GobcampEs. Una trobada d'innovadors

Aquest dissabte vaig assistir a una altra iniciativa dels incansables Chris Pinchen i Ana Fernández Mora, el GobCamp, una "desconferència" on hi havia apuntada una selecció destacada de gent que intenta fer coses innovadores a l'Administració. Tant els que parlàvem com, sobretot, els debats on participava tothom.

Jo vaig presentar patrimoni.gencat explicant d'on sortia i com havia funcionat entre el sector del patrimoni i dintre de l'administració com a projecte innovador.

Com la trobada tenia un percentatge especialment alt de bloggers (gairebé tots!) teniu molt bons resums de totes les ponències i les discussions fets per Marc Garriga, Ricard Espelt i Gemma Urgell. Amb això i el que es va dir a Twitter gairebé és com si hi haguéssiu estat. I per si faltava alguna cosa, l'audio de totes les sessions es va emetre en streaming i estarà aviat disponible gràcies a Civicolive, una nova plataforma per emetre en streaming, amb transcripció automàtica de l'audio a text i que el transforma en paraules claus enllaçables a clips d'un minut. Si funciona és la bomba.

La sorpresa per a tots va ser sense dubte Eugenio Moliní que amb una pissarra i un rotulador ens va explicar amb claredat meridiana la relació entre grups i jerarquia, i com els grups tenen energia però sense una mica de jerarquia no són capaços de transformar-la en acció. I la jerarquia per si sola porta a la inacció. I com, si som capaços de negociar amb la jerarquia quines coses són intocables, els no-negociables, aquesta accepta el canvi, controlat, i el canvi es pot produir. Mireu els resums publicats i veureu que tothom va quedar especialment impressionat. Benvingut Eugenio! Moltes idees i molts contactes entre gent que pensem el mateix. Remeneu en els enllaços d'aquest post perquè hi ha moltes idees per aprofitar.

Foto: @joanka68

Actualització: Fotos de l'acte fetes per la gent del Citilab Cornellà. Surto molt... ;)

Great for Museums: Light Touch, instantly turns any flat surface into a touch screen

I si fes al blog com a Twitter?

Doncs seria així:

RT MuseumMedia (que és una bona font per tecnologia i museus) ens ensenya això:

Great for Museums: Light Touch, instantly turns any flat surface into a touch screen

Jo en vull 40 ja mateix per posar les panoràmiques de patrimoni.gencat en els taulells dels museus catalans... aiiii que segur que no m'ho compren....

Retorn a la blogosfera. Twitter, DISH09 i vacances

Hola a tots. Fa molt temps que no escric al blog. Els culpables són dos. Bé, tres. El primer es Twitter, que s'ha convertit en la meva font principal d'informació, per davant del Netvibes que agrupa els RSS que jo he triat. En la meva font d'informació i de difusió, perquè simplement amb un RT redifonc el que m'interessa... sense haver d'escriure més que una línia. Evidentment això deixa al marge la reflexió i la descripció llarga, això queda pel blog... però sempre hi ha tanta feina a fer... Twitter s'està convertint, per davant de Facebook, en la meva interfície amb Internet: el que llegeixo m'arriba per Twitter, el que explico ho faig per Twitter... I això que no tinc iPhone, que si no... definitiu. Recomanació, jugueu, busqueu paraules clau que us interessin i mireu qui està escrivint sobre els vostres temes. Seguiu-los unes setmanes i a veure que passa.

El segon culpable ha estat molt agradable i productiu, un congrés a Rotterdam, el DISH09, al qual hem assistit amb una companya de feina i que ha estat simplement genial. Prometo un post llarg explicant-ho.

I el tercer les vacances out-of-Internet que m'he proposat enguany. Ni Facebook, ni Twitter, ni res, només una miqueta el gmail i poquet. Necessitava una desconnexió perquè ha estat un any molt intens i el meu cervell ja estava a punt de gripar (és un dos temps [acudit motorista]). La neu, els nens i alguna estona de silenci han estat molt profitoses i tornarem el 2010 amb les piles carregades. Tot i que, la veritat, m'hauria quedat a la neu...

Fons Centelles. Quants errors

Tinc sobre la taula el catàleg de l'exposició que se li va dedicar a Agustí Centelles a la primavera fotogràfica del 1988. L'he baixat del prestatge dels meus llibres de capçalera, on està des de fa 21 anys. I on ara té al costat a Irving Penn,  Man Ray, Atget, William Klein, Renau,  Català-Roca i a Joan Fontcuberta. El mateix Fontcuberta que em va obrir els ulls a la fotografia i que signa el text del catàleg de Centelles. Una exposició extraordinària. Amb còpies fetes per Manel Serra, el meu antic professor de revelat fotogràfic.

La meva dona, repassant les fotos del llibre acaba de trobar una imatge d'una manifestació de dependents de comerç del 1933 on hi ha un nen que li ha semblat que és el seu pare. Ara està buscant fotos antigues de la família per comprovar-ho.

La baralla de la plaça Sant Jaume. La barricada. Les milícies antifeixistes. Biescas. I el pare de Josep Pernau mort a terra i la seva mare plorant-lo.

No vull saber qui té raó. Que els germans Centelles s'han equivocat és evident. Però que mai s'hauria d'haver arribat a una situació en que tinguéssin opció d'equivocar-se d'aquesta manera també em sembla evident. Ni puc ni vull parlar sobre què ha passat en les negociacions perquè no ho sé i prefereixo no saber-ho.
Només sé que el fons se n'anirà. I que en el país dels grans fotògrafs la fotografia segueix sense tenir el lloc d'honor que li pertoca. Sempre en un recambró, al darrera de les pintures o dels documents escrits, és igual. Però és que a sobre ara no parlem de simples fotografies, per més obres mestres que siguin, estem parlant del nostre àlbum de família, de l'esperit, dels records dels nostres pares i els nostres avis.

Perdoneu però quin país de cecs que tenim.

La tomba de Pere el Gran. Una notícia d'història a Internet

La veritat és que han estat uns dies difícils i intensos perquè notícies com aquesta no les tenim cada dia... El Museu d'Història de Catalunya i l'equip de premsa del Departament s'han encarregat dels mitjans tradicionals i a la gent de patrimoni.gencat ens ha correspost donar resposta on-line. I ho hem fet amb tota la il·lusió. Un monogràfic, una galeria de fotos a Flickr, dos vídeos al portal i a YouTube, una preciosa gigafoto i la comunicació amb tots els amics del pat.club que reben les nostres notícies. I, evidentment moviment al Facebook, i transmissió en directe de la roda de premsa del Conseller en directe via Twitter.

En els propers dies podrem valorar la repercussió a la xarxa però creiem que ha estat altíssima. Gràcies a tots els bloggers i amics que n'heu fet redifusió. Aquesta vegada s'ho valia!

I per un missatge que he rebut al Facebook... potser aviat ens arribarà alguna altra d'aquestes bombes...