Reflexions sobre Internet i el periodisme digital

Què fem amb el vídeo a Internet? Han de signar els periodistes a Twitter? Cada pàgina és una "home"? Aquestes són tres de les moltes preguntes que ens vam formular mútuament la Sílvia Llombart i un servidor l'altre dia compartint una estona. La Sílvia és una de les persones més clarividents que he trobat a l'hora de pensar cap a on hem d'anar en aquest negoci de la xarxa...

Every page is a landing page. Li comento les novetats de patrimoni.gencat, especialment la nova columna dreta, dedicada a novetats i 2.0 que apareix a totes les pàgines del portal, perquè creiem que cada pàgina és un lloc on el visitant pot arribar via cercador, enllaç, 2.0 etc. I ella em diu que hem de tractar totes les pàgines d'aquesta manera, donant més coses que la pura notícia o contingut. Se li han de posar al costat complements que l'enriqueixin. Més suggeriments per navegar.

Què fem amb el vídeo a Internet? La Sílvia em diu que ara encara estem fent TV amb el vídeo a Internet, que hem de trobar una nova manera de fer. Coincideixo plenament. Nosaltres ara fem molt bona TV però TV al cap i a la fi. El vídeo a Internet ha de ser diferent. No sé encara ben bé com... però ja ho trobarem.

Narrativa multimèdia. Una sortida és integrar els formats dintre del discurs. Em defensa que text, més vídeo més altres elements com els gràfics manipulables pels propis usuaris, han de ser coherents i encaixats entre ells. No val textos aquí i vídeos que no tenen res a veure allà. Ella creu que cal fer més gràfics i em parla de Google Chart, i jo a ella del projecte d'IBM Many Eyes. Em convenç de que les gràfiques són el proper camp en que hi haurà creació per part dels usuaris. I em fa pensar en la importància que tindrà llavors l'Open Data... com el de Gencat!

Li parlo de l'últim llibre que he llegit (el portava a la maleta!) Nivel 26, que integra cada dos o tres capítols un vídeo que has de veure a Internet. El llibre és una autèntica porqueria però l'experiència d'anar saltant del text al vídeo és molt interessant i és un camí amb un recorregut immens pel davant, en paper i en e-book/iPad és clar... I perquè no una clau per anar a un lloc físic (gps!) Les possibilitats són infinites.

Periodista multiformat? I si tot ho fa el mateix periodista? Doncs vol dir que ha de saber escriure, filmar i muntar un gràfic. Bon començament. I que ha de saber explicar una història amb aquests mitjans.

I al Twitter qui signa, el diari / mitjà / institució o el periodista amb noms i cognoms? Ajà... pregunta amb trampa... Ara pràcticament sempre signa la institució... però jo li defenso que crec que ha de signar el periodista... a Twitter i a tot arreu... La institució ha d'aconseguir un estil i una línia però dintre... el periodista. Ella em diu que ja no val llavors el de "retalla i enganxa" sinó que cal gent que sap el que vol dir i com dir-ho. Amb criteri. Citem exemples americans i un de casa, en Janquim del 3cat24. És clar que llavors el bon periodista té visibilitat i per tant una mica de poder... no el té el mitjà... cada periodista tindrà la seva "cartera" de lectors que s'endurà al seu darrera en possibles canvis professionals... Doncs sí, ves per on...

I més coses com ara el proselitisme (venda de moto) que hem de fer els d'Internet en els respectius àmbits, les eines de web semàntica, els projectes de futur... No vam parlar ni de mòbils ni de xarxes socials. Imagineu si ens queden temes per més converses...