A mi m'agrada molt el cinema, des de la Joana d'Arc de Dreyer fins a la Jovovich, perquè no. I segueixo amb passió la transició del cinema analògic al cinema digital un procés que en la fotografia ja es va donar fa cinc anys i que vaig viure de ben aprop. I que va afectar profundament a la indústria i als fotògrafs professionals que van veure com s'obria el terra sota els seus peus. Després ha passat el mateix amb la música, ara li toca al cinema.
Espanya és un dels racons de món on la gent es baixa més pel·lícules d'Internet. Perquè? perquè a la gent li agrada el cine i a la tele no ens el donen en condicions mínimament raonables. I és més fàcil (i gràtis) baixar-s'ho que anar al vídeoclub. I perquè no tenim una opció de pagament que sigui més fàcil, ràpida i convenient que fer-ho per l'emule. Als USA, tenen Netflix i l'iTunes a més d'Amazon, i és clar els americans també es baixen coses, però qui vol comoditat i immediatesa paga uns pocs dolars i a mirar el que vols en un minut...
La gent s'ha buscat la vida. Com quan TV3 va estrenar Bola de Drac fa una pila d'anys. No hi havia merchandising, i els nens i no tan nens es feien fotocòpies i dibuixos de la sèrie i les canviaven i les venien (!) al mercat de Sant Antoni. Doncs ara passa el mateix, si no hi ha oferta comercial els individus se la creen i de forma molt eficient, les xarxes P2P funcionen molt bé. I no està de més recordar que compartir fitxers per aquestes xarxes sense lucre no és delicte a Espanya.
I ara tenim una ministra que pensa que el cinema espanyol està en perill de desaparèixer per culpa d'Internet.
"Peleando para que las descargas ilegales no nos hagan desaparecer, para que nuestros administradores comprendan que en el negocio de la red no pueden ganar sólo las operadoras de adsl, mientras quienes proporcionamos los contenidos, perdemos"
A veure, les pel·lícules que es baixa la gent d'Internet no són precisament espanyoles... Si la gent no va a veure els films que s'han fet amb un finançament hiper-subvencionat (a Espanya i a Catalunya), o extorquint a les televisions i que a vegades ni tan sols s'estrenen a les sales, doncs no és per culpa d'Internet, que abans la gent tampoc hi anava a veure-les si no era l'Almodovar, el Torrente o el Chiquito de la Calzada. Hi ha rumors de que el que s'està negociant és un "canon" sobre la connexió a Internet. Precisament el que necessita aquest país per afavorir la innovació, Internet més car. No és estrany doncs que la ministra Sinde(scargas) tingui ja un fantàstic club de fans a Facebook que creix de forma vertiginosa. Ara que potser no és tan dolenta, perquè les seves declaracions seguien així:
Peleando para fomentar la venta y alquiler de películas por internet de manera justa, cómoda y ventajosa para el usuario. Hay miles de puestos de trabajo en juego"
És clar que el primer intent de fer aquesta plataforma tecnològica que permeti el visionat per Internet a Espanya és Filmotech, pel·lícula destacada... Matrimonio a la italiana, 1963... Per guanyar diners per visionat no anem bé... Ara amb el canon pagant tothom sí, és clar...
El cinema fet aquí sobreviurà, i tant, i en realitat creixerà, en produccions i públics, però serà el que faran gent nova que ara tenen 16 anys i que amb 2.000 euros de pressupost el distribuiran per Internet, aconseguiran milers de visionats i després aniran a festivals i al cap d'un temps a les sales de cinema. Això és el futur i no el canon, la Sinde i l'SGAE.
Ja podría haver nomenat a David Bravo.
Entrades
