Internet, patrimoni i arqueologia

24 d’octubre 2010

El proper dimecres 27 faig una sessió al Màster d'Arqueologia de la UB convidat per Jordi Tresserras. Per aquesta classe he adaptat els continguts que tenia sobre presentació del patrimoni a Internet a la temàtica arqueològica, recollint exemples, actualitzant alguns enllaços i introduint algun concepte nou com la discussió sobre els drets de publicació, que en el món arqueològic... és molt necessari. ejem... Si ara les teles estrenen les sèries a Internet doncs jo també. Aquí teniu el powerpoint.

I ara no cal anar a classe?  Al contrari... a classe sempre poso algún extra... je je.

Creativitat audiovisual i patrimoni. Mnac, Amiens i 600 anys del rellotge de Praga

18 d’octubre 2010

Fa uns dies vaig assistir a l'obertura de "El Mnac pren el carrer". Sobre el paper semblava una bona iniciativa, reproduccions d'obres del Mnac al carrer. La implantació però era una mica... pobre... i amb competència potent... Entre HM i Benetton... I a sobre a Benetton hi havia un videowall immens que projectava una mena de joc de realitat virtual on la gent que passava per davant es veia en la pantalla rodejada de triangles de colors que es movien i brillaven. Molt espectacular. La gent on creieu que s'aturava? Pues eso.

Vaig pensar que qui l'encertava era Benetton i que al patrimoni calia saltar tres o quatre estadis de creativitat per treure-li tot el suc.

I hi ha gent que ja ho ha fet. A Amiens a la seva catedral fan un espectacle de son et lumiere però del segle XXI. Una autèntica meravella tecnològica i artística.

Però el que han fet els txecs amb el famós rellotge astronòmic de Praga és simplement increïble. Això és creativitat. Això és treure tot el partit del que es pot fer. Això és imaginació. Això és art. I patrimoni viu.



The 600 Years from the macula on Vimeo.

Reflexions sobre Internet i el periodisme digital

13 d’octubre 2010

Què fem amb el vídeo a Internet? Han de signar els periodistes a Twitter? Cada pàgina és una "home"? Aquestes són tres de les moltes preguntes que ens vam formular mútuament la Sílvia Llombart i un servidor l'altre dia compartint una estona. La Sílvia és una de les persones més clarividents que he trobat a l'hora de pensar cap a on hem d'anar en aquest negoci de la xarxa...

Every page is a landing page. Li comento les novetats de patrimoni.gencat, especialment la nova columna dreta, dedicada a novetats i 2.0 que apareix a totes les pàgines del portal, perquè creiem que cada pàgina és un lloc on el visitant pot arribar via cercador, enllaç, 2.0 etc. I ella em diu que hem de tractar totes les pàgines d'aquesta manera, donant més coses que la pura notícia o contingut. Se li han de posar al costat complements que l'enriqueixin. Més suggeriments per navegar.

Què fem amb el vídeo a Internet? La Sílvia em diu que ara encara estem fent TV amb el vídeo a Internet, que hem de trobar una nova manera de fer. Coincideixo plenament. Nosaltres ara fem molt bona TV però TV al cap i a la fi. El vídeo a Internet ha de ser diferent. No sé encara ben bé com... però ja ho trobarem.

Narrativa multimèdia. Una sortida és integrar els formats dintre del discurs. Em defensa que text, més vídeo més altres elements com els gràfics manipulables pels propis usuaris, han de ser coherents i encaixats entre ells. No val textos aquí i vídeos que no tenen res a veure allà. Ella creu que cal fer més gràfics i em parla de Google Chart, i jo a ella del projecte d'IBM Many Eyes. Em convenç de que les gràfiques són el proper camp en que hi haurà creació per part dels usuaris. I em fa pensar en la importància que tindrà llavors l'Open Data... com el de Gencat!

Li parlo de l'últim llibre que he llegit (el portava a la maleta!) Nivel 26, que integra cada dos o tres capítols un vídeo que has de veure a Internet. El llibre és una autèntica porqueria però l'experiència d'anar saltant del text al vídeo és molt interessant i és un camí amb un recorregut immens pel davant, en paper i en e-book/iPad és clar... I perquè no una clau per anar a un lloc físic (gps!) Les possibilitats són infinites.

Periodista multiformat? I si tot ho fa el mateix periodista? Doncs vol dir que ha de saber escriure, filmar i muntar un gràfic. Bon començament. I que ha de saber explicar una història amb aquests mitjans.

I al Twitter qui signa, el diari / mitjà / institució o el periodista amb noms i cognoms? Ajà... pregunta amb trampa... Ara pràcticament sempre signa la institució... però jo li defenso que crec que ha de signar el periodista... a Twitter i a tot arreu... La institució ha d'aconseguir un estil i una línia però dintre... el periodista. Ella em diu que ja no val llavors el de "retalla i enganxa" sinó que cal gent que sap el que vol dir i com dir-ho. Amb criteri. Citem exemples americans i un de casa, en Janquim del 3cat24. És clar que llavors el bon periodista té visibilitat i per tant una mica de poder... no el té el mitjà... cada periodista tindrà la seva "cartera" de lectors que s'endurà al seu darrera en possibles canvis professionals... Doncs sí, ves per on...

I més coses com ara el proselitisme (venda de moto) que hem de fer els d'Internet en els respectius àmbits, les eines de web semàntica, els projectes de futur... No vam parlar ni de mòbils ni de xarxes socials. Imagineu si ens queden temes per més converses...