Què fem amb el patrimoni? Una discussió importada de Twitter

21 d’abril 2011

No hi ha eina més efectiva que Twitter per engegar debats. Però 140 caracters a vegades es queden curts, així que movem la discussió cap aquí:




 Albert Sierra
Turisme Cultural? menys tríptics en paper i més aplicacions per iPad diu @ 

 Xavier carmaniu
@ Gràcies!!! Un honor!

 Sònia López 
@ @ Ok a la idea de base xo no x tendència. Les aplicacions mòbils no són l'estratègia, han de formar part d'ella.

 Xavier carmaniu 
@ @ Gràcies Sònia. El problema precisament és que en general no hi ha gaire estratègia a llarg termini. No per moda.

 Sònia López 
@ @ Efectivament.Ràbia d veure q no hi es pensi i treballi transversalment.S'amortitzarien tant millor els recursos!

 Xavier carmaniu 
@ @ EXACTE! és just el que intentava dir al post. El problema és que ni es pensa ni es treballa en equip

 Sònia López 
@ @ Amb el patrimoni ric que tenim, podríem fer coses increïbles pels d'aquí i els de fora.

 Xavier carmaniu 
@ @ Calla, calla... cada vegada que hi penso m'encenc.

 Albert Sierra 
@ @ Bon debat. Però quina ha de ser la base de l'estratègia? Què busquem? Quins són els missatges? A qui ens adrecem?

 Xavier carmaniu 
@ @ xl q fa a mi sempre persegueixo el mateix: fer gaudir de la història als meus conciutadans. És un deure moral d'hador

 Albert Sierra 
@ @ doncs jo crec que un objectiu pot ser que més i més gent faci seu el patrimoni, que se l'apropii moralment.

 Xavier carmaniu 
@ @ Totalment d'acord: si es coneix, s'estima, es defensa i es protegeix. Així es pot llegar a la generació següent

 Sònia López 
@ @ Jo veig el patrimoni com una eina per generar idees i curiositat, connectar persones. La resta ve x decantació.

 Joan Margall 
@ @ @ ep! patrimoni? idees? persones? curiositat? M'apunto a la conversa ;-)

 Albert Sierra 
Gran gran @ com sempre!!! @

 Albert Sierra 
@ @ A mi el patrimoni em serveix x explicar històries que desperten l'esperit crític 

 Sònia López 
@ @ Això mereixerà una estoneta de lectura i reflexió.

Doncs, ja està... ara podem seguir via Twitter... o via comentaris al blog.


Historiadors 2.0. La història creix a Twitter

11 d’abril 2011

Twitter s'està convertint de forma molt ràpida en una eina que serveix a cada persona per una cosa diferent. Per filtrar la informació infinita d'Internet gràcies a seguir només el que proposa gent interessant, per estar informat al segon de la última notícia... per fer xarxa... i ara per fer història!!!

No sé realment com ha nascut, però de sobte ens trobem amb #historiadors20 em sembla que fruït de la iniciativa d'uns quants historiadors 2.0 com Dani CortijoXavier Carmaniu i Jordi Bonvehi, però el cas és que de sobte seguint aquest canal a Twitter es poden fer preguntes sobre història i aquests joves professionals les responen, i tots aquells que escriuen tenen un nou mitjà de difusió que ben segur que anirà creixent... història 2.0? Doncs sí...

Actualització de 13 d'abril: Una crònica de com va sorgir aquest invent al blog El Tren de la Història gràcies a Xavier Carmaniu.

Arquitectura 2.0: La recerca sobre Domènech Estapà de Jordi Voltas

05 d’abril 2011



Hem dit en diverses ocasions en aquest blog que els elements del 2.0 no només afecten a la difusió sinó que tard o d'hora afectaran també a la manera de fer recerca. Doncs ja en tenim un exemple. És de casa nostra i és extraordinari. En Jordi Voltas i Aguilar ha enfocat la seva tesi de recerca sobre l'arquitecte Domènech Estapà d'una forma singular, totalment contemporània i 2.0: obrint la recerca a la participació i vehiculant-la a través d'Internet.

La investigació se centra en l'església de Sant Esteve Sesrovires que va ser construïda de forma molt més simple al que preveia el projecte de Domènech i Estapà. L'objectiu es intentar interpretar els plànols fins a construir un model complet en 3D de l'església projectada. Un exercici que sembla rutinari però que en cada detall demana preguntar-se pels materials, pels volums, per les decoracions... aquesta línia és un bordó cap enfora o un retall cap endins?

Cada part de l'edifici ha tingut la seva discussió a la que s'han convidat a diferents experts que han aportat la seva visió i que han intercanviat coneixements i hipòtesis per escrit en un blog de wordpress i en vídeo en un canal de YouTube.

Un model nou a explorar, basat en la participació oberta i en l'intercanvi front a la investigació solitària i sense publicitat... Nous temps també per la recerca...

Google Art Project: panoràmiques, gigafotos, i compartir l'art a Internet

03 de febrer 2011

Google entra a cada casa com les cartes per la xemeneia de Harry Potter, arrassant. Després d'algunes primeres proves de gigafotos lligades a Google Earth, molt espectacular però poc utilitzable, acaba de publicar un extraordinari projecte Google Art Project, on combina la fotografia d'altíssima resolució d'obres d'art amb el passeig per algunes de les sales dels museus. A patrimoni.gencat fa uns anys que ho estem fent,  amb algunes imatges tan espectaculars com la gigafoto de Sant Climent de Taüll o la panoràmica de l'Hospital de Sant Pau. Però Google és Google i ells ho fan, com tot, a lo grande: 17 museus i centenars d'imatges en alta resolució a més d'una interfície netíssima i totalment funcional.

De la part de navegació per les sales del museu no em sembla que calgui destacar res, és un Street View normal, que simplement serveix per a moure's de quadre a quadre en l'espai.

De les gigafotos en canvi si que cal dir coses. Més enllà de la qualitat d'imatge extraordinària, de la magnífica interfície, netíssima amb informació breu però profunda en un panell a la dreta, l'autèntica novetat i que sembla que ha estat un èxit, és la possibilitat de fer retalls de les imatges, generar una galeria i compartir-la amb els teus contactes de Twitter i Facebook. És prou fàcil com per fer-ho i generar aquell moviment de l'art de mà en mà, de persona a persona que en definitiva busquem els qui fem difusió del patrimoni. L'equació és perfecta: l'usuari remena, fa zoom, descobreix, se sorprèn i comparteix. Quina enveja, saber fer tan bé les coses com per provocar que la gent faci aquest petit pas, dir-li a un amic, mira, les llums de Rembrandt.

I com influeix aquest projecte en el futur de la presència dels museus a Internet. Aquí deixo la paraula a Nancy Proctor, una de les persones més clarividents del sector, que reflexiona justament sobre això.

Actualitzo amb enllaços a articles sobre el projecte:
The Guardian
Madpixel
Tate
New York Times
Bloomberg (¡?)