El piso. La nova TV

Cada dia veig menys la TV. Però cada dia veig més TV... a Internet. I avui he descobert una petita joia: El Piso. He arribat per un irreverent vídeo d'una noia ensenyant els pits al Papa des d'un balcó. Del vídeo passo a Producciones Barrocas i Serge González i descobreixo que "el Piso" és una sèrie. El primer capítol és una mica cutre però té "algo". El segon ja té gràcia. I el tercer està rodat amb bona càmara (una rèflex, la bomba visual) i els personatges ja estan perfectes. Les músiques, els diàlegs, les situacions... I ja estic esperant el quart amb més ganes que el House o el Castle...

Model de negoci? No en tenen. Però jo pagaria un o dos euros a Producciones Barrocas perquè filmessin el quart. I segur que hi ha més gent com jo. I quan s'acabi la sèrie fem una festa amb tots els micropatrocinadors, ens presenten a Llanetes i a Coco (ella és molt mona però per mi... la Laura...) i ens donen una samarreta que digui "Jo he pagat un capítol d"el Piso".

Vale no té res a veure amb museus. Però és el segle XXI.

Gaudí, la Sagrada Família i Twitter

1. Twitter com a eina de recollida d'opinió. Visc just al davant de la Sagrada Família a Barcelona, i avui he vist des del balcó tot el sarau de la visita del Papa. Després m'he connectat al Twitter i he descobert que estava literalment bullint de missatges i opinions, m'hi he afegit i he seguit algunes cerques com sagrada família o el hashtag #papabcn . Resultat: Des de descobrir que la CNN ha fet un especial sobre el tema fins a la resposta dels homosexuals. Gent que s'afegeix al missatge de pau de l'església i gent que fa veure que les dones només han participat a la cerimònia per netejar l'altar i el terra. Twitter: una eina per copsar les opinions sobre qualsevol esdeveniment, institució o concepte? Dons cada dia més.

2. La Sagrada Família. L'edifici projectat per Gaudí ha estat fins ara una mica una mona de Pasqua formada per les quatre torres que va arribar a construir l'arquitecte més la continuació, indescriptiblement lletja de la façana de la Passió i la nova façana del carrer Mallorca que quan estigui acabada serà un horror digne de la Hammer. El problema és que Gaudí no era un arquitecte modern, avançat al seu temps, com s'entesten a dir molts estudiosos. No, com em va fer veure en Pere Beseran, Gaudí en realitat és l'últim arquitecte medieval. No fa servir plànols sinó maquetes, planeja una estructura sobre la qual va guarnint les superfícies a mesura que va construïnt. La façana de la Passió en la seva concepció original era una muntanya d'ossos i tendons, absolutament esfereïdora. El que han fet és una estructura buida de significat. Una mona de Pasqüa. I la façana del carrer Mallorca... ja la veureu quan la vagin fent...

Però l'interior. Atenció a l'interior. Aquí l'estructura és tan potent, tan complexa que fins i tot sense ornament s'imposa. El bosc, les columnes com arbres que esclaten en branques, la llum que arriba pel mig de les fulles, des del cel. Per lletjos que siguin els vitralls i les decoracions que hi vagin penjant, és igual, l'espai s'imposa, és un buit únic al món (algú recorda Bruno Zevi?).

Ens agradi o no, a partir d'ara la imatge de la Sagrada Família, i per tant molt sovint també la de Barcelona i de Catalunya serà aquest bosc de colors i llum.

Postdata: Galeria de fotos una mica antropològica de la visita del Papa...

Internet, patrimoni i arqueologia

El proper dimecres 27 faig una sessió al Màster d'Arqueologia de la UB convidat per Jordi Tresserras. Per aquesta classe he adaptat els continguts que tenia sobre presentació del patrimoni a Internet a la temàtica arqueològica, recollint exemples, actualitzant alguns enllaços i introduint algun concepte nou com la discussió sobre els drets de publicació, que en el món arqueològic... és molt necessari. ejem... Si ara les teles estrenen les sèries a Internet doncs jo també. Aquí teniu el powerpoint.

I ara no cal anar a classe?  Al contrari... a classe sempre poso algún extra... je je.

Internet, patrimoni i arqueologia

View more presentations from albert sierra.

Creativitat audiovisual i patrimoni. Mnac, Amiens i 600 anys del rellotge de Praga

Fa uns dies vaig assistir a l'obertura de "El Mnac pren el carrer". Sobre el paper semblava una bona iniciativa, reproduccions d'obres del Mnac al carrer. La implantació però era una mica... pobre... i amb competència potent... Entre HM i Benetton... I a sobre a Benetton hi havia un videowall immens que projectava una mena de joc de realitat virtual on la gent que passava per davant es veia en la pantalla rodejada de triangles de colors que es movien i brillaven. Molt espectacular. La gent on creieu que s'aturava? Pues eso.

Vaig pensar que qui l'encertava era Benetton i que al patrimoni calia saltar tres o quatre estadis de creativitat per treure-li tot el suc.

I hi ha gent que ja ho ha fet. A Amiens a la seva catedral fan un espectacle de son et lumiere però del segle XXI. Una autèntica meravella tecnològica i artística.

Però el que han fet els txecs amb el famós rellotge astronòmic de Praga és simplement increïble. Això és creativitat. Això és treure tot el partit del que es pot fer. Això és imaginació. Això és art. I patrimoni viu.



The 600 Years from the macula on Vimeo.

Reflexions sobre Internet i el periodisme digital

Què fem amb el vídeo a Internet? Han de signar els periodistes a Twitter? Cada pàgina és una "home"? Aquestes són tres de les moltes preguntes que ens vam formular mútuament la Sílvia Llombart i un servidor l'altre dia compartint una estona. La Sílvia és una de les persones més clarividents que he trobat a l'hora de pensar cap a on hem d'anar en aquest negoci de la xarxa...

Every page is a landing page. Li comento les novetats de patrimoni.gencat, especialment la nova columna dreta, dedicada a novetats i 2.0 que apareix a totes les pàgines del portal, perquè creiem que cada pàgina és un lloc on el visitant pot arribar via cercador, enllaç, 2.0 etc. I ella em diu que hem de tractar totes les pàgines d'aquesta manera, donant més coses que la pura notícia o contingut. Se li han de posar al costat complements que l'enriqueixin. Més suggeriments per navegar.

Què fem amb el vídeo a Internet? La Sílvia em diu que ara encara estem fent TV amb el vídeo a Internet, que hem de trobar una nova manera de fer. Coincideixo plenament. Nosaltres ara fem molt bona TV però TV al cap i a la fi. El vídeo a Internet ha de ser diferent. No sé encara ben bé com... però ja ho trobarem.

Narrativa multimèdia. Una sortida és integrar els formats dintre del discurs. Em defensa que text, més vídeo més altres elements com els gràfics manipulables pels propis usuaris, han de ser coherents i encaixats entre ells. No val textos aquí i vídeos que no tenen res a veure allà. Ella creu que cal fer més gràfics i em parla de Google Chart, i jo a ella del projecte d'IBM Many Eyes. Em convenç de que les gràfiques són el proper camp en que hi haurà creació per part dels usuaris. I em fa pensar en la importància que tindrà llavors l'Open Data... com el de Gencat!

Li parlo de l'últim llibre que he llegit (el portava a la maleta!) Nivel 26, que integra cada dos o tres capítols un vídeo que has de veure a Internet. El llibre és una autèntica porqueria però l'experiència d'anar saltant del text al vídeo és molt interessant i és un camí amb un recorregut immens pel davant, en paper i en e-book/iPad és clar... I perquè no una clau per anar a un lloc físic (gps!) Les possibilitats són infinites.

Periodista multiformat? I si tot ho fa el mateix periodista? Doncs vol dir que ha de saber escriure, filmar i muntar un gràfic. Bon començament. I que ha de saber explicar una història amb aquests mitjans.

I al Twitter qui signa, el diari / mitjà / institució o el periodista amb noms i cognoms? Ajà... pregunta amb trampa... Ara pràcticament sempre signa la institució... però jo li defenso que crec que ha de signar el periodista... a Twitter i a tot arreu... La institució ha d'aconseguir un estil i una línia però dintre... el periodista. Ella em diu que ja no val llavors el de "retalla i enganxa" sinó que cal gent que sap el que vol dir i com dir-ho. Amb criteri. Citem exemples americans i un de casa, en Janquim del 3cat24. És clar que llavors el bon periodista té visibilitat i per tant una mica de poder... no el té el mitjà... cada periodista tindrà la seva "cartera" de lectors que s'endurà al seu darrera en possibles canvis professionals... Doncs sí, ves per on...

I més coses com ara el proselitisme (venda de moto) que hem de fer els d'Internet en els respectius àmbits, les eines de web semàntica, els projectes de futur... No vam parlar ni de mòbils ni de xarxes socials. Imagineu si ens queden temes per més converses...