Treballant en Xarxa. Noves oportunitats per als museus. Una visió personal de la jornada. Noemí Sas.

Tornem a tenir una blogger convidada, avui la Noemí Sas de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran ens explica la seva visió de la Jornada "Treballant en Xarxa. Noves oportunitats per als museus" que es va fer el dia 12 de juny organitzada per la DG de Patrimoni Cultural i el Museu Marítim:

Quan reps la informació d’una jornada que es titula “Treballant en xarxa. Noves oportunitats per als museus” i treballes en el sector, te n’alegres. I quan estàs vinculada professionalment a una de les xarxes que es presenten a la jornada, encara te n’alegres més.

I no és -per molt que ho pugui semblar- perquè et faci il·lusió conèixer i compartir altres experiències en marxa (que te’n fa), ni perquè parlin de la “teva” xarxa (que, no us enganyaré, encara te’n fa més), sinó per una qüestió de salut del sector museístic.

Si es creen xarxes és que hi ha moviment -o es vol que n’hi hagi-, i si hi ha moviment hi ha vida. La conclusió del sil·logisme és clara: els museus estan vius. Es mouen, busquen, regiren i es repensen. S’exploren noves vies de treball i nous formats. Es qüestionen vells models, s’assagen noves idees i això és vital per la salut d’un àmbit que, tal com l’Alfons Martinell comentava a la seva ponència, necessita que a més de treballar conjuntament es tendeixi a establir contactes fora de l’àmbit territorial on es mou habitualment, a col·laborar en marcs internacionals.

Les dues taules de la jornada van servir per plantejar els diferents models de xarxes que ja funcionen o estan sorgint al territori en diferents graus de consolidació i d’acció: històriques amb projectes ambiciosos com la Xarxa de museus locals de la província de Barcelona, sistemes complexos com el del mNACTEC, o enfocades a l’organització d’activitats i exposicions conjuntes com la Xarxa de museus marítims de la costa catalana.

També xarxes més joves però molt actives que se centren en guanyar visibilitat, com la Xarxa de museus de la Costa Brava, d’altres menys estructurades formalment però igualment efectives, com el Circuit dels museus tèxtils i de moda de Catalunya. Xarxes esperades, com la Xarxa de museus d’etnologia, i d’altres molt àmplies territorialment com la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, que treballa a molts nivells diferents per cohesionar el territori.

Xarxes, doncs, per fer-nos veure la importància de treballar conjuntament i d’assajar diferents models de col·laboració. Com l’organització d’aquesta jornada: una manera de conèixer-nos, de fer-nos conscients de la importància estratègica de les xarxes per articular el territori i, qui sap, de començar a generar xarxa entre xarxes.

És el primer cop, si no vaig equivocada, que diferents iniciatives de museus en xarxa es reuneixen al nostre país. Es detecta per fi un canvi conjunt d’organització en aquests equipaments, una obertura a treballar conjuntament. Sense oblidar que el camí no és fàcil i que queda molt per fer, surto de la jornada pensant que si seguim així, passaran moltes coses en l’àmbit dels museus i el patrimoni. I, sí, d’això també me n’alegro.

Noemí Sas Castilleja
Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials
de l’Alt Pirineu i Aran