Avui tenim una convidada: Núria Altarriba ens explica la seva experiències en unes altres jornades:
Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.
Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.
La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.
El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.
Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.
El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.
A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.
El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.
No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.
Núria Altarriba
Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.
Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.
La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.
El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.
Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.
El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.
A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.
El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.
No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.
Núria Altarriba
Entrades
0 comments
Publica un comentari a l'entrada