Continguts oberts al públic: Wikipedia i els arxius d'imatges

Llegeixo al blog d'Enrique Dans que els Arxius Federals d'Alemanya han fet una donació a la Wikipedia de 100.000 imatges històriques que van des d'imatges recents fins a la República de Weimar. Les imatges seran consultables amb llicència Creative Commons.

Hi ha imatges que un espera dels arxius alemanys però també d'altres que poden sorprendre en un primer moment. Com la d'aquestes dones i nens del sud d'Itàlia. És clar que són de 1943...



És una operació similar a la que ja haviem comentat de la Library of Congress i Flickr. L'objectiu és molt similar, aconseguir una difusió "extramurs" d'un fons potencialment molt interessant. En aquest cas però s'hi afegeix l'aposta per la integració d'aquestes imatges amb una plataforma de continguts lliures extraordinària, de fet la millor enciclopèdia que existeix.

L'aposta per la Wikipèdia com a projecte col·laboratiu que pot rebre contribucions públiques com aquesta és un exemple que potser hauríem de meditar. A Catalunya la contribució de molta gent a la Viquipèdia ha aconseguit que la presència de la cultura i la llengua catalana en aquesta plataforma sigui molt superior a la que aconsegueix en altres espais, diguem-ne tradicionals. Quan a Catalunya l'esforç el poden fer les persones de forma individual, altruïsta i descentralitzada els resultats poden ser destacables. Quan l'esforç l'han de fer les institucions... doncs algunes estan preparades, i d'altres no tant, com en el cas d'Europeana, el macroprojecte que acaba de començar i que el primer dia en actiu va tenir tant èxit que literalment van petar els servidors... I on participen la Biblioteca de Catalunya principalment i de forma molt més limitada la Filmoteca de Catalunya. El mateix comentari de sempre... a veure si ens posem les piles!

Museums and the Web 2009

M'arriba un missatge al Facebook (no al correu electrònic...) dient que el Museums and the Web 2009 ja està obert i amb programa. Justament aquests dies parlàvem amb alguns companys sobre si els els butlletins electrònics estan en decadència i si tot corre ja per les webs socials... Jo crec que no, que hi ha moltes capes de públic, el que és difícil és aconseguir generar la informació adeqüada per tots els diferents mitjans de comunicació que ara hem d'utilitzar, des del tarjetó de cartró fins al Twitter... sense perdre una muntanya de temps...

multi-micro-grups de públic, multi-micro-comunicació...

Ah, i remeneu el programa que hi ha coses molt interessants... Les comentem en un parell de dies, però de moment un post i respostes molt interessants sobre com no ha de ser una conferència on-line.

PD. Fa dies que no escric aquí perquè estic acabant un article diguem-ne "d'historiador de l'art normal", unes pintures renaixentistes molt interessants que han trobat als Pirineus. Es publicarà en paper (!?) o com diuen els més sarcàstics en format "arbres morts".

Busquem nens que vulguin passar un matí "de Champions"

Al museu del Joguet de Verdú....

No us ho perdeu!!!

Diaris digitals, diaris en paper i Walter Benjamin

Més cua sobre la victòria d'Obama. Els diaris americans es van inflar a vendre exemplars el dia després. En un article de la Vanguardia es parlava de "la magia dels diaris en paper" i que la gent es llençava a comprar els diaris per llegir-los, que s'havien hagut de fer edicions especials, i deia "el exito de los periódicos clasicos fué una inyección de optimismo para un sector que pasa serios problemas..."  el diari el País també se'n feia ressó però donava moltes pistes sobre perquè es van comprar aquests diaris, no era per "llegir-los" era per TENIR-LOS. Aquests diaris no són ja vehicles de informació, la gent va seguir la nit electoral per tv i internet i al dia següent van comprar un objecte commemoratiu, el millor possible, un diari que quedarà guardat en un calaix com un tresor o fins i tot serà emmarcat i penjat en un lloc rellevant de la casa. M'ha vingut immediatament a la memòria Walter Benjamin que va ser capaç de veure abans que ningú com la reproductibilitat tècnica despullava l'art de la seva funció de respresentació de la realitat. Ara els despullats són els diaris. Però igual que l'art va trobar camins nous, els diaris en paper alliberats de donar les notícies per les seves versions digitals també ho faran. Per exemple en aquestes "edicions especials" més profundes de l'habitual amb articles de fons, imatges de gran format... Són diaris que no han d'anar només a l'arxiu, se n'han d'anar directes cap al museu.

I un apunt més, la Vanguardia ha engegat una extraordinària hemeroteca digital. Un recurs imprescindible per a qualsevol persona interessada en el segle XX. O en aquest segle XXI que comença. Per exemple per veure que va ser al 2004 que un convidat va robar el protagonisme a John Kerry en la convenció demòcrata. Un aspirant a senador, afroamericà, que va començar el seu discurs com el típic representant de les minories que tot partit té per quedar bé, però que en 18 minuts extraordinaris va passar del discurs del "bon negret" (només cal sentir la música amb que el presenten) al d'un indissimulat aspirant a lider del seu país. M'imagino les cares dels responsables de l'aparell del partit, i la dels caçatalents outsiders... 

Obama, Internet i els museus

També aquí l'Obama? Doncs si, i no és la primera vegada. En podem treure cap ensenyament de la victòria d'Obama la gent de museus? Bé, potser si...

Primer podem aprendre a explicar història i que arribi directe al moll de l'os de la gent. Com en l'exemple que ha posat avui en el seu últim discurs de la dona d'Atlanta de 106 anys que ha votat en una pantalla tàctil. "Va néixer només una generació després de l'esclavitud, un temps sense cotxes al carrer ni avions al cel, quan una persona com ella no podia votar per dues raons, per ser dona i pel color de la seva pell, i aquesta nit penso en totes les coses que ha vist en aquest segle d'Amèrica, el dolor i l'esperança, els problemes i el progrés..." i segueix amb les sufragistes, amb el New Deal, amb Pearl Harbour, amb Martin Luther King, amb l'arribada a la Lluna, amb la caiguda del Mur de Berlín i "enguany, en aquestes eleccions, ella ha tocat una pantalla i ha votat" Freeman Tilden n'hauria estat orgullós.

I també podem aprendre algunes coses del que ens espera als propers anys en la relació amb "el públic". Amb aquests joves que han votat massivament perquè han considerat que Obama era un dels seus, perquè els parlava en el seu idioma, de coses que els interessen i en els mitjans que ells utilitzen. La triple O, laObama Online Operation és molt més que penjar un perfil a Facebook, és la comunicació massiva que veurem en els propers anys. I la gent ha respost de forma entusiasta, increïble, amb milers de voluntaris, amb milions de dòlars en donacions individuals, per una raó simple i poderosa, perquè els ha donat una via per participar d'aquest moviment. Ell és un magnífic orador, sembla absolutament sincer en el que diu. I la gent l'ha cregut. I la seva maquinària electoral estava enfocada a rebre amb els braços oberts milers de persones que voldrien "fer alguna cosa", trucar als amics, ajudar gent gran a registrar-se, fer vídeos de suport i penjar-los al YouTube, donar una petita quantitat...

Els immigrants digital vam néixer amb les televisions i els diaris com a paradigma, rebre informació i votar cada quatre anys. Els joves han nascut a Internet, on el paradigma és la creació i l'intercanvi, no el consum. Quan alguna cosa els mou, volen participar, volen formar-ne part. Això és els Estats Units d'avui i és la Catalunya d'aquí a cinc anys. Els joves volen FER.

Els museus i les entitats patrimonials tindrem una oportunitat molt gran en la relació amb aquesta nova generació. Mantenim encara el prestigi de treballar pel bé comú, per la societat. Podem explicar-los coses que els interessaran, podem oferir-los participar dels nostres objectius i de la nostra tasca. Però haurem de parlar el seu idioma i en els seus canals. I, sobretot, haurem de ser sincers. No val convidar-los a presenciar els nostres actes, ells voldran FER els seus actes dintre del nostre moviment. S'obre un temps per un nou voluntariat molt més nombrós i heterogeni, amb una organització diferent, amb regles noves. Si som capaços d'integrar-lo, serà bona part del nostre futur. Si ens tanquem i el rebutgem, passarem a ser una cosa del passat.