González-Sinde la ministra que no entenia Internet

07 d’abril 2009


A mi m'agrada molt el cinema, des de la Joana d'Arc de Dreyer fins a la Jovovich, perquè no. I segueixo amb passió la transició del cinema analògic al cinema digital un procés que en la fotografia ja es va donar fa cinc anys i que vaig viure de ben aprop. I que va afectar profundament a la indústria i als fotògrafs professionals que van veure com s'obria el terra sota els seus peus. Després ha passat el mateix amb la música, ara li toca al cinema.

Espanya és un dels racons de món on la gent es baixa més pel·lícules d'Internet. Perquè? perquè a la gent li agrada el cine i a la tele no ens el donen en condicions mínimament raonables. I és més fàcil (i gràtis) baixar-s'ho que anar al vídeoclub. I perquè no tenim una opció de pagament que sigui més fàcil, ràpida i convenient que fer-ho per l'emule. Als USA, tenen Netflix i l'iTunes a més d'Amazon, i és clar els americans també es baixen coses, però qui vol comoditat i immediatesa paga uns pocs dolars i a mirar el que vols en un minut...

La gent s'ha buscat la vida. Com quan TV3 va estrenar Bola de Drac fa una pila d'anys. No hi havia merchandising, i els nens i no tan nens es feien fotocòpies i dibuixos de la sèrie i les canviaven i les venien (!) al mercat de Sant Antoni. Doncs ara passa el mateix, si no hi ha oferta comercial els individus se la creen i de forma molt eficient, les xarxes P2P funcionen molt bé. I no està de més recordar que compartir fitxers per aquestes xarxes sense lucre no és delicte a Espanya.

I ara tenim una ministra que pensa que el cinema espanyol està en perill de desaparèixer per culpa d'Internet.

"Peleando para que las descargas ilegales no nos hagan desaparecer, para que nuestros administradores comprendan que en el negocio de la red no pueden ganar sólo las operadoras de adsl, mientras quienes proporcionamos los contenidos, perdemos"

A veure, les pel·lícules que es baixa la gent d'Internet no són precisament espanyoles... Si la gent no va a veure els films que s'han fet amb un finançament hiper-subvencionat (a Espanya i a Catalunya), o extorquint a les televisions i que a vegades ni tan sols s'estrenen a les sales, doncs no és per culpa d'Internet, que abans la gent tampoc hi anava a veure-les si no era l'Almodovar, el Torrente o el Chiquito de la Calzada. Hi ha rumors de que el que s'està negociant és un "canon" sobre la connexió a Internet. Precisament el que necessita aquest país per afavorir la innovació, Internet més car. No és estrany doncs que la ministra Sinde(scargas) tingui ja un fantàstic club de fans a Facebook que creix de forma vertiginosa. Ara que potser no és tan dolenta, perquè les seves declaracions seguien així:

Peleando para fomentar la venta y alquiler de películas por internet de manera justa, cómoda y ventajosa para el usuario. Hay miles de puestos de trabajo en juego"


És clar que el primer intent de fer aquesta plataforma tecnològica que permeti el visionat per Internet a Espanya és Filmotech, pel·lícula destacada... Matrimonio a la italiana, 1963... Per guanyar diners per visionat no anem bé... Ara amb el canon pagant tothom sí, és clar...

El cinema fet aquí sobreviurà, i tant, i en realitat creixerà, en produccions i públics, però serà el que faran gent nova que ara tenen 16 anys i que amb 2.000 euros de pressupost el distribuiran per Internet, aconseguiran milers de visionats i després aniran a festivals i al cap d'un temps a les sales de cinema. Això és el futur i no el canon, la Sinde i l'SGAE.

Ja podría haver nomenat a David Bravo.

Presentar el patrimoni a Internet

02 d’abril 2009

Avui he estat a Lleida per fer una classe al Màster de Patrimoni de la UDL. Bon ambient a la classe i els he promès que els passaria el Powerpoint. He fet quatre retocs i aquí el teniu. És una evolució del dedicat a les eines d'Internet. L'he volgut pujar a l'Slideshare però no hi ha hagut manera... Així que l'he penjat a Google Docs. Queda una mica raro perque desconfigura tots els tamanys de lletra però mira, ja serveix. Demà tornaré a provar-ho a l'Slide a veure si cola.


Les millors 100 eines d'Internet per a l'educació

01 d’abril 2009

Un recull d'aquells que sempre van bé perquè et posen al dia de les aplicacions que es fan servir. Hi ha coses d'Internet i també programes tradicionals. Podeu mirar (i comparar!) també el meu propi llistat al post d'Eines d'Internet per al Patrimoni.



Vist per casualitat al blog Bradbury en Marte que, per cert, és molt recomanable.

Autenticitat

30 de març 2009


Des que les vaig descobrir sóc un fan de les conferències del TED. Parlen de tecnologia, de ciència, de filosofia, de cuina, de biologia, o de qualsevol altra cosa però gairebé sempre són presentacions sorprenents, d'una extrema originalitat en els continguts i amb una posta en escena impecable... així es parla en públic i així s'han de passar els powerpoints...

I un troba idees interessants on menys s'ho espera. La setmana passada em vaig descarregar a l'iPod una anomenada "What consumers really want". No sembla molt museística, però ha resultat ser un motiu d'inspiració i reflexió que m'ha tingut capficat uns quants dies...

Joseph Pine explica les diferents economies de la història, de l'economia dels bens, que quan es "commodititzen" (iecs...) és a dir, quan són tots iguals, no importa qui els hagi fet, passa a ser l'economia de la manufactura que es fa sobre aquests bens, i quan aquestes manufactures són totes iguals, passa a generar-se valor en els serveis que es donen sobre aquestes manufactures. I quan aquests serveis són tots iguals, les cafeteries per exemple, el valor el crea "l'experiència" on l'important no és ja el cafè sinó tot el que l'envolta en el moment de prendre'l. Usea l'Starbucks que ens clava 4 euros per un cafè, els paguem i sortim contents i dient que amb el wifi, els sofas que tenen i sense fums és un lloc ideal per seure a passar una estona...

I inicia una explicació diàfana de la recerca que tenen els "consumidors" d'una experiència autèntica. D'experimentar allò que és autèntic. Encara que no ho sigui. I recorre els diferents matissos entre un fals fals, un fals autèntic, un autèntic fals i un autèntic autèntic. Tot basat en saber què som i en si ens mostrem als altres com som. O no. Ell pensa en productes i empreses i jo penso en la presentació del patrimoni, en arquitectura, en arqueologia i museus. I crec que aquesta conferència hauria de ser obligada en els màsters de patrimoni perquè explica de forma claríssima com es comporten i que esperen de nosaltres els ciutadans quan visiten el patrimoni.

El corresponent llibre de Pine està disponible en castellà i se'n pot llegir una part a gràcies a Google Books.

I si remeneu pel TED els meus favorits són la Jill Taylor, en Kevin Kelly, J.J. Abrams... i els Raspyni Brothers!

Per cert, la segona entrada d'aquest blog, al novembre del 2006 era aquesta...

II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica

21 de març 2009


Avui tenim una convidada: Núria Altarriba ens explica la seva experiències en unes altres jornades:


Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.

Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.

La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.

El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.

Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.

El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.

A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.

El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.

No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.

Núria Altarriba