Càpsules: NMSI i 24Museum

25 de desembre 2007

Via Buzzeum també arribo a la web dels museus de ciència britànics NMSI que tenen un document sobre que ha de ser un museu avui amb una qualitat de concepte i creativitat textual i gràfica directament per caure de cul.

I ja-no-se-on vaig llegir que el 24h museum, una de les millors webs culturals del món, deixa de ser "museum" per passar a ser 24h culture. Caldrà seguir-ho perquè segur que aprenem coses

Nadal i e-botigues de museus

24 de desembre 2007

Fa un temps que segueixo el blog Buzzeum que parla de comunicació, màrketing i museus. La veritat és que cada cop m'agrada més, i és un d'aquells llocs on trobes reculls interessants tot sovint. Com les propostes de Nadal d'uns quants museus de primera fila, o el fet que a França cada cop més museus tenen la comunicació externalitzada a agències especialitzades, com es veu en aquesta llista.

Manolo Borja i la blogosfera

Manolo Borja-Villel deixa la direcció del Macba per incorporar-se al Reina Sofia a Madrid. Amb ell el Macba ha passat de ser un museu amb crisis recurrents a consolidar-se com un referent internacional. Es podrà estar d'acord o no amb les seves idees sobre com ha de ser un museu o sobre l'art contemporani, però és evident que la seva tasca ha estat enormement positiva.

Manolo ha defensat una idea de museu allunyat del màrketing massiu, de defensa del discurs complex, dens i aparentment per minories. Tot el contrari del que sembla que s'imposa actualment. I ha tingut èxit: ha aconseguit un public fidel i el reconeixement de la crítica.

La web del Macba és una de les poques d'entre els museus catalans que ofereix accés a la col·lecció, que té conferències en mp3, una emissora de ràdio...

Però el que m'interessa comentar avui és la repercussió a la blogosfera d'aquesta notícia:
Technorati Chart

Aquí per exemple la gràfica d'esments a Borja Villel en els últims dies.

I la llista dels enllaços

A Google Blog Search (que la veritat és que últimament està molt millor que Technorati) la llista és aquesta.

I a Google News aquesta.

A banda de la minsa representació del català en els resultats (la culpa és 50/50 cercadors i webs catalanes) el que buscava era quins eren els comentaris a la notícia. Ni El País, ni Vilaweb, ni d'altres teòricament moderns permeten comentaris a les notícies (!?) però sí ho permeten:
La Vanguardia: Divisió d'opinions sobre la seva feina al Macba i algún comentari diguem-ne Barça-Madrid.

peix 24/12/2007, 11:49 L'Hospitalet del Llobregat
Bona sort Borja, Et trobarem a faltar. Em preocupa la successió del director del MACBA, una persona del talent de Borja-Villel té difícil recanvi. Al contrari d'algunes de les opinions d'aquesta secció de comentaris, penso que el què cal en aquesta ciutat són apostes similars a les del ex-director del MACBA. Ell i el seu equip han deixat a Barcelona un dels millors museus d'art contemporani del planeta, amb expos de discurs i discussió, de risc i iconoclastes. En fi, una gran pèrdua
chaplin 24/12/2007, 09:42
Puede saber mucho de arte y lo que quieran decir, pero solo habiendo trabajado con el se conocen sus grandes deficiencias como persona.
noa 23/12/2007, 15:25 barcelona españa
dejara un legado inmenso para el paseante del arte en bcn: la alegria d no tener mas en la ciudad su mirada sobre el arte.
tono mestres 22/12/2007, 22:28
o jo cremaria la xona de la p mare de qui vol cremar el Reina Sofia. S' ha de ser ruc i ignorant!
josep montella 22/12/2007, 21:42
carles jo fotaria foc a la Generalitat, al Parlament, a les seus de CiU i ERC i da pas als Museus del Barca i de Historia... I moltes despeses menys, aquestes totes inútils.
carles 22/12/2007, 21:12 Països Catalans
Jo al Princesa Sofia li fotia foc i una despesa menys, ¿quina utilitat te un museu? cap, donç apa fora els museus i que treguin els peatges, que acabin l'ave amb França i europa i es deixin l'ave amb MadriZzz que no serveix per res...
oriol 22/12/2007, 19:26
És el que ens passa a les colònies. Quan un indígena destaca, se l'emporten a la metròpoli. Molta sort al Manuel Borja-Villel !
narcisohellin 22/12/2007, 16:40 HELLIN ESPAÑA
Esperemos que el espantoso Reina Sofia mejore. Si lo dejan trabajar lo conseguira. Que el enorme Museo sea referencia en el arte no ya contemporaneo si no de vanguardia. De eso se trata. Dificil lo tiene. Aqui en BCN hay más libertad para innovar.
Santi 22/12/2007, 15:01 Barna
Mucho currículum pero el MACBA ha sido el museo más pedante y aburrido de la historia contemporánea. Sólo se salvaba el Sónar, algo que el Borja nunca quiso en su casa. Esperemos que al menos el MACBA mejore ahora. Yo también lo siento por Madrid. O quizás no.......................:-)
daniel 22/12/2007, 14:57 barcelona
Borja-villel ha llevado a los lugares que ha dirigido las mejores exposiciones que he visto en mi vida: Paul Thek, Dan Graham, Helio Oiticica, William Kentdridge, Ana Mendieta, Lygia Clark, Dieter Roth, Tacita Dean, Pep Agut... y muchas más. Espero que en Madrid le dejen trabajar! Suerte!
cst 22/12/2007, 14:50 Barcelona España
Marxarà en AVE?
marc 22/12/2007, 14:48 Barcelona españa
Ha sido un gran director el Macba aunque en su contra tiene el hecho de no haberse involucrado suficientemente en la creación contemporánea de la ciudad. Esperemos que el nuevo director esté a la altura y marque una nueva etapa que contagie el resto de instituciones, aletargadas desde hace demasiado tiempo (espai 13 de Fundació miró, La Capella, CCCB...)
Joan 22/12/2007, 14:21 Barcelona
Una gran alegría que marche del MACBA. Quizás así se comiencen a interesarse en el concepto arte contemporáneo. Mi más sentido pésame al Reina Sofia. No saben lo que les espera.
BCN 22/12/2007, 14:03 Barcelona
Una llàstima que marxi del MACBA. Esperem que la persona que el substitueixi al càrrec estigui a l'alçada!
Madriles 22/12/2007, 13:25
Lo de siempre,empiezas en provincias,pero para triunfar y confirmar la alternativa tienes que ir a Madrid.


L'Avui: Igual però amb més Barça/Madrid...
L'opinió del lector
Pujols 23.12.2007, 09:41
Sicerament, mai he entès els elogis cap a aquest tal Manolo. Amb l'última exposició "Sota la bomba" s'hi ha lluït. El tros final és d'un provicianisme que fa pena. I, a sobre, et trobes amb la sorpresa que el catàleg només està en castellà. La seva fugida l'entenc perfectament. El seu lloc natural és Madrid, refugi de provincians. Tant per tant, m'agradaria un director de la UE per al Macba. No cal que sigui ni català ni espanyol.
rruaix@telefonica. ne 23.12.2007, 09:10
Un ministre anti-catala roba altra vegada als catalans Antoni
Pepet 23.12.2007, 08:24
Malegro per la teva tajectoria, pero és una putada, Manolo. Tu no has acabat la feina que desa del 1998 feies al Macba i que eel tenies en el camí de ser un dels millors museus del mon. Es molt diferent el Macba que et vas trobar i el que deixes. T'ho agraeixo. Pero els d'alla ens fet una altre putada. Crec que el teu cor estarà al nostre costat i potser des dàlla també ens pots ajudar. Vull creure en la universalitat de l'art. .
Marc 23.12.2007, 00:55
Avui, no tingueu por, sortiu de l'estat espanyol, que a fora no hi ha penyasegats ni monstres marins. Si seguiu així, aviat ja podreu escriure en castellà perquè no us llegirà cap català. Ep, hi ha més mercat.
Tumeu 23.12.2007, 00:12
Recoltzo del tot en xiuxiu
xiuxiu 22.12.2007, 20:32
Com sempre l´Estat juga les mateixes cartes amb Catalunya. Despres de fer del MACBA un model de museu contemporani millor que el Sofidú els hi agafen els gelos i s´emporten els nois cap a Madrid on no aniran tan estrets de quartos com aquí. Es com el domini. es ara gratuit o la matrícula dels cotxes amb la M quan el franquisme
Carles 22.12.2007, 20:28
Eps, ¿que ens importa en catalunya si el princesa sofia surn un o un altre? francament per mi com si li prenen foc, en comptes de gastar-se pasta en rucades com tants museus ja ens podrien tenir acabada la conexió ave bcn-frança o treure els fotuts peatges que n'hem pagat per tothom, etc. . . el princesa sofia ja s'el poden cruspir amb gerds. . . ah! eps, es veu que soc un provincià i tu maleducat, et podría afegir més adjectius pero evidentment no soc com tu.
Eps 22.12.2007, 20:20
I Enhorabona Manolo, endavant!
Eps 22.12.2007, 20:19
Dragasses, tu ets tonto o simplement un provincià dels de la pitjor espècie. Tant que segur que dius estimar Catalunya i tant mal que li fas! Trist! Mediocre! Simple! Provincià (ja ho he dit, però és que ho ets molt collons!)
Dragasses 22.12.2007, 19:39
És curiós que un diari català es faci ressó de què un museu madrileny ha nomenat nou director. Aquesta és una notícia més pròpia de Telemadrid. L'AVUI s'està provincianitzant?
Gonzalo 22.12.2007, 16:00
Me agrada molt aquesta elecció de Borja-Villel com madrileny de adopció que soc. Espero que traballe amb tant acert com lo va fer al Macba

I finalment e-barcelona, :
Comentaris a la notícia

En conjunt jo esperava una mica més...

Scorsese i Freixenet

03 de desembre 2007


Sóc un enamorat del cinema de Hitchcock. I probablement hi ha ajudat molt el fascinant llibre amb les entrevistes que li fa fer François Truffaut, en les quals explica punt per punt com construïa les seves històries. Té alguna cosa a veure això amb els museus i Internet? Encara no.

Fa un parell de dies han començat a aparèixer a televisió els nous anuncis de Freixenet, i resulta que no són un anunci sinó un mini-trailer de la pel·lícula de 9 minuts que ha fet Martin Scorsese en la qual simula haver trobat un guió inèdit del mestre i que està disposat a rodar-lo. I el roda i és l'anunci de Freixenet. La pel·lícula és preciosa, fidel al cinema de Hitchcock en imatge, muntatge, estil, ritme... I es pot veure a Internet i als cinemes (???!!!!). Estic per anar al cine només per veure-la en gran...

Així doncs tenim un anunci de TV que no es pot veure a la televisió convencional. Un anunci que ens porta bàsicament a Internet, i no d'una empresa tecnològica, sinó un d'aquells anuncis "estrella" de final d'any, tipus torrons, perfums, cava i la Caixa.

La televisió convencional està deixant de ser el mitjà privilegiat de les grans masses de forma molt més ràpida del que podíem imaginar. Ja no és on passen les coses. És on es diu que hi ha coses que passen a Internet. Freixenet ha sortit a buscar un segment del públic que beu cava per Nadal, que sap qui és Hitchcock, que sap qui és Scorsese i que va al cine i mira Internet.
El reconeixeu aquest públic? És el mateix que va a veure les exposicions del CaixaForum, de la Pedrera, que porta els nens al CosmoCaixa i a les sessions de teatre infantil del cap de setmana. Us interessa aquest públic?

Doncs Freixenet ha decidit que s'hi pot arribar per la televisió convencional, però que el mitjà pel qual li pots oferir alguna cosa "especial" és Internet. I això vol dir canviar de pantalla... o no. Jo ja tinc el portàtil endollat a la TV. Quan vaig veure l'anunci, vaig engegar el portàtil, vaig teclejar freixenet.es i vaig canviar el canal de la TV del 3 a "entrada PC". I vaig veure l'anunci a la TV. Des d'Internet. De moment som pocs, però en cinc anys les TV vindran en comptes d'amb TDT amb la connexió a Internet pre-instal·lada. Segur.

Cada cop més haurem de pensar en una estratègia comunicativa que ja no funciona

tv>museu + diari>museu + ràdio>museu

sinó en realitat:
tv/diari/ràdio>Internet>museu

Qualsevol comunicació que fem no porta a la gent al museu directament sinó a mirar a la nostra web què és en realitat això que fem, els horaris, les dates, quina informació complementària els hem preparat per saber-ne més.

Els anuncis progressivament hauran de passar a ser un flash per fer que el públic miri la nostra web i un cop allà explicar-li que és el que li volem oferir.

Perquè no un anunci de 3 segons amb una imatge enigmàtica i una adreça web? Si l'esquema és el que hem dit no cal res més. I és molt baratet.

És més o menys el que han fet els de Cloverfield per la última pel·lícula de monstres americana. Si ells ho fan, nosaltres en petit també podem, no us sembla?

Mapes, mapes, mapes

15 de novembre 2007

La Noèlia Ramos em fa arribar un comentari sobre el fons de la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya que està on-line. El recullo i us l'ofereixo perquè val la pena. Remenant es poden trobar coses realment espectaculars com fotos aèries de la costa catalanta l'any 1929, prop de Tossa de Mar:



O aquesta visió del Coll del Bruch (batalla inclosa) de Langlois:


Tot això, evidentment, a més d'una llarga llista de mapes històrics, de totes èpoques i geografies. Fet sobre ContentDM una eina americana distribuida aquí per Doc6 que la Biblioteca de Catalunya també utilitza en el projecte Memòria Digital i que, pel que sembla és de molt fàcil utilització per a les institucions, molt potent, fàcil de cercar i que només té com a inconvenient una visualització de les imatges una mica depassada. A veure si li podem integrar el Zoomify...

E-Week a Vic: sorpreses i moltes idees.

07 de novembre 2007

Ahir vàrem anar uns quants companys del Departament de Cultura a la E-Week de Vic a sentir la Sara Monaci, professora de la Univ. de Torí. Parlava al matí de com la tecnologia actual influeix en l'experiència del visitant del museu i a la tarda presentava una experiència amb PDAs en el Museu Nacional del Cinema de Torí. Després d'ella Alain Enault d'AntennAudio presentava els seus productes.

Jo o-d-i-o les audioguies, especialment perquè les poques que m'he atrevit a agafar generalment són infames així que les esperances d'aprendre estaven dipositades en la Monaci. Però com sempre passa hi va haver sorpreses i moltes idees per anotar.

La conferència que va fer la Sara Monaci va ser força acadèmica (com era d'esperar) i si s'hagués de resumir en quatre línies seria alguna cosa com ara això: En la utilització de les tecnologies per la difusió del patrimoni cultural hi ha dues possibilitats extremes: la d'intentar la simulació, fer viure a l'espectador una experiència que no pot tenir realment, com ara les ulleres 3D amb la visita a la tomba de Nefertari, en la que la interface intenta ser transparent i deixar al visitant en contacte directe (tot i que simulat) amb l'objecte. O l'altre extrem, la hipermediació, amb l'exemple de l'extraordinària web sobre Caravaggio en que podem veure, llegir i sentir mil informacions auxiliars i de context sobre l'obra. Una interface que es fa òbvia. El tercer camí, que és nou, és el dels dispositius mòbils, PDA o telèfons, que ens explicava a la tarda. Una bona conferència.

Però després venia aquest senyor: Kevin Kelly. I en 5 minuts va ser capaç de fer-nos entendre a tots que és realment Internet: la màquina més gran que ha creat mai l'home. La més fiable, perquè porta 13 anys funcionant ininterrompudament sense aturar-se, amb el mateix nombre de transistors aproximadament que neurones té un cervell humà. Una màquina a la qual accedim des de pantalles i dispositius diversos (ordinadors, televisions, telèfons, gps, etc) però que no són més que finestres diferents que ens ensenyen fragments diferents de la mateixa màquina. I que només té 5.000 dies de vida. I ens va explicar què pensa que passarà en els propers 5.000 dies d'Internet. Que en serem tan dependents com ara ho som de l'escriptura i que la interface no serà una pantalla sinó que serà tot el món físic, tot el món real. No hi haurà una divisió món real/món virtual, estaran profundament integrats. (I en el present ja passa, els semàfors de Barcelona funcionen tots en xarxa!)

Una conferència simplement extraordinària, des del punt de vista del concepte i de la comunicació. És clar que Mr. Kelly és ni més ni menys que un dels fundadors de Wired, la Bíblia en paper de la tecnologia. Busqueu les seves conferències a You Tube per fer-vos-en una idea. En acabar vàrem poder fer-li un parell de preguntes sobre quin era el paper dels museus en aquest món que descriu i ens va deixar filmar-lo així que quan tingui el vídeo ja us el posaré.

La reacció del públic va ser extraordinària, pràcticament tot universitaris, hi va haver gairebé una hora de preguntes, algunes xorres però moltes molt interessants i ,oh sorpresa, la majoria en bon anglès. Sembla que els nois de 20 anys saben parlar anglès. A la fi.

Dinar i a la tarda al Museu Episcopal de Vic novament la Sara Monaci. Ens va ensenyar el Museu del Cinema i com van fer un projecte experimental de PDA amb video, fotos i text com a element auxiliar de la visita. Interessant, els continguts una mica espessos, àudios, vídeos molt complets, peeeero que ens ha explicat que no va acabar de funcionar. En un museu del cinema, que a més és molt fortament escenogràfic, no hi ha gaire espai per a l'atenció a un dispositiu més com la PDA i significativament van comprovar (podien recollir les estadístiques dels moviments de la gent, que miraven, quant de temps!!!) que el més consultat era el text. L'experiment no va passar a la sèrie principalment pels seus costos massa elevats.

I després Alain ens va ensenyar el que feien pels grans museus del món. I un altre cop va ser una sorpresa. La qualitat de les audioguies que proposen és extraordinària pel que fa al guió i a la producció. Jo en vaig quedar directament enamorat. Ens va ensenyar els aparells però en realitat l'aparell no té importància, el que importa és el que se sent. Com a exemple extrem de la manca d'importància de l'aparell ens va explicar que per a ciutats grans on es fa difícil tornar l'audiguia, vendran per 20 euros un petit MP3 amb l'audioguia gravada a dins. I la gent se'l queda i se l'emporta a casa i si vol hi carrega la seva música. La màquina ja no val res!

Ens va explicar que en una ciutat catalana una audioguia que val 4 euros per fer una ruta funciona molt bé i la gent la compra i una que val un euro d'un museu no acaba d'anar, per manca d'implicació del personal que la ofereix diu ell (i perquè no és tan necessària en el seu context, afegiria jo). I ens va explicar el seu projecte estrella, una mena de PDA propia de Antennaudio amb una interface molt simple i elegant i una combinació de so i imatges molt intel·ligent. Sempre la plantegen com un recurs que queda en segon terme respecte a l'experiència principal, la visualització de l'obra original, a la qual complementa per l'àudio i de quan en quan: "Frida Kahlo tenia bla bla bla... a la pantalla pot veure una fotografia amb Diego Rivera... bla bla bla" una imatge, dues, sense reclamar l'atenció per a la pantalla, sense competir amb l'objecte original. Una implementació perfecta. I després recorreguts per nens, amb petits jocs interactius basats en les claus artístiques del quadre. Ens va explicar també aspectes més de negoci com que ara aquesta nova PDA la implantaran al Louvre, amb 1400! exemplars i que estan "preocupats" va dir Alain, però jo vaig entendre "acollonits". Perquè les condicions no són fàcils, paguen al Louvre per tenir la concessió, el personal, la venda, la recollida, tot, ho fa l'empresa. Si la gent les agafa, l'empresa guanya diners. Si no, en perd. I molts. Fins ara amb les audioguies tradicionals guanyaven diners. Ara amb la PDA... doncs ja ho veuran...

Com sempre moltes idees interessants, alguna estona avorrida i unes quantes trobades agradables amb companys de museus (Anna, ja t'ho vaig dir que valia la pena quedar-se a la última!)

Prepareu-vos, arriba el depredador

28 d’octubre 2007

A 300 euros de distància tenim el futur. N'havía parlat de la seva versió telefònica completa, l'Iphone (àifon) en aquest altre post, però ara arriba el seu germà bessó, l'Ipod Touch (àipodtatx) que en principi sembla només un mp3 molt bonic i amb una pantalla tàctil però que en realitat és el primer d'una nova espècie, autèntics devoradors de temps per als quals ja ens podem anar preparant.

Fa dues setmanes van arribar els primers a Barcelona i amb una mica d'insistència i sort en vaig aconseguir un a la AppleStore de la Fnac. Les reticències que tenia en comprar-lo es van esvair ràpidament, al cap de deu minuts ja estava enamorat de la bestiola. Li vaig carregar un parell de discos, les fotos de les vacances i vaig provar la connexió wifi a Internet. Simplement increïble, més enllà de que serveixi per escoltar música, de que sigui el portafotos perfecte, el que ens afecta és que en realitat és un mini portàtil per veure Internet. I que des que el tinc miro Internet més estona amb ell que amb el portàtil. Fins i tot algun dia al restaurant dinant o baixant per la Rambla xuclant dels wifi oberts que vaig trobant pel camí (¡?). El meu fill petit té tres anys i encara li costa una mica moure el ratolí amb precisió. Però no va caldre dir-li com funcionava l'Ipod, així que el va veure me'l va prendre de les mans i va començar a passar les fotos. D'aquí a dos anys TOTS els nens i adolescents que ara tenen telèfon mòbil tindràn un com aquest. Serà Ipod o Iphone o el Samsung que ja està en proves o el Nokia que també està en preparació.

I com es veuen les webs al Touch? Doncs molt més bé del que es podria esperar, fas doble click sobre un paràgraf i automàticament queda centrat a la pantalla amb el text ocupant-la per complet. Les imatges igual. Els formularis, la cerca en Google, tot està solventat de forma sorprenentment senzilla. Té inconvenients és clar, (de moment no llegeix Flash!?) però segueix sent fascinant. I el portes a la butxaca. En els propers mesos veureu com Telefonica, Vodafone i tota la resta fan anuncis a tort i a dret d'Internet als seus mòbils. Comencen la lluita preveient l'arribada de l'Iphone el proper maig de 2008.

Internet ja es mòbil. Preparem-nos perquè aquests dispositius són autèntics predadors, el meu s'ha menjat una estona més de televisió que he deixat de veure, una estona de son i (sorpresa) una estona de llegir el diari. Ara mentre vaig en metro miro els videos que la Tate penja a Itunes i la dosi diària de Mobuzz.tv.

Com es veu la vostra web en un predador?

Oblida't de la homepage i mira les teves notícies

15 d’octubre 2007

Si poses un banner a la teva pàgina principal... l'estàs llençant. No el veurà ningú...

Ja fa un temps que he anat llegint articles en aquest sentit, el primer d'en Jon Pratty en el qual destacava que una part important dels lectors de les nostres webs ens arriben per la cerca, no pas per la homepage i per tant cada pàgina de la nostra web, sigui una notícia, un esdeveniment o una informació concreta, ha de tenir el context clar, i si pot ser enllaços interessants en una columna específica. La setmana passada vaig trobar Digital Design Blog una web excel·lent, on destacava un article definitiu, Is the Homepage history?, amb dades aclaparadores:

60% dels usuaris personalitzen les seves pàgines.
56% utilitzen RSS

Això als USA, aquí és més baix, segur però és qüestió d'un any. I anirà creixent.

Que vol dir tot això? Que els lectors escriuen "Santa Maria del Mar" i amb una mica de sort arriben a una pàgina nostra on descrivim aquest monument. Però si volem que els nostres lectors sàpiguen que aquest cap de setmana fem una activitat nocturna especial, el banner no l'hem de posar a la homepage, sinó a TOTES les pàgines de la nostra web... Evidentment en només un pas amb un gestor de continguts.

Els diaris ho han vist: fixeu-vos en l'entorn de qualsevol notícia a:
New York Times: Emailed, Blogged, Searched. Opinion, etc.
El País: Lo más visto, más valorado, más enviado. (Ui, com s'assembla, no?)
The Guardian: Recent Art News
20 Minutos: Ahora en portada i al final de la pàgina continguts relacionats
ADN: Lo más leído a la dreta i al final altres notícies que et poden interessar
o finalment The Times: De tot!

Avui, ja, cada pàgina de la vostra web és una homepage.

Una televisió cultural per Internet

26 de setembre 2007



Avui s'ha presentat al Col·legi de Periodistes una nova televisió cultural catalana per Internet

És un projecte molt interessant, nascut a Girona i amb voluntat de permanència.

Tenen clar el model: reportatges i entrevistes de qualitat, un cada dia i progressivament anar creixent en participació.

Des del primer dia tenen anunciants i una bona xarxa d'amics.

Els dels museus ja tenim un mitjà més on sortir!!!

I a la gent de sies.tv molta sort perquè el projecte s'ho val...

Cultura catalana en línia (que vol dir on line...)

21 de setembre 2007


Avui hem fet una reunió al Palau Moja amb el company Pau Senra sobre webs, cultura, futur, etc.

I un dels temes que han sortit a conversa és la digitalització. Se'n fa molta però després la fem servir en tasques de difusió?

I he pogut aportar a la conversa un dels meus referents de fa temps: Canadian Culture Online, una iniciativa del Departament de Patrimoni Canadenc que promou i incentiva la presència de mostres de la cultura canadenca a Internet. Si remeneu pels seus documents podreu veure entre línies la situació de partida, es van trobar que a Internet la producció dels Estats Units era tan immensa que pràcticament els feia desaparèixer. I van decidir estar presents a la xarxa. En el sector patrimonial destaca la infinitat de webs de museus i exposicions virtuals a les quals han donat suport i que tenen expressió mitjançant el Virtual Museum of Canada.

I a casa nostra? Tenim molt material digitalitzat però molt poc on-line. Algunes biblioteques i arxius són les meritòries excepcions. L'excepcional Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya o el fons hemerogràfic de l'Arxiu Municipal de Girona, o les biblioteques virtuals de la pròpia BC o de la Biblioteca de Montserrat. Els museus estem més paradets en això de fer accessibles els fons complets directament. Tot i joies com l'exposició Les Presons de Franco, del Museu d'Història de Catalunya.


Però aquesta vegada els museus no són els últims de la fila. He fet un breu repàs per les arts visuals del país i el vídeo on-line no predomina entre grups de teatre, dansa o circ. I no és aquesta precisament una eina ideal de promoció?

I si no mireu el vídeo que han fet al Museu Arqueològic de Catalunya per l'exposició de Monthemhat:



Best of the Web in Museums

24 d’agost 2007

Al Museums & the Web, a banda del congrés hi ha també la nominació de les millors webs de l'any dels museus de tot el món.

Les categories són millor banda sonora, millor actri... ai no...

Millor expo virtual, millor servei electrònic, més innovadora, millor web professional, millor web de recerca, millor web educativa, millor web petita, i finalment millor web.

Nominats i guanyadors com aquella altra cerimònia que tots coneixeu...

Si us plau, descarregueu les nostres imatges...


El Victoria&Albert no només no posa pegues a que la gent es descarregui les imatges (43.000) de la seva col·lecció sinó que ens diu que si són per a ús personal o educatiu: WELCOME!

I encara més, d'acord amb unes condicions més que raonables, pots descarregar-te versions d'alta resolució de forma gratuïta.


Un servei excel·lent per a qualsevol estudiós o investigador i una difusió immillorable pel fons.

(Vist a MuseMatic)

Museums & the Web 2007. San Francisco

Després d'un parell de mesos realment carregats i d'unes setmanes de vacances ja torno a ser aquí amb una mica d'energia així que reprenc una pila de posts que estaven a la cua esperant per ser publicats. El primer dedicat a la conferència Museums & the Web.

Enguany tenia lloc a San Francisco i era l'onzena edició. Pel que he pogut llegir de la gent que hi ha participat, molta discussió sobre Second Life, sobre jocs, sobre blogs i en definitiva sobre com els museus desenvolupen eines per enganxar la gent que corre pel món virtual. Ja estan disponibles on-line una llaaaaarga llista de ponències molt interessants. Us recomano que feu una llegida als títols perquè segur que trobareu més d’un tema que us resultarà interessant. Jo, d’una primera mirada m’han cridat l’atenció:

Visites personalitzades al Rijksmuseum. Com Last FM però en museus. Et va ensenyant obres del Rijksmuseum li dius quines t’agraden, quines no, i et fa un recorregut i una llista de recomanacions.

Instant Multimedia. Procés, metodologia i eina per fer un multimèdia en 56 hores de treball com a màxim. Fantàstic.

La blogosfera museística. Un resum dels blogs de i sobre museus, de què funciona i què no (és de l'Espadaccini...)

El redisseny de la web del SFMoma. Basada sobre la investigació dels seus usuaris web amb conclusions sorprenents i molt útils.

Col·leccions virtuals de Patrimoni amb cerca semàntica. Molt tècnica però interessant pel futur. Una experiència holandesa.

I més coses de Second Life, de RSS, de creació de webs, de participació social...

Un tema que sembla que va ser recurrent en els debats era si el vessant virtual dels museus ajudaria o perjudicaria el vessant del món real. Un debat evidentment interminable i típic de congrés.

I una queixa (gairebé plor) unànime: els equips web són un incompresos dintre de les seves respectives institucions i han de lluitar contra la resistència al canvi en cada conversa. Vaja que no ens passa només a nosaltres.

Participants catalans? Glòria Munilla i Laura Solanilla.

Revolució visual

07 de juny 2007

Imatges a la punta dels dits.

Serà un canvi tan ràpid que ni ens adonarem. Dos anys perquè la gent activa la utilitzi, cinc anys perquè tothom la faci servir. Això tirant llarg. I els que no estiguin preparats... al calaix del records.

La forma en que veiem les imatges (i les webs!) a Internet està a punt de canviar radicalment, com a mínim tres projectes en paral·lel estan investigant el mateix i un producte real ja el farà servir: l'Iphone.






Fa gairebé dos anys un jove investigador universitari, Jeff Han va presentar una increible pantalla on movia les fotos amb les mans. Ara Microsoft ja ho fabrica i Han té una empresa on fa aquestes pantalles per a clients molt especials com ara els militars.



Però és que a més, fa poc un altre investigador, ja fitxat també per Microsoft, Blaise Aguera, va presentar AIXÒ:



Si a algú li sembla que tot això és el futur, està equivocat. Ja és el present. La BBC que té un programa sobre el patrimoni arquitectònic britànic, ja ha creat unes quantes demos que podeu veure aquí i aquí. I els coreans també.

Evidentment demana un ordinador amb una certa potencia de gràfics i malhauradament que tingui instal·lat Windows Vista (volen vendre...) però qualsevol portàtil de gama mitja-alta comprat avui ho pot fer córrer. I el que és més increïble: pot manegar un volum d'informació gairebé il·limitat d'imatges i del pes que sigui. Gigues i Gigues. El límit ve marcat per l'ample de banda de transmissió a pantalla i la resolució que tingui aquesta. Que traduït al català vol dir que no importa quantes imatges tinguis en miniatura, com si són milions, només cal tenir ADSL i una pantalla normal.

Imagineu la col·lecció d'un museu en aquest format. Estic segur que durant el 2008 algún museu britànic ja ho provarà.

O correm una mica o d'aquí a cinc anys els nostres usuaris no miraran una web cultural catalana ni per casualitat. (perdoneu pel comentari però avui estic una mica baix de moral...)

Els nens de Kenya també ens veuen...

15 de maig 2007

Dia Internacional dels Museus 2007

11 de maig 2007

RSS 3: I finalment l'opció perfecta NETVIBES

09 de maig 2007

Doncs, a data d'avui em sembla que, efectivament la millor opció per treure el màxim partit amb el mínim esforç és Netvibes. Simplement fent click a l'esquerra a l'opció "afegeix / explora continguts" tens una llista inacabable de possibilitats: cerques de blogs, de notícies, d'imatges, de vídeo, etc. I tot tan senzill com arrossegar el módul a la pàgina. Increïblement fàcil i potent. A més pots fer diferents pestanyes cadascuna amb una sel·lecció diferent. Jo tinc una amb tots els blogs de patrimoni. En una mirada veig les novetats. Una altra amb la cerca de "Biblioteca de Catalunya" a blocs, imatges, videos i notícies. Si apareix res nou sobre ells, m'arriba. Com a curiositat en tinc una altre sobre Sant Pere de Rodes amb el mapa i el temps que fa a més dels videos i imatges sobre el monument.




Tot això més o menys ja es podia fer amb MyYahoo per exemple, però el gran avantatge de Netvibes és que tot es fa en un click, fàcil i de forma absolutament intuitiva. És una delícia.

I la millora definitiva està en procés d'implantació, el que en diuen "universos". Ara aquestes pàgines personalitzades es podran compartir i publicar. Així que en aproximadament 3 minuts qualsevol podrà fer una pàgina d'aquest tipus sobre la seva institució i posar-la a disposició de tothom.

I a sobre és bonic...

I està també en català...

PD: Un altre programa que fa exactament el mateix és Pageflakes però no és tan intuitiu.






Un divendres qualsevol...

28 d’abril 2007




Algú vol fer-ne un com aquest pel proper divendres 18 de maig?
Des de Patrimoni ho recolzaríem...

RSS (2) Donar d'alta cerques

27 d’abril 2007

Hem de suposar que ja esteu rebent d'alguna manera rss de llocs de notícies i blogs. Molt bé.

Ara ve la segona part. Et pots donar d'alta no només a novetats en aquests àmbits sinó també a CERQUES...

Per exemple puc cercar la paraula "museu" a Google News i trobar que fa 7 hores la Vanguardia publica que el Mnac, el Macba i la Fundació Miró se sumen a la nit dels museus. Si en aquesta pàgina de cerca recullo el RSS i l'afegeixo al meu lector, amb cada notícia que reculli Google News sobre museus, vingui d'on vingui, rebré l'avís. Puc fer-ho també amb Google Blogs o a Technorati els dos grans buscadors de blogs i descobrir que es diu sobre els museus als blogs. Sobre els museus, sobre un museu determinat, o un tema concret, fins i tot amb una divertida estadística per temps:


Posts sobre Maragall i l'estatut en els darrers 30 dies, ejem...
Technorati Chart


O sobre l'expo Barcelona and Modernity que corre ara pels Estats Units i els impactes d'inauguració, crítiques...
Technorati Chart


Les possibilitats són molt diverses, cadascú se'n pot fer un grup a mida. Un petit llistat de termes de cerca que ens afectin i dels quals estarem permanentment al corrent.

I es clar això també serveix per a altres formats. Com les fotos a Flickr o els videos a You Tube. Si a algú vol compartir les fotos que ha fet al museu les veurem al moment. O els vídeos !!! (acabo d'afegir aquest gadget al blog).

Em queda pendent descobrir bons cercadors de notícies o blogs en català, poc visibles en els cercadors internacionals. Si algú en coneix cap, que ho digui!!! El més interessant que conec és Bitàcoles.net però les cerques produeixen molts resultats poc rellevants, molt soroll. Acabes per tornar a Google...

Conclusió del segon capítol: Amb RSS podem estar informats diariament del que es diu a les notícies i a la blogosfera sobre nosaltres i sobre els temes que ens afecten.

Deures: Està clar, fer la llista de cerques útils per a cadascú i donar-la d'alta!

RSS. (1) Lectors i pàgines d'inici

26 d’abril 2007

RSS és una de les bases del nou Internet. En realitat és una aplicació molt simple, que sorprenentment ha engegat una llarguíssima sèrie d'aplicacions impensables i sofisticades.

ATOM

Segur que haureu vist aquests botons o altres de similars a moltes webs (i si no, busqueu-los, generalment cap al final). Indiquen que el contingut d'aquesta pàgina també està disponible en el format rss, podeu veure una descripció força comprensible a la Viquipèdia. En definitiva és un format que permet identificar el text, donar-li un disseny de forma automàtica i, molt important, saber la data i l'hora de publicació. La forma de llegir RSS més habitual és amb un lector específic (també anomenat agregador) com ara el que ofereix la Generalitat gratuïtament. Té l'aspecte aproximat d'un programa de correu electrònic.

El funcionament és el següent: et dones d'alta d'aquelles pàgines que t'interessen i tenen RSS i el lector les escaneja cada dia, cada hora (o cada minut si inverteixes en borsa) o quan vulguis. Automàticament t'arriben aquelles noves notícies que s'hagin produït. Així si et dones d'alta a l'apartat "cultura" d'un parell de diaris i també d'un parell de blogs com ara aquest, cada matí no caldrà que mireu que ha sortit a cadascuna de les pàgines, si hi ha novetats ja les tindràs. Un estalvi de temps i esforç molt considerable quan ets "fan" de set o vuit blogs interessants que s'actualitzen de quan en quan.
El mecanisme per donar-se d'alta una web es senzill, has de fer click amb el botó dret sobre el botó RSS corresponent i triar "copia la drecera" del menú, vas al teu agregador i enganxes la drecera en el requadre de nous continguts i ja està.
Una segona manera d'accedir a aquests RSS és construint una pàgina d'inici a MiYahoo o a Google. És el mateix que en el lector de RSS però en comptes de veure-ho en format e-mail, els veiem gràficament distribuïts per tota la pantalla. Que siguin la pantalla d'inici és molt útil perquè et permet fer-hi una ullada sovint sense haver-hi de pensar. El mecanisme per donar-se d'alta és el mateix o, si la web té el botó dedicat com ara aquest, només cal fer-hi click a sobre.
També es poden llegir RSS amb el navegador Firefox, que permet crear un botó a la seva barra per cada pàgina a la qual et subscrius o l'Explorer 7.
Conclusió del primer capítol: Si sovint mires tres, quatre, deu webs per saber que diuen, mira si tenen RSS i si el tenen, agregals tots en una pàgina d'inici o en un lector RSS, estalviaràs molt temps.
Deures: Trobar un museu català que tingui rss en les seves pàgines d'actualitats o d'activitats.
Va, espanyol també val. I centres d'interpretació també.
Si no en trobeu cap, una pista. Tots els blogs de blogger (com aquest) en tenen...

Els fruïts de l'atzar

28 de març 2007

Avui estic en un curs sobre blogs i la noia que estava al meu costat era la responsable de DOS BLOGS RELACIONATS AMB EL PATRIMONI, així que us els llisto. La llista augmenta.

El bloc de l'IPHE


El bloc d'Eudald Carbonell

per cert el curs moooooolt interessant, aquest cap de setmana us pujaré adreces útils. Estem fent un taller amb en Bernat Guitart i ens ha donat unes quantes referències fantàstiques.

Benvingut al club!!!!

Un nou blog sobre patrimoni: A L'OMBRA DE BOSCH GIMPERA i a més promet.

A veure si s'animen uns quants companys més!!!!

Un altre museu a Flickr

16 de març 2007

El Science Museum de Londres. Amb molt bons detalls com estadístiques gràfiques, moderador actiu, etc.

Tots els començaments són difícils

Càpsules 2.0. El museu de Brooklyn

16 de febrer 2007

A la web del Brooklyn Museum hi ha una pestanya que diu Community on podeu trobar un exemple del que es pot fer amb la filosofia 2.0: Un blog obert on es va explicant una excavació mentre es fa, o un altre amb una restauració d'una peça del museu; grups oberts d'usuaris fotògrafs a flickr, videastes a You Tube, podcasts, fins i tot pàgines a MySpace i Facebook.

Un exemple a imitar?

Un molt bon resum del 2.0

Margarida Loran, una companya museòloga em passa aquest article aparegut recentment en un blog de La Vanguardia:

"Seguint amb les contribucions sobre la Web 2.0, aquest article, rebut avui d’un dels blogs de La Vanguardia (LV24h), no està centrat en museus però és una molt bona introducció per a posar-se al dia sobre aquesta filosofia web."

Margarida Loran.


Web 2.0: Comparte, colabora y déjate adaptar
Eva Domínguez 14/02/2007 - 12:50 horas
El Cuarto Bit Notas sobre Comunicación y Nuevas Tecnologías

Eva Domínguez
Periodista y consultora en nuevos medios

Inventar palabros o reetiquetar algo que ya existe, sea animal, vegetal, cosa o idea es un gran negocio, que no está al alcance de cualquiera. Sólo gente como Tim O'Reilly, director de O'Reilly Media, puede crear un concepto como web 2.0 y conseguir que se hable de él en todas partes, que todo el mundo se pregunte qué es y dónde puede conseguir esa nueva versión de Internet. Pero la web 2.0 no se instala, ni se actualiza porque no es un software, ni un navegador, ni siquiera una tecnología. Podría decirse que es una filosofía web. No es sencillo explicarlo en dos palabras, aunque hay quien es capaz de ilustrarlo en cuatro minutos, como lo hace el Michael Wesch, profesor de antropología cultural de la Kansas State University:



La web 2.0 pone al usuario en el centro, con poder para editar, seleccionar y controlar cómo, cuando y dónde recibe, crea, edita y clasifica contenidos. Unos contenidos, además, que no son el objetivo final sino el camino para compartir conocimientos y experiencias con otros usuarios. Múltiples fórmulasLa web 2.0 es, en resumen, una manera de entender Internet y de estar en ella, lo que tiene múltiples fórmulas. Este mapa de la web 2.0 las muestra de un vistazo. Wikis, blogs, RSS, tagging, Ajax, marcadores, agregadores integran el vocabulario de esta "segunda versión". Pero no se trata de la aplicación de una tecnología o funcionalidad concreta, sino del uso de aquéllas que se precisen para dar el mando al usuario. La evolución de Internet es totalmente opuesta a la centralización y al control del contenido. Ni su propia dinámica, ni la tecnología lo permiten, por lo tanto es mejor no resistirse. Si hubiera un mantra web 2.0 podría ser comparte, colabora y déjate adaptar. Para los medios de comunicación, acostumbrados a tener un control sobre el formato y el canal de difusión de su mensaje, este cambio es una montaña rusa. Los que son sensibles a Internet llevan tiempo adaptándose a ello y están en incorporando parte del mantra web 2.0 en su actividad diaria con blogs, podcasts, RSS, y participaciones de los lectores, entre otros. Es decir, compartir y colaborar.Dejarse llevar, dejarse moldearNo obstante, las formas en que se manifiesta la web 2.0 son muchas y proliferan a gran velocidad y los medios han de procurar no perder el paso para incorporar las funcionalidades que mejor servicio den a su audiencia. Como, por ejemplo, que puedan consultar la información donde quieran, como en una página personalizada externa donde agreguen servicios y contenidos de cualquier medio o página web. Que puedan, además, elegir qué datos quieren tener visibles, en qué tamaño, en qué lugar de la pantalla e incluso con qué aspecto. En resumen, poner en práctica la tercera acción del mantra: dejarse adaptar. El dejarse llevar a otros lugares se realiza a través de la creación de APIs (Application Programming Interface), un conjunto de funciones que definen cómo acceder a ciertas funcionalidades. Por tanto, el proveedor del servicio o contenido facilita la manera para acceder a él desde otro lugar. Por ejemplo, si hay miles de usuarios y entidades que tienen la aplicación de mapas de Google personalizada en sus páginas es porque Google facilita el API para integrarlo. Un ejemplo muy conocido es la web Chicagocrime.org, que muestra las estadísticas de crímenes en la ciudad. Dejarse llevar y dejarse moldear. El siguiente paso es que el usuario pueda decidir también qué parte de ese contenido quiere ver presentado y junto a qué otras API. Webs como Netvibes.com se conforman como un puzzle personal de APIs. El usuario registrado decide qué servicios e informaciones quiere ver en pantalla, en qué lugar y en qué categorías. Los puede mover, arrastrar, colocar en pestañas personalizadas. Netvibes.com es una muestra de la potencialidad del Ajax, una de tecnologías de esta la filosofía web. Guías e iniciativas para no llegar tardeLos medios de comunicación asumieron tarde el reto de Internet, pero si quieren seguir en él deben recitar el mantra web 2.0 con cada acción que hagan online. Ifra, organización de prensa y medios internacional, ha editado una guía de aplicaciones, implicaciones y consejos sobre esta nueva manera de estar en Internet. Dejarse adaptar no es un hábito fácil de adquirir cuando las rutinas productivas se han establecido en torno a la creación y control de un producto. Pero se consigue paso a paso. Algunos medios muy receptivos a las nuevas tendencias online lo hacen desde hace tiempo. La BBC, por ejemplo, está considerando la difusión de sus programas en Youtube, con lo que se dejará llevar sus contenidos a otras webs. Internet es un terreno pantanoso. Si uno se queda parado, se lo traga la realidad online. La red es un continuo baño de humildad para los egos que piensan que dominan el cotarro, porque cuando se empiezan a conocer las reglas, las vuelven a cambiar. Ejemplifica el cambio constante como única norma estable de la sociedad moderna. Sólo los medios que están transformándose se sienten confiados. Y si no que se lo digan a Arthur Sulzberger, editor de The New York Times, a quien no le preocupa lo más mínimo que su emblemático periódico se dejara de imprimir en cinco años."Internet es un lugar estupendo, en el que somos líderes", afirmó recientemente. "Vivimos en el mundo de Internet. Tenemos, por ejemplo, cinco personas trabajando en una unidad de desarrollo especial cuyo único trabajo es comenzar y desarrollar cosas relacionadas con el mundo electrónico: Internet, móviles o lo que venga". Cuántos editores más pueden decir lo mismo.

Càpsules 2.0: El Museu de Londres

07 de febrer 2007

2.0 vol dir crear una comunitat d'amateurs que s'uneixen per fer un projecte simplement perquè els agrada. I vol dir que la institució no els hi prohibeix sinó que ho encoratja.

Exemple: El Museu de Londres deixa fer fotos des de fa uns mesos en el seu interior i crea un grup obert a tothom a Flickr on la gent pot penjar les fotos que fa. Resultat? Gent enamorada del museu i visibilitat a Internet (a més d'un reportatge exhaustiu gratis total...).

Avui ja és més fàcil trobar fotos de, posem per cas, Sant Pere de Rodes a Flickr (més de 100 i moltes molt bones) que a qualsevol web oficial de cultura o turisme.

Busqueu Colònia Güell, o Tarraco, o Empúries, o...

Informe sobre les TIC als museus catalans

Cèsar Carreras i Sílvia Redondo van publicar al desembre l'edició 2006 del seu estudi de les TIC a les webs d'institucions de la memòria a Catalunya.

Jo en destacaria aquest paràgraf:


En el cas de Catalunya, no arriben ni al 1% les webs de museus amb comunitats virtuals, i
de fet només es documenten a webs de Barcelona.


En el total de Catalunya el percentatge és d'un espectacular 0,2.

Ens queda feina per fer, oi?

Nous enllaços

He afegit tres entrades a la columna d'enllaços:

Una Estona Fascinant, potser el primer blog de veritat que parla sovint sobre patrimoni que hi ha hagut a Catalunya (m'equivoco?) creat per Jordi Mayoral del Museu de Joguets i Autòmats.

El millor de la web 2.0, un recull de les millors aplicacions 2.0 en tots els sectors d'Internet.

Museum Blogs, recull molt exhaustiu de la blogosfera museística.

Feu-hi una ullada!

Un altre text sobre web i 2.0

"Anonimous" em recorda que el Powerpoint de la conferència que va fer en Pere Izquierdo al Museu Marítim de Barcelona sobre museus i web 2.0 està disponible.

Aqui el teniu.

Per cert, "anonimous"... no et diràs Pere de nom...?

Benvinguda Judith!

06 de febrer 2007

Una responsable de comunicació d'un museu de Barcelona em demana on trobar informació sobre l'últim en webs de museus.

La resposta és clara:

AQUÍ!!!

Benvinguda i deixa algún comentari!

Congrés sobre la cibersocietat

Al Congrés sobre la Cibersocietat es van presentar una bona llista de comunicacions sobre cultura digital.

Jo en vaig aportar aquesta sobre els museus 2.0, origen d'aquest blog.