Cultura catalana en línia (que vol dir on line...)

Avui hem fet una reunió al Palau Moja amb el company Pau Senra sobre webs, cultura, futur, etc.

I un dels temes que han sortit a conversa és la digitalització. Se'n fa molta però després la fem servir en tasques de difusió?

I he pogut aportar a la conversa un dels meus referents de fa temps: Canadian Culture Online, una iniciativa del Departament de Patrimoni Canadenc que promou i incentiva la presència de mostres de la cultura canadenca a Internet. Si remeneu pels seus documents podreu veure entre línies la situació de partida, es van trobar que a Internet la producció dels Estats Units era tan immensa que pràcticament els feia desaparèixer. I van decidir estar presents a la xarxa. En el sector patrimonial destaca la infinitat de webs de museus i exposicions virtuals a les quals han donat suport i que tenen expressió mitjançant el Virtual Museum of Canada.

I a casa nostra? Tenim molt material digitalitzat però molt poc on-line. Algunes biblioteques i arxius són les meritòries excepcions. L'excepcional Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya o el fons hemerogràfic de l'Arxiu Municipal de Girona, o les biblioteques virtuals de la pròpia BC o de la Biblioteca de Montserrat. Els museus estem més paradets en això de fer accessibles els fons complets directament. Tot i joies com l'exposició Les Presons de Franco, del Museu d'Història de Catalunya.

Però aquesta vegada els museus no són els últims de la fila. He fet un breu repàs per les arts visuals del país i el vídeo on-line no predomina entre grups de teatre, dansa o circ. I no és aquesta precisament una eina ideal de promoció?

I si no mireu el vídeo que han fet al Museu Arqueològic de Catalunya per l'exposició de Monthemhat: