Art Accessible. Jornades a la Pedrera. 8 retalls de Francesca Rosenberg (*actualitzat)

26 d’octubre 2009


Aquest matí he anat a les Jornades sobre accessibilitat que s'han fet a la Pedrera. Les he pogut seguir només a mitges, perquè feia de semi-periodista per patrimoni.gencat. Volíem veure a gent de la Pedrera, de la Fundació Miró i també entrevistar a la Francesca Rosenberg, Directora de programes d'accés del MOMA de Nova York. Com acostuma a passar amb la gent dels museus americans, no només tenen un contingut interessant per explicar, sinó que l'storytelling, el guió, és excel·lent, i a més ella és una presentadora brillant. Si tornem als continguts, jo em quedo amb 8 retalls de la seva conferència:
1. Molta de la gent amb disminucions no volen ser tractats com a diferents, sinó com a gent normal. Alguns no volen cap ajut (ho entenc, ho he viscut).
2. Un bon disseny general dona solucions bones per a tothom, discapacitats i no discapacitats.
3. El que es fa per als discapacitats serveix per a tothom. Una rampa també és útil per a les mares amb cotxet.
4. La base per als seus programes són la creativitat i la imaginació.
5. L'objectiu és crear capacitats, explorar les capacitats d'aquestes persones per al seu creixement (empowering) i la seva autoconfiança (confidence building).
6. En les audioguies tenen tres versions en el mateix aparell, l'estandard, la de famílies i l'audiodescripció. Un crític d'un diari va escriure que amb l'audiodescripció per primer cop veia de veritat el que tenia al davant.
7. Un dels seus programes es fa per telèfon, un educador del museu explica una obra a gent que no es pot moure de casa per motius de salut. (no pot ser més senzill, ni més humà)
8. La declaració d'un dels participants del programa de malalts d'Alzheimer, despres de veure i parlar sobre les obres de Chagall: "han fet aparèixer el millor de la part de la meva ment que encara no ha marxat".

Gràcies Francesca.

* Actualització: M. al seu blog Art & Apart ha fet un molt bon resum de la ponència de Matthieu Decraene, responsable del programa d'accessibilitat del Louvre. I no us perdeu tampoc el comentari a aquest post de l'Anna Noëlle, de la Fundació Miró.

3 comentarios

M. ha dit...

Una llàstima no haver pogut anar pel matí! Jo he fet la meva petita crònica de la tarda...

28 d’octubre de 2009 a les 13:39
Anna Noëlle ha dit...

Resumiré breument el que més em va interessar d'aquestes jornades, i com deia la Rebeca Barron, el que vaig poder "robar"... Perdoneu els autors de les frases si us les robo sense crèdits!

"L’accessibilitat abans que un dret és una ideologia que cal practicar", jo en diria fins i tot una militància.

No tractar els discapacitats com a col·lectiu, cada un té la seva individualitat.

Afavorir la seva autonomia. No volen ser sobreprotegits ni provocar llàstima.

No hi ha dos públics (parlant dels discapacitats i els no discapacitats) o si n'hi ha dos, en qualsevol cas són els interessats per la cultura i els que no.

I el tema estrella: DISSENYAR per a tothom!

28 d’octubre de 2009 a les 15:05
Damià Martínez ha dit...

Segons una enquesta recentment publicada per l'Instituto Nacional de Estadística que no he aconseguit trobar encara(però se n'han fet ressò, que jo hagi vist, El Periódico i El Punt en l'edició del dia 5 nov), més de mig mil.lió de persones a Catalunya pateixen algun tipus de discapacitat, dada que representa una taxa de 76 persones per cada 1000 habitants. Aquesta xifra també recull l'envelliment de la població (persones que abans no tenien però ara sí que tenen problemes de mobilitat, d'agudesa visual i auditiva, etc...). I la tendència apunta cap amunt perquè la piràmide demogràfica a casa nostra, envelleix dia rere dia.
Està clar que per a uns i altres, és a dir per a tots, hi ha molta feina a fer per tal de ser accessibles. Està molt bé que haguem posat fil a l'agulla, ara toca cosir.

6 de novembre de 2009 a les 12:23