Hem de fer un pas enrera...

O com a mínim cap a un costat.

És una reflexió que ha estat provocada aquest matí per la consulta, junt amb dues companyes del despatx, de la web DigitalVaults, una iniciativa dels National Archives americans, i una de les webs guanyadores del recent Museums and the Web. Quan la web acaba de fer l'animació d'entrada i et presenta els documents al teu davant no he pogut evitar cridar: "Això és un arxiu!" i la conversa ha derivat cap al paper dels conservadors del patrimoni en el segle XXI.

A la pantalla no tens una foto de la façana de l'edifici de l'arxiu (o del museu) ni la informació de com arribar, ni una llista temàtica o cronològica. Tens els documents. Són per a tu. Són teus. I fas click en un i t'apareix la informació complementària, les relacions que tenen, i més avall pots seguir un joc de pistes... diverses opcions, però ets tu i els documents. Sense intermediari. Sense ningú al davant. Recordo encara perfectament la jornada viscuda en una institució catalana en la qual vaig haver de passar un interrogatori per poder consultar una documentació històrica. Explicar la investigació que feia no em va molestar en absolut, el que em va fer bullir la sang va ser la subtil arrogància de l'interrogador. Era ell qui decidia si jo tenia dret o no a veure la documentació. I aquest poder, evidentment, li agradava i el feia servir...

I ara se'ns proposa això, els documents sense ningú al davant que en domini l'accés... Els documents sense ningú? Noooo! diu la companya, hi ha una feina immensa en seleccionar, investigar, relacionar, aquests 1200 documents. I té raó, el conservador, el museòleg, l'arxiver, hi és present. Però no està al davant del document, està al darrera, o com a molt, al costat del visitant, oferint-li opcions i informació. Però qui té el domini sobre els documents és l'usuari, no el conservador. I això és una revolució, és un paper nou per a molts professionals del patrimoni que no estic segur que tots estiguin disposats a assumir.

Regalar les claus de la caixa forta als visitants... Ui, ui...