Bill Viola, premi Catalunya

Bill Viola ha estat un dels pioners del videoart i de l'experimentació. Però alhora és un home fascinat per l'art clàssic. A partir de l'any 2002 va crear una sèrie, "The Passions", per a la Getty que es basava en grans obres de la pintura medieval i renaixentista. Viola les escenifica, les filma amb càmera ultra-slow-motion i les presenta en grans pantallas amb un moviment extremadament lent i en alguns casos amb ambientació sonora. Podeu veure'l preparant el seu treball, des de la conversa amb el conservador fins a la filmació en aquest excel·lent vídeo.

L'arribada d'aquesta exposició a la National Gallery de Londres va ser recollida com una revelació per multitud de crítics. I poc després va passar per Madrid, a la Fundació la Caixa, els mateixos dies que l'Associació de Museòlegs de Catalunya estàvem de "viatge d'exploració" per la capital del Reino...

I vaig poder veure Les Passions. I poques vegades m'he emocionat més veient art. Va ser com quan vaig entrar al Panteon a Roma. O com quan el sol va travessar les lames incomprensiblement obertes del sostre del Museu d'Orsay i va picar directament sobre els quadres de Van Gogh i Monet, fent-los esclatar de color.

No sé si les Passions de Viola són art avantguardista. Potser no. Potser és la última obra de la pintura renaixentista. Una tomba plena d'aigua que vessa majestuosament i el blanc cadaver que s'alça lentament i que cau en mans de les dues dones que el vetllaven i que produeixen en nosaltres un devassall d'emocions. El naixement, la mort, la tragèdia, el plor... i en els amants de l'art encara més perquè hi tornem a veure totes les Mares de Déu de l'art occidental amb el fill mort als braços, i semblen prendre vida davant nostre mateix.

Viola ha estat capaç de fer-nos sentir davant de les seves obres exactament el mateix que devien sentir els contemporanis de Masaccio o Masolino, el mateix que els habitants de Taüll davant el Crist de Sant Climent. I l'important no és la tècnica, no és l'exactitud de la reproducció, el vídeo, el moviment... tot això només són les eines per aconseguir el que l'art religiós occidental ha cercat des de fa milers d'anys i ha aconseguit en les obres mestres: ensenyar l'invisible, arribar a l'ànima humana i transformar-la.

Si hi ha algún artista dels últims anys que s'hi ha atansat és Bill Viola.