Audioguies per iPhone, segle XX i segle XXI

En aquestes setmanes de cursos i cursets m'han quedat algunes coses per explicar. Com per exemple l'aparició de diferents iniciatives d'audioguies museístiques d'interès. La primera la del Moma, una preciositat disponible per descarregar en diferents formats i també amb accés Wifi a l'interior del propi museu per iPhone i iPodTouch. Quan el percentatge dels usuaris del museu que tinguin iPhone sigui rellevant, és una opció a tenir molt en compte. Una simple interfície web adaptada a pantalla petita i un wifi al museu i, chan, un sistema totalment modelno i de cost molt baix, que s'actualitza fàcilment...

La presentació estrella però ha estat una aplicació de la National Gallery de Londres per a iPhone desenvolupada per Antenna Audio: Love Art, sobre un programa anomenat Pentimento. He tingut ocasió de provar-lo i realment és una preciositat. Aprofita la interfície de l'iPhone per posar-hi vídeos, comentaris en audio dels conservadors mentre pots mirar la imatge de l'obra d'art comentada, ampliar-ne els detalls. Tot simple i perfectament ordenat. I amb l'excel·lent qualitat de guió dels productes d'Antenna Audio: els conservadors no havien parlat mai tan bé... El vídeo d'introducció de la National Gallery és emocionant (la veu juraria que és la de Cate Blanchett!) i acaba amb un emfàtic "...this is your collection..." Tot plegat d'una qualitat de producció exquisida.

Però al cap d'uns dies l'Anna Busom, responsable de la Biblioteca de la DG de Patrimoni Cultural i companya de recerques per Internet em passava l'enllaç d'una descoberta, Musetrek, una mena de cosa que han posat en marxa uns estudiants americans que munten una empresa i que el Louvre sembla que ha recolzat d'alguna manera. Són també audioguies per iPhone, però en aquest cas els continguts els fan els usuaris a partir d'una sel·lecció dels objectes del museu. Sembla que al museu s'han fet dos passis de l'eina en funcionament. I els resultats... per Internet no es veu més que uns objectes amb uns textos que imagino que en l'iPhone es carreguen com a audios. Els resultats que es poden veure ara en la web són peculiars. Alguns creatius i altres sense interès. Però malgrat tot jo hi veig en l'eina una oportunitat de futur immensa. Més que les produccions amb Pentimento. Perquè si aquesta aplicació va endavant i queda disponible pel públic és un camp obert a l'experimentació per part de tothom: experts, artistes, escoles... N'hi haurà de dolentes com vídeos de YouTube, però n'hi haurà de genials, de creatives...

[Actualització:Olga Olivé en els comentaris d'aquest post em fa saber l'existència de Woices, un projecte similar, fet a casa nostra (Tarragona maybe?) que em sembla molt més ben fet que Musetrek! Fa tota la pinta d'èxit espatarrant.]

Els dos models són vàlids. El del museu que vol seguir explicant amb les noves eines el mateix que abans i amb la mateixa política que abans. Si això és coherent amb el programa del museu, endavant. Ara, si el museu vol donar espai a les aportacions del públic, la via és la segona.