Scorsese i Freixenet

Sóc un enamorat del cinema de Hitchcock. I probablement hi ha ajudat molt el fascinant llibre amb les entrevistes que li fa fer François Truffaut, en les quals explica punt per punt com construïa les seves històries. Té alguna cosa a veure això amb els museus i Internet? Encara no.

Fa un parell de dies han començat a aparèixer a televisió els nous anuncis de Freixenet, i resulta que no són un anunci sinó un mini-trailer de la pel·lícula de 9 minuts que ha fet Martin Scorsese en la qual simula haver trobat un guió inèdit del mestre i que està disposat a rodar-lo. I el roda i és l'anunci de Freixenet. La pel·lícula és preciosa, fidel al cinema de Hitchcock en imatge, muntatge, estil, ritme... I es pot veure a Internet i als cinemes (???!!!!). Estic per anar al cine només per veure-la en gran...

Així doncs tenim un anunci de TV que no es pot veure a la televisió convencional. Un anunci que ens porta bàsicament a Internet, i no d'una empresa tecnològica, sinó un d'aquells anuncis "estrella" de final d'any, tipus torrons, perfums, cava i la Caixa.

La televisió convencional està deixant de ser el mitjà privilegiat de les grans masses de forma molt més ràpida del que podíem imaginar. Ja no és on passen les coses. És on es diu que hi ha coses que passen a Internet. Freixenet ha sortit a buscar un segment del públic que beu cava per Nadal, que sap qui és Hitchcock, que sap qui és Scorsese i que va al cine i mira Internet.
El reconeixeu aquest públic? És el mateix que va a veure les exposicions del CaixaForum, de la Pedrera, que porta els nens al CosmoCaixa i a les sessions de teatre infantil del cap de setmana. Us interessa aquest públic?

Doncs Freixenet ha decidit que s'hi pot arribar per la televisió convencional, però que el mitjà pel qual li pots oferir alguna cosa "especial" és Internet. I això vol dir canviar de pantalla... o no. Jo ja tinc el portàtil endollat a la TV. Quan vaig veure l'anunci, vaig engegar el portàtil, vaig teclejar freixenet.es i vaig canviar el canal de la TV del 3 a "entrada PC". I vaig veure l'anunci a la TV. Des d'Internet. De moment som pocs, però en cinc anys les TV vindran en comptes d'amb TDT amb la connexió a Internet pre-instal·lada. Segur.

Cada cop més haurem de pensar en una estratègia comunicativa que ja no funciona

tv>museu + diari>museu + ràdio>museu

sinó en realitat:

tv/diari/ràdio>Internet>museu

Qualsevol comunicació que fem no porta a la gent al museu directament sinó a mirar a la nostra web què és en realitat això que fem, els horaris, les dates, quina informació complementària els hem preparat per saber-ne més.

Els anuncis progressivament hauran de passar a ser un flash per fer que el públic miri la nostra web i un cop allà explicar-li que és el que li volem oferir.

Perquè no un anunci de 3 segons amb una imatge enigmàtica i una adreça web? Si l'esquema és el que hem dit no cal res més. I és molt baratet.

És més o menys el que han fet els de Cloverfield per la última pel·lícula de monstres americana. Si ells ho fan, nosaltres en petit també podem, no us sembla?