He passat dues setmanes en un poblet anglès, mismamente al "heart of England" a uns 40km d'Oxford, que es diu Bourton-on-the-Water. Turístic, mono i molt tranquil. I no m'he endut ni el portàtil ni l'iPod, que volia fer vacances. Una anècdota. Per consultar uns horaris de l'aeroport vaig haver d'anar l'últim dia al "cibercafè" del poble que estava... a la funerària! Us ho juro. Anaves a la funerària, t'obrien la "gate de la fence" del costat i entraves en un despatxet on hi havia els ordinadors que anaven amb monedes. Real as life.Pubs, casetes amb el sostre de palla, BBC, granges visitables, parc d'atraccions (Legoland) amb els nens, Shakespeare a Stratford, Colleges a Oxford, i... és clar alguns museus. Poquets. En realitat les coses que puc comentar per si li serveixen a algú no són estrictament museístiques sinó, diguem-ne, comentaris de sociologia low-cost.
Als anglesos els encanta el seu exèrcit. Per comparació amb la colla de pacifistes que som nosaltres, ells estan encantats de tenir unes forces armades que guanyen guerres. I ni missió de pau ni hòsties, ells estan a l'Afganistan i a l'Iraq "doing their job" i cada dia al diari i la tele el report dels nois valents que han mort allà. Però això no és d'ara, només veure les tombes antigues i modernes dels militars a Westminster Abbey ja es veu que és de sempre. I per això tenen un museu com l'Imperial War Museum que caus de cul de ben fet i de la resposta de la gent, que es creuen el missatge i el recolzen. I els pares compren als nens samarretes de camuflatge a la sortida. Poca broma.
La cervessa segueix sent boníssima i el menjar molt dolent. El seu de menjar, l'hindú fantàstic.
Els anglesos saben explicar històries. En text, per la tele, amb objectes... De tot en treuen partit. A Bourton hi ha un museuet una mica tronat dedicat al motor. Tot apilotat, vitrines plenes de "memorabilia" des de pots d'oli fins a anuncis, a cromos, el que sigui. But... amb cada cotxe hi havia uns cartells que te l'explicaven. Els textos els podeu veure a la web. Modèlics: amb preguntes i respostes i amb informació interessantíssima. I a la caravana hi havia els discos de l'època sonant, i tot de trastes per fer pic-nic també antics. I feia el fet. I en tota la resta de museus passa el mateix. SABEN què és el que tenen, i EXPLIQUEN les històries que hi ha al darrera. Si pot ser amb tocs personals millor. El London Transport Museum, recentment renovat, n'és un exemple. Aquí teniu un petit set de fotos. Sempre sons, sempre informació personal, escrita, parlada (fins i tot els cavalls expliquen la seva història!) I a la TV el mateix. Saben fer documentals com ningú. Who do you think you are? Un programa sobre genealogia familiar. Indigerible? No my dear, emocionant. Famosillos anglesos remenen en les històries de les seves famílies i descobreixen besavis dedicats a la mineria testimonis d'accidents esgarrifossos, d'altres herois de guerra que van estar tancats a Colditz i involucrats a l'escapada (!). Documentals i sèries en saben fer indeed. Fins i tot en tenen un maquíssims sobre cuina (?!)
El British és el British. Només m'hi vaig poder estar una estoneta curta... però jo en aquesta sala ja m'hi passaria un parell de dies. I aquests també saben explicar històries:
Mistery object:
What is this object? What was it used for? What stories can it tell us?
Oxford és Oxford. El museu de la Universitat... buff. El museu de ciència... buff. I el Pitt-Rivers (!!!!) quin xoc, la veritat. No en sabia res, i vaig quedar mort totalment, les cultures del món totes en una sala apilotades en vitrines victorianes. Màscares, amulets, estris per fer foc. Impossible de resumir. Et donen una llanterna si vols, per descobrir objectes tu mateix. Un museu antic renovat amb sensibilitat exquisida, sense desfer-lo. Retornant les vitrines del XIX a la sala principal, com uns valents. Visita obligada.La tradició té un pes enorme en aquest país. Les coses no són velles, són antigues. A cada poblet trobes brocanters, fires d'antiquari i la gent es torna boja comprant rampoines. I hi ha tios que van amb una BSA pel carrer! I tot això ajuntat a l'habilitat per explicar-se dona una base excel·lent per a un esperit diguem-ne... museístic.
Entrades
