Càpsules 2.0. El museu de Brooklyn

16 de febrer 2007

A la web del Brooklyn Museum hi ha una pestanya que diu Community on podeu trobar un exemple del que es pot fer amb la filosofia 2.0: Un blog obert on es va explicant una excavació mentre es fa, o un altre amb una restauració d'una peça del museu; grups oberts d'usuaris fotògrafs a flickr, videastes a You Tube, podcasts, fins i tot pàgines a MySpace i Facebook.

Un exemple a imitar?

4 comentarios

OCS ha dit...

Viatge al·lucinant

Aprofitant que aquest post parla de museus d'Estats Units...

L'altre dia llegia un article al Temps 1.183 sobre la polèmica que hi ha avui en dia sobre evolucionistes i creacionistes, entre aquells que accepten les teories de Darwin i els que només accepten el que diu la Biblia.

En un moment donat es comenta que hi ha una associació Answers i Genesis que ha destinat 25 milions de dòlars per a crear el "Creation Museum", un lloc on, per exemple, es mostraran conjuntament persones i dinosaures perquè així és com hpaurien estat les coses segons l'antic testament. Inauguren el proper mes de maig.

http://www.answersingenesis.org/museum/

I he entrat i recomano fer un volt pel Walk-through. L'enfocament és altament pedagògic i s'adreça sobretot al públic infantil. Ja no parlo de la missió que fan pública.

Amb tot, cal remarcar que es tracta d'un web modèlic de projecte museològic. Tot i que va força per feina a nivell comunicatiu, té de tot: weblog, visita virtual...i en altres espais, podcasts, streaming, botiga amb cistella...

Qui diu que els museus son neutres? Recents estudis han demostrat que, almenys als EUA, la gent es creu més el que es diu als museus que el que diuen la premsa o els polítics.

Si vols que et creguin, fes un museu!

19 de febrer de 2007 a les 19:36
AlbertSierra ha dit...

Quina passada i quina por!!!!

M'he llegit per sobre un article sobre les datacions geològiques i fa venir esgarrifances. Després de demostrar (més o menys) les errades dels mètodes científics de datació diuen ells que una part del Grand Canyon té 4.500 anys perquè va ser quan hi va haver el diluvi i comptant per la Biblia això són 4.500 anys. Seria patètic si fos un penjat, però al darrera d'això hi ha molts milers de persones.

Quin món més extrany...

19 de febrer de 2007 a les 23:37
Anònim ha dit...

El més paradoxal, i el més inquietant , és que aquesta gent és incapaç d'analitzar críticament uns textos recopilats fa centenars d'anys, fruit d'influències diverses i d'aportacions múltiples. I s'ho prenen al peu de la lletra, sense situar-ho en el seu context.

Però al mateix temps, són gent que està a la última en tecnologia, en comunicació...

22 de febrer de 2007 a les 19:18
lamusediffuse ha dit...

Estados Unidos es un país enorme, muy diverso y lleno de contrastes. De lo que no hay ninguna duda es de que algunos de sus museos están a la vanguardia en lo que a Web 2.0 y creación de comunidades en internet se refiere.

Dentro de un mes se celebrará en San Francisco el congreso anual de Museos y la Web (organizado por un colectivo canadiense). En él, Shelley Bernstein del Brooklyn Museum of Art (http://www.archimuse.com/mw2007/bios/au_435014689.html) hablará sobre estos temas. Si podéis, no os lo perdáis. Algunos de nosotros estaremos allí.

Un abrazo,

lamusediffuse
http://e-artcasting.blogspot.com

16 de març de 2007 a les 21:26