Ja fa unes quantes setmanes que va saltar la notícia als blogs de tecnologia: la Biblioteca del Congrés Americà, una de les institucions de patrimoni més prestigioses del món, obria compte a Flickr i oferia més de 3.000 fotos històriques a la consulta pública en un entorn extern com és Flickr. Margarida Loran m'ho recordava fa uns dies.
La operació és interessant per diversos motius.
1. Una institució prestigiosa, tradicional i amb una web potentíssima també fa servir recursos externs, en aquest cas una web privada (uhhhh quina poooor! uhhhh quina vergoooonyaaaa.... [atenció és un sarcasme]) i per a més inri 2.0.
2. No hi posa qualsevol cosa a qualsevol lloc. Situa les col·leccions de fotografies més populars de la Biblioteca en la web que té la millor comunitat d'amants de la fotografia. És a dir, saben perfectament que fan.
3. No ho fan només per fer-se veure (que també) sinó per recollir informació sobre aquestes fotos i per experimentar com les categoritzen i etiqueten els usuaris de Flickr.
4. Són fotos sense restricció coneguda de copyright i ofereixen els fitxers d'alta resolució perquè tothom se'ls pugui descarregar i imprimir a casa.
Expliquen perfectament el seu projecte aquí. És remarcable que una institució tan gran i tradicional estigui fent projectes tan oberts com aquest on demanen expressament la col·laboració del públic. A veure quan fem alguna cosa així a casa nostra...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentarios
No tens la sensació que amb tanta atenció als nous mitjans es van deixant en segon terme els continguts? No es treballa més per la difusió que per la investigació o creació en un sentit autèntic?
28 d’abril del 2008, a les 20:58A on ens porta anar augmentant la potència si no tenim clara la direcció?
L'home sense atributs.
Doncs no, la veritat. La funció dels nous mitjans justament és fer arribar els continguts que estan tancats en els calaixos dels museus al públic. Tant al general com a l'especialitzat. I justament els nous mitjans permeten fer-ho de forma àgil i econòmica.
6 de maig del 2008, a les 22:47Publica un comentari a l'entrada