Prepareu-vos, arriba el depredador

A 300 euros de distància tenim el futur. N'havía parlat de la seva versió telefònica completa, l'Iphone (àifon) en aquest altre post, però ara arriba el seu germà bessó, l'Ipod Touch (àipodtatx) que en principi sembla només un mp3 molt bonic i amb una pantalla tàctil però que en realitat és el primer d'una nova espècie, autèntics devoradors de temps per als quals ja ens podem anar preparant.

Fa dues setmanes van arribar els primers a Barcelona i amb una mica d'insistència i sort en vaig aconseguir un a la AppleStore de la Fnac. Les reticències que tenia en comprar-lo es van esvair ràpidament, al cap de deu minuts ja estava enamorat de la bestiola. Li vaig carregar un parell de discos, les fotos de les vacances i vaig provar la connexió wifi a Internet. Simplement increïble, més enllà de que serveixi per escoltar música, de que sigui el portafotos perfecte, el que ens afecta és que en realitat és un mini portàtil per veure Internet. I que des que el tinc miro Internet més estona amb ell que amb el portàtil. Fins i tot algun dia al restaurant dinant o baixant per la Rambla xuclant dels wifi oberts que vaig trobant pel camí (¡?). El meu fill petit té tres anys i encara li costa una mica moure el ratolí amb precisió. Però no va caldre dir-li com funcionava l'Ipod, així que el va veure me'l va prendre de les mans i va començar a passar les fotos. D'aquí a dos anys TOTS els nens i adolescents que ara tenen telèfon mòbil tindràn un com aquest. Serà Ipod o Iphone o el Samsung que ja està en proves o el Nokia que també està en preparació.

I com es veuen les webs al Touch? Doncs molt més bé del que es podria esperar, fas doble click sobre un paràgraf i automàticament queda centrat a la pantalla amb el text ocupant-la per complet. Les imatges igual. Els formularis, la cerca en Google, tot està solventat de forma sorprenentment senzilla. Té inconvenients és clar, (de moment no llegeix Flash!?) però segueix sent fascinant. I el portes a la butxaca. En els propers mesos veureu com Telefonica, Vodafone i tota la resta fan anuncis a tort i a dret d'Internet als seus mòbils. Comencen la lluita preveient l'arribada de l'Iphone el proper maig de 2008.

Internet ja es mòbil. Preparem-nos perquè aquests dispositius són autèntics predadors, el meu s'ha menjat una estona més de televisió que he deixat de veure, una estona de son i (sorpresa) una estona de llegir el diari. Ara mentre vaig en metro miro els videos que la Tate penja a Itunes i la dosi diària de Mobuzz.tv.

Com es veu la vostra web en un predador?

Oblida't de la homepage i mira les teves notícies

Si poses un banner a la teva pàgina principal... l'estàs llençant. No el veurà ningú...

Ja fa un temps que he anat llegint articles en aquest sentit, el primer d'en Jon Pratty en el qual destacava que una part important dels lectors de les nostres webs ens arriben per la cerca, no pas per la homepage i per tant cada pàgina de la nostra web, sigui una notícia, un esdeveniment o una informació concreta, ha de tenir el context clar, i si pot ser enllaços interessants en una columna específica. La setmana passada vaig trobar Digital Design Blog una web excel·lent, on destacava un article definitiu, Is the Homepage history?, amb dades aclaparadores:

60% dels usuaris personalitzen les seves pàgines.
56% utilitzen RSS

Això als USA, aquí és més baix, segur però és qüestió d'un any. I anirà creixent.

Que vol dir tot això? Que els lectors escriuen "Santa Maria del Mar" i amb una mica de sort arriben a una pàgina nostra on descrivim aquest monument. Però si volem que els nostres lectors sàpiguen que aquest cap de setmana fem una activitat nocturna especial, el banner no l'hem de posar a la homepage, sinó a TOTES les pàgines de la nostra web... Evidentment en només un pas amb un gestor de continguts.

Els diaris ho han vist: fixeu-vos en l'entorn de qualsevol notícia a:
New York Times: Emailed, Blogged, Searched. Opinion, etc.
El País: Lo más visto, más valorado, más enviado. (Ui, com s'assembla, no?)
The Guardian: Recent Art News
20 Minutos: Ahora en portada i al final de la pàgina continguts relacionats
ADN: Lo más leído a la dreta i al final altres notícies que et poden interessar
o finalment The Times: De tot!

Avui, ja, cada pàgina de la vostra web és una homepage.