Cultura catalana en línia (que vol dir on line...)

Avui hem fet una reunió al Palau Moja amb el company Pau Senra sobre webs, cultura, futur, etc.

I un dels temes que han sortit a conversa és la digitalització. Se'n fa molta però després la fem servir en tasques de difusió?

I he pogut aportar a la conversa un dels meus referents de fa temps: Canadian Culture Online, una iniciativa del Departament de Patrimoni Canadenc que promou i incentiva la presència de mostres de la cultura canadenca a Internet. Si remeneu pels seus documents podreu veure entre línies la situació de partida, es van trobar que a Internet la producció dels Estats Units era tan immensa que pràcticament els feia desaparèixer. I van decidir estar presents a la xarxa. En el sector patrimonial destaca la infinitat de webs de museus i exposicions virtuals a les quals han donat suport i que tenen expressió mitjançant el Virtual Museum of Canada.

I a casa nostra? Tenim molt material digitalitzat però molt poc on-line. Algunes biblioteques i arxius són les meritòries excepcions. L'excepcional Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya o el fons hemerogràfic de l'Arxiu Municipal de Girona, o les biblioteques virtuals de la pròpia BC o de la Biblioteca de Montserrat. Els museus estem més paradets en això de fer accessibles els fons complets directament. Tot i joies com l'exposició Les Presons de Franco, del Museu d'Història de Catalunya.

Però aquesta vegada els museus no són els últims de la fila. He fet un breu repàs per les arts visuals del país i el vídeo on-line no predomina entre grups de teatre, dansa o circ. I no és aquesta precisament una eina ideal de promoció?

I si no mireu el vídeo que han fet al Museu Arqueològic de Catalunya per l'exposició de Monthemhat:

Best of the Web in Museums

Al Museums & the Web, a banda del congrés hi ha també la nominació de les millors webs de l'any dels museus de tot el món.

Les categories són millor banda sonora, millor actri... ai no...

Millor expo virtual, millor servei electrònic, més innovadora, millor web professional, millor web de recerca, millor web educativa, millor web petita, i finalment millor web.

Nominats i guanyadors com aquella altra cerimònia que tots coneixeu...

Si us plau, descarregueu les nostres imatges...

El Victoria&Albert no només no posa pegues a que la gent es descarregui les imatges (43.000) de la seva col·lecció sinó que ens diu que si són per a ús personal o educatiu: WELCOME!

I encara més, d'acord amb unes condicions més que raonables, pots descarregar-te versions d'alta resolució de forma gratuïta.


Un servei excel·lent per a qualsevol estudiós o investigador i una difusió immillorable pel fons.

(Vist a MuseMatic)

Museums & the Web 2007. San Francisco

Després d'un parell de mesos realment carregats i d'unes setmanes de vacances ja torno a ser aquí amb una mica d'energia així que reprenc una pila de posts que estaven a la cua esperant per ser publicats. El primer dedicat a la conferència Museums & the Web.

Enguany tenia lloc a San Francisco i era l'onzena edició. Pel que he pogut llegir de la gent que hi ha participat, molta discussió sobre Second Life, sobre jocs, sobre blogs i en definitiva sobre com els museus desenvolupen eines per enganxar la gent que corre pel món virtual. Ja estan disponibles on-line una llaaaaarga llista de ponències molt interessants. Us recomano que feu una llegida als títols perquè segur que trobareu més d’un tema que us resultarà interessant. Jo, d’una primera mirada m’han cridat l’atenció:

Visites personalitzades al Rijksmuseum. Com Last FM però en museus. Et va ensenyant obres del Rijksmuseum li dius quines t’agraden, quines no, i et fa un recorregut i una llista de recomanacions.

Instant Multimedia. Procés, metodologia i eina per fer un multimèdia en 56 hores de treball com a màxim. Fantàstic.

La blogosfera museística. Un resum dels blogs de i sobre museus, de què funciona i què no (és de l'Espadaccini...)

El redisseny de la web del SFMoma. Basada sobre la investigació dels seus usuaris web amb conclusions sorprenents i molt útils.

Col·leccions virtuals de Patrimoni amb cerca semàntica. Molt tècnica però interessant pel futur. Una experiència holandesa.

I més coses de Second Life, de RSS, de creació de webs, de participació social...

Un tema que sembla que va ser recurrent en els debats era si el vessant virtual dels museus ajudaria o perjudicaria el vessant del món real. Un debat evidentment interminable i típic de congrés.

I una queixa (gairebé plor) unànime: els equips web són un incompresos dintre de les seves respectives institucions i han de lluitar contra la resistència al canvi en cada conversa. Vaja que no ens passa només a nosaltres.

Participants catalans? Glòria Munilla i Laura Solanilla.

Revolució visual

Imatges a la punta dels dits.

Serà un canvi tan ràpid que ni ens adonarem. Dos anys perquè la gent activa la utilitzi, cinc anys perquè tothom la faci servir. Això tirant llarg. I els que no estiguin preparats... al calaix del records.

La forma en que veiem les imatges (i les webs!) a Internet està a punt de canviar radicalment, com a mínim tres projectes en paral·lel estan investigant el mateix i un producte real ja el farà servir: l'Iphone.






Fa gairebé dos anys un jove investigador universitari, Jeff Han va presentar una increible pantalla on movia les fotos amb les mans. Ara Microsoft ja ho fabrica i Han té una empresa on fa aquestes pantalles per a clients molt especials com ara els militars.



Però és que a més, fa poc un altre investigador, ja fitxat també per Microsoft, Blaise Aguera, va presentar AIXÒ:



Si a algú li sembla que tot això és el futur, està equivocat. Ja és el present. La BBC que té un programa sobre el patrimoni arquitectònic britànic, ja ha creat unes quantes demos que podeu veure aquí i aquí. I els coreans també.

Evidentment demana un ordinador amb una certa potencia de gràfics i malhauradament que tingui instal·lat Windows Vista (volen vendre...) però qualsevol portàtil de gama mitja-alta comprat avui ho pot fer córrer. I el que és més increïble: pot manegar un volum d'informació gairebé il·limitat d'imatges i del pes que sigui. Gigues i Gigues. El límit ve marcat per l'ample de banda de transmissió a pantalla i la resolució que tingui aquesta. Que traduït al català vol dir que no importa quantes imatges tinguis en miniatura, com si són milions, només cal tenir ADSL i una pantalla normal.

Imagineu la col·lecció d'un museu en aquest format. Estic segur que durant el 2008 algún museu britànic ja ho provarà.

O correm una mica o d'aquí a cinc anys els nostres usuaris no miraran una web cultural catalana ni per casualitat. (perdoneu pel comentari però avui estic una mica baix de moral...)