Twitter, twitter, follower, twitter...

30 de maig 2009


L'estiu passat vaig descobrir Facebook. Aquest maig he descobert Twitter. I ha passat el mateix. Et dones d'alta i penses: quina xorrada. Però quan l'eina et conecta a 20 o 30 persones que estan donant informació interessant, la cosa canvia. I resulta que una part important de les novetats que estic rebent ja venen per aquest canal... I twittejar el que va passant en directe des d'una conferència és bastant divertit... I enviar notícies per aquest canal no és cap esforç, mentre que escriure un post al blog demana un mínim de temps... I quan fas servir TwitterSearch per cercar coses dona resultats insospitats. I actualitzats al minut.

Què cal perquè Twitter et sigui útil? Que tinguis una pantalla al costat tot el dia (desktop i preferiblement iPhone, Blackberry o similar) i que el teu grup d'interès (professional, d'amistats, institucional, el que sigui) estigui donat d'alta. Llavors és tremendament útil. Abans no.

Twitters de mostra: Dolors Reig, Gencat, FBI, Obama, Moma, Gina Tost, i... ejem... Albert Sierra.


Cursos, trobades i networking

Aquest mes de maig ha estat realment intens... Tant que pràcticament no he pogut escriures res al blog. Entre els preparatius del Dia Internacional dels Museus 2009, i la munió de cursos, trobades i conferències... gairebé no hem donat a l'abast. Però el resultat de totes aquestes trobades ha estat una considerable càrrega de coneixements del nou Internet i sobre tot un contacte directe amb moltes persones interessants d'aquest entorn. Us faig un mini-resum:


5 de maig: (foto: gencat a Flickr) Trobada dels grups de treball d'e-Catalunya, el portal de treball col·laborariu de la Generalitat. Més info sobre la trobada en la notícia que en fa la Marta Fernàndez. Constatem que hi ha molts centenars... milers! de treballadors de la Generalitat amb ganes d'innovar i millorar en els mètodes de treball. I a més aprofito per trobar-me un moment amb la Francesca Cañas, gestora de comunitats en l'àmbit de salut i que m'explica uns quants secrets de com s'ho fa.

Un parell de dies després vaig a la UdL a fer la segona sessió sobre difusió del patrimoni a Internet pel Màster de Patrimoni que fan allà. Bon ambient i gent motivada. Em trobo amb en Jordi Seró, un arqueòleg i blogger amb qui em conec només pel Facebook i fem una bona xerrada en un bar d'estudiants d'aquells de tota la vida.

El dia 14 vaig a Gavà, convidat pel Museu de Gavà a parlar sobre la seva exposició Xarxes. Els primers intercanvis fa 6000 anys al programa La Ciutat de GavàTV. En Josep Bosch del Museu m'explica l'expo i els secrets que hi ha darrera d'alguns objectes. I neix un debat interessant, que després reproduïm davant les càmeres sobre els insòlits paral·lelismes entre el dues èpoques on les descobertes i la innovació fan el món més interconnectat i més divers alhora, el neolític i el segle XXI. Xarxes comercials que portaven collarets des de Gavà a tota Europa fa 6.000 anys i xarxes virtuals ara...

El dia 20 un altre cop trobada Gencat. Aquest cop un curs per a gestors de comunitats. Comença Sergio Vásquez amb aquesta presentació. Simplement clarivident. Per als que som una mica innocents, ens fa caure la bena dels ulls: qualsevol projecte d'innovació en una organització tradicional significa treure-li el poder a algú que el té ara. I això vol dir negociació o guerra. I la innovació no té perquè guanyar. Molt sovint perd.

Després la Dolors Reig parla sobre les xarxes. Interessant la xerrada però sobretot descobrir aquesta persona que és un autèntic pou d'informació diària sobre els nostres temes. Al seu blog i al seu Twitter.

I el dia 23 cap a Cornellà, al Citilab, a un altre muntatge de l'Anna Fernàndez Mora i en Chris Pinchen, l'InnovaCamp Mediterrània, que va resultar tot un èxit. Si voleu un resum de gairebé tot el que va passar, podeu llegir la blogger oficial de la trobada, la Karma Peiró que en va fer un seguiment detallat. I també podeu seguir el canal de Twitter amb els comentaris que s'hi van fer. InnovaCamp era una "desconferència" o "unconference" o digue-li H. El cas és que pretén superar el model "1 parla, molts escolten" i substituir-lo per un model molt més participatiu. Grup reduït, ponències curtes i tothom participa. I emissió en directe a la web del CitiLab. Va sortir perfecte i els intercanvis d'informació entre tots els que estàvem allà van ser múltiples, cultura, nova política, antropologia visual, programes, buff... de tot... un munt d'idees i de gent interessant. I una eina que treia fum... el Twitter... Però això ja mereix un altre post.

Wolfram Alpha, una altra manera de pensar Internet

23 de maig 2009


Avui tenim una altra blogger convidada: Iris Torregrossa de la Biblioteca de Catalunya ens parla de l'eina de moda, un cercador, però ben diferent de Google:

Wolfram Alpha, una altra manera de pensar Internet

Wolfram Alpha promet ser l’alternativa a Google -o, si més no, passarà a la història com el primer intent de construir un nou concepte d’Internet.

Si fins ara els cercadors ens tenien acostumats a llargues llistes d’enllaços cap a pàgines web on es trobava citada la informació que cercàvem, Wolfram Alpha va més enllà i ens dóna la resposta exacta a les nostres preguntes. Com? Només cal escriure el concepte o bé la pregunta –això sí, de moment només es pot fer en anglès- de la mateixa manera que ho preguntaríem a un amic. Per exemple, si volem saber quants habitants té Buenos Aires, en tindrem prou escrivint “Population of Buenos Aires”; o bé, si ens interessa saber quina és la temperatura actual a Tòquio haurem d’escriure “What is the temperature in Tokyo?”. Igualment podem buscar informació sobre qualsevol altre tema, sempre que sigui computable i la resposta donada pugui ser expressada en xifres: matemàtiques, física, química, geografia, estadística, finances, cultura, música, esports, etc.

És d’aquesta manera com el nou cercador, desenvolupat per Stephen Wolfram, és capaç d’interaccionar amb nosaltres utilitzant un llenguatge natural, gairebé com si ho preguntéssim a una persona. Enrere queden totes les fórmules que havíem d’utilitzar per consultar Internet!

Per començar a familiaritzar-vos amb aquesta nova eina, entreu a Wolfram Alpha i deixeu-vos guiar pels exemples visuals que trobareu a la pàgina de benvinguda.

Innovacamp Mediterrània

22 de maig 2009

InnovaCamp Mediterranea - Citilab Cornella - Barcelona
Demà estaré tot el dia a la
Innovacamp Mediterrània una "unconference" on trobar gent interessant i innovadora. Jo presentaré patrimoni.gencat i què fem a la 2.0. Qui vulgui idees per al present ja fa tard! Avui ja hi ha sessions. El programa aquí.

Statistical dissemination 2.0

14 de maig 2009

El company Xavier Badosa d'Idescat ha fet una presentació fantàstica sobre el futur de la difusió de les dades. Totalment aplicable als museus i a la seva informació.

Bill Viola, premi Catalunya

11 de maig 2009

Bill Viola ha estat un dels pioners del videoart i de l'experimentació. Però alhora és un home fascinat per l'art clàssic. A partir de l'any 2002 va crear una sèrie, "The Passions", per a la Getty que es basava en grans obres de la pintura medieval i renaixentista. Viola les escenifica, les filma amb càmera ultra-slow-motion i les presenta en grans pantallas amb un moviment extremadament lent i en alguns casos amb ambientació sonora. Podeu veure'l preparant el seu treball, des de la conversa amb el conservador fins a la filmació en aquest excel·lent vídeo.

L'arribada d'aquesta exposició a la National Gallery de Londres va ser recollida com una revelació per multitud de crítics. I poc després va passar per Madrid, a la Fundació la Caixa, els mateixos dies que l'Associació de Museòlegs de Catalunya estàvem de "viatge d'exploració" per la capital del Reino...

I vaig poder veure Les Passions. I poques vegades m'he emocionat més veient art. Va ser com quan vaig entrar al Panteon a Roma. O com quan el sol va travessar les lames incomprensiblement obertes del sostre del Museu d'Orsay i va picar directament sobre els quadres de Van Gogh i Monet, fent-los esclatar de color.

No sé si les Passions de Viola són art avantguardista. Potser no. Potser és la última obra de la pintura renaixentista. Una tomba plena d'aigua que vessa majestuosament i el blanc cadaver que s'alça lentament i que cau en mans de les dues dones que el vetllaven i que produeixen en nosaltres un devassall d'emocions. El naixement, la mort, la tragèdia, el plor... i en els amants de l'art encara més perquè hi tornem a veure totes les Mares de Déu de l'art occidental amb el fill mort als braços, i semblen prendre vida davant nostre mateix.

Viola ha estat capaç de fer-nos sentir davant de les seves obres exactament el mateix que devien sentir els contemporanis de Masaccio o Masolino, el mateix que els habitants de Taüll davant el Crist de Sant Climent. I l'important no és la tècnica, no és l'exactitud de la reproducció, el vídeo, el moviment... tot això només són les eines per aconseguir el que l'art religiós occidental ha cercat des de fa milers d'anys i ha aconseguit en les obres mestres: ensenyar l'invisible, arribar a l'ànima humana i transformar-la.

Si hi ha algún artista dels últims anys que s'hi ha atansat és Bill Viola.