1a. Jornada de Difusió Cultural i World Wide Web (WWW): un resum

10 d’octubre 2008


Ahir vam passar tot el dia a la jornada, i la veritat és que va ser força enriquidor, per algunes de les ponències i també perquè ens vam trobar gent amb els mateixos problemes i amb les mateixes inquietuds, i saber que no estàs sol al món, doncs consola una miqueta. I encoratja per a nous projectes!!!!

Bé, resum telegràfic:

Va presentar la jornada Anna Villaroya que va destacar la introducció d'aquest tema als estudis universitaris (tenen una assignatura comuna amb el màster de gestió cultural de la UB per exemple) i que ja estan pensant en la segona edició de les jornades per l'any vinent.

Teresa Roig, responsable de la web del CCCB, va fer una repassada pel que suposa els canvis de la web 2.0 en l'entorn museístic. Jo destacaria de la seva aportació la concepció del gestor de continguts no com a eina de gestió de la web sinó com la eina que ha de gestionar la producció d'informació de la institució. Difícil d'aconseguir però una proposta molt interessant. Va ser molt realista en dir que newsletter i mails ja no funcionen com abans, que la gent els esborra i que els podcasts i l'RSS creixen en efectivitat. Noves eines generen noves maneres de treballar. La comunicació ha canviat totalment en els últims cinc anys però els pressupostos no...

Glòria Munilla del Grup Museia de la UOC va dir que el patrimoni digital ja era gairebé un terme acadèmic i que les aplicacions TIC ja formen part integrant de la museografia i la museologia. Va reconèixer que el sector museístic tenia una manca de cultura digital generalitzada, trencada per uns pocs focus innovadors i que encara no fa gaire sentia en ocasions companys que tenen por de que el museu virtual resti visites al físic. Per a ella ja no té sentit fer webs on es copia el museu físic, cal tractar la web en el seu propi llenguatge i amb les seves capacitats pròpies, és un complement del museu físic. Va presentar les dades de l'estudi que van fer el 2005.

Laura Solanilla va fer una exposició del que és la web 2.0 en els museus amb la que no puc estar més d'acord. Començant per la introducció de museum 2.0, per l'exemple d'utilització d'eines de participació del Museu de l'Holocaust, del Museu de la Immigració, de l'Imperial War Museum amb Moving Minds, de l'etiquetatge col·laboratiu del Powerhouse Museum, i exemples de podcasts, de canals de YouTube, la web Museumpods...


Cristòfol Rovira ens va presentar en primícia els resultats d'una investigació que han fet en cercadors per determinar la rellevància de les webs de museus. Fent recompte d'enllaços que hi apunten hi ha un increment del 2006 al 2008 d'un 8,6, amb variacions molt grans entre museus, creixements per exemple per Picasso, Mnac i Mnactec (perquè tenen webs noves o renovades vaig afegir) i caigudes per exemple per la Miró (perquè han canviat de domini van explicar els seus responsables).

En el torn de preguntes es va discutir si calia moderar la participació i com, després la responsable de la web del Macba va reivindicar la feina que havien fet (amb tota la raó, tenen una web amb iniciatives magnífiques) es va preguntar pel Padicat, per la Biblioteca Digital Europea, i es va coincidir en que el problema no era trobar els diners per fer una web sinó fer entendre que el que és car i difícil no és crear-la, sinó mantenir-la. I també que la rigidesa dels projectes i el seu llarg desenvolupament fa que després de treballar un any o dos i sortir al públic, ja hagi canviat el panorama i les necessitats siguin unes altres. Cal una agilitat que no tenim.

A la tarda Rafael Pedraza ens va parlar de taxonomies i del treball que havien fet pel CCCB, 500 termes en 6 grups per definir tots els seus continguts. A més, aquesta indexació està integrada en el seu gestor de continguts de forma que introdueix les paraules claus per a cada nou contingut, millorant de forma molt efectiva el seu posicionament front a cercadors. Va fer una sèrie de recomanacions pràctiques en aquest sentit molt interessants: marcar bé títols, capçaleres, imatges, etc.

Ruth Rodriguez va parlar del paper del periodista cultural, captador i alhora creador de tendències, seleccionador de continguts (amb el perill del "copy-paste" directe...) Va defensar l'ús a Internet dels mitjans audiovisuals i d'un llenguatge que estaria entre el publicat i el televisiu. Com el que fem a patrimoni.gencat mismamente.... je je. Va reivindicar també els links externs (i tant!) i la interacció amb els usuaris perquè genera fidelització.

Finalment Ricard Monistrol va fer una exposició molt acadèmica del paper de la web a la cultura, va citar els models de web que proposa Sara Monacci (ten points!) va recomanar les llistes de premis de Museums and the Web i va reflexionar sobre les diferents tipologies de webs museístiques.

Xerrades al passadís, si, si, ens trobem aviat, et dono el meu mail, bla bla bla i tots cap a casa.

1 comment

sfer ha dit...

Gràcies pel resum!
Aviam si l'any que ve m'hi puc passar. Encara que no sigui de l'àmbit museístic, crec que biblioteques i museus, com a entitats culturals molt sovint d'àmbit municipal, devem fer front a problemes semblants...

[Et dec un mail, en sóc conscient... però encara no he tingut temps!! Perdó!!!]

15 d’octubre de 2008 a les 19:57