickr, principalment.

De les moltes coses interessants que va compartir amb el públic, en comentaré 3: un concepte, iniciatives a Flickr i reptes de futur. En primer lloc, va presentar un encertat concepte de divisió de les xarxes socials entre les que anomena “Me” sites (webs del jo), Facebook, Myspace, Twitter, on es parla de la “meva vida, els “meus” amics, i les “Us” sites (webs del nosaltres), com Flickr, Youtube, Delicious, que són essencialment llocs de compartir. Mentre les primeres estan gestionades pel departament de Màrketing, les segones són gestionades pel web team, l’equip d’Internet, o els departaments d’Educació i de Conservació. Va apuntar que Twitter probablement està ja a mig camí de les dues vessants individual/col·lectiva.

En segon lloc, va accentuar la importància, en l’entorn 2.0, de centrar-se en tasques on els visitants, els usuaris, poden ser experts, poden aportar nous continguts i coneixement (“els museus -va dir- no són la única gent que tenen experts”). En el cas del V&A, seria absurd demanar opinions sobre els teixits del s.XVI, posem per cas, quan el museu compta amb un dels millors especialistes del món en la matèria; en canvi, en Flickr, han buscat temes on la participació dels usuaris és rellevant, per exemple, en fotografia artística (d’ombres, de tatuatges/body art), o en fotografia documental (recull de fotografies de casaments d’època: es demana que les fotografies vagin acompanyades de la referència de noms, dates, lloc. Ja són més de 360 les que han rebut, que seran estudiades pel centre d’estudis genealògics: d’aquesta manera, a més, el museu ha aconseguit tenir digitalitzat pels propis usuaris un material que hagués estat fora del seu abast altrament.

Entre els reptes de futur que tenen plantejats al V&A Online, es troben, en primer lloc, el crear comunitat: fins ara són més aviat activitats aïllades, i es plantegen si crear una comunitat V&A o diverses de temàtiques, com per exemple una al voltant de la fotografia. I el segon repte és el Mobile user-generated content, és a dir, adaptar al mòbil el contingut generat pels usuaris. També va anunciar que per la tardor el V&A disposarà d’un milió d’objectes digitalitzats accessibles a la seva web.

Al debat es va posar molt clarament de manifest l’altíssim grau d’interès dels museus i centres culturals presents en l’entrada a les xarxes socials i, alhora, el grau de desconeixement i diríem un punt “verd” encara respecte d’altres països. Va sorgir el tema delicat dels drets d’autor i la por a la pèrdua de control dels continguts (apunt de Celaya: cal fer l’evolució conceptual de control de la informació a gestió de la informació). També va aflorar la inquietud per la manca de personal preparat per gestionar aquests recursos i la legítima preocupació per la dedicació necessària que ve a sobrecarregar uns equips humans en general molt reduïts, tant en els equips d’Internet, allà on en tenen, com en general als equips de comunicació. Recomanació unànime dels ponents: començar en petit i començar ja.

Des del Museu Picasso vam anunciar la tot just estrenada presència a les xarxes al mes de maig a Facebook, Flickr, Youtube, Delicious i blog, que ha anat precedida d’una prospectiva del que fan els museus del món a les xarxes socials. L’acció 2.0, als museus del nostre país encara no ha arrencat amb empenta, tot i que comencen a haver algunes iniciatives sobretot a Facebook (Prado, Reina, Fundació Miró), a Youtube (MNACTEC_Museu Ciència i Tècnica de Catalunya) i de wikis (WikiDocentes del Guggenheim de Bilbao). Aquest panorama tot just incipient en 2.0 s’estén en general a Europa, amb l’excepció avançada del Regne Unit (Tate, National Gallery, V&A), però als Estats Units (Brooklyn, MoMA, Metropolitan, Indianapolis), i Austràlia (Powerhouse) estan donant unes experiències molt rellevants.

En un proper post parlarem amb més detall d’aquestes experiències museístiques 2.0 arreu.

Conxa Rodà. Museu Picasso

Vull fer Twitter, vull fer Facebook, vull fer Ning!!!... Un moment... Estratègia.

05 de juny 2009

en 1 hora en vídeo:

Social Media Strategy from Jeremy Flint on Vimeo.



O en 5 minuts en powerpoint:



En un blog descobert gràcies a Dolors Reig.