Mucha, Rodtxenko i l'Arxiu universal

Feia massa temps que no anava a veure expos... I esgarrapant un parell d'horetes al migdia i un diumenge al matí he aconseguit de veure'n tres gairebé consecutives, i totes tres extraordinàries.

Alphonse Mucha al CaixaForum. Un artista gairebé tòpic, d'aquells de pòster kitch de botiga. Doncs quina sorpresa! Acostumats a veure modernisme sense aturador a Barcelona, impacta la qualitat i creativitat desfermada dels seus treballs, començant pels cartells dedicats a la Sarah Bernhardt, i seguint per la publicitat, la fotografia, els objectes... tot simplement enlluernador. De discurs i museologia, poc a parlar la veritat, jo vaig trobar a faltar molt context per una obra tan espectacular. I quan veus els seguidors tipus Alexandre de Riquer que ja és bó... doncs que bó, però que rematadament bó que era el Mucha...

Rodtxenko a la Pedrera. He anat avui mateix i només entrar m'he sentit com quan començava a estudiar història de l'art i em submergia en les avantguardes soviètiques i els textos de Lunacharsky. Els inicis de l'abstracció, les proclames revolucionàries, l'intent (reeixit!) de crear un art totalment diferent del que existia fins aleshores... la passió per la tècnica i la ciència... i uns dibuixos francament fluixets fluixets... però quan comença el fotomuntatge, el disseny i la insòlita publicitat en col·laboració amb Maiakosvsky la seva obra pren volada fins al magnífic cartell "llibres!" que il·lustra aquest post. I quin final! Durant l'estalinisme fent propaganda del règim per salvar la pell amb fotomuntatges de la construcció dels grans embassaments... i ja als anys 40 les seves cartes dient que ara és feliç pintant, pintant quadres petits i bonics... Ell! que havia partit en dos la pintura burgesa europea, i ara només li queda disfrutar en un petit racó, gairebé amagat, amb els pincells a la ma...

i finalment Arxiu Universal al Macba. Vaig començar per la part dedicada a la Barcelona contemporània, i mira, no està malament, algunes coses brillants i d'altres que no tant. Però quan puges a la segona planta tens TOTA la història de la fotografia davant teu. És increïble que en Jorge Ribalta hagi aconseguit aplegar en un mateix lloc una enormitat com aquesta. És com mirar una enciclopèdia de la fotografia universal! Hi és tot! des de les fotografies de les expedicions exòtiques i els monuments derruïts del segle XIX, a Atget, Weege, Berenice Abbott, Walker Evans, William Klein, Steichen, Català Roca, Agustí Centelles... Inabastable per a qualsevol amant de la fotografia. I no només les fotos sinó també les revistes per les quals van ser creades com les fotos de la Barcelona vella més decrèpita de Margaret Michaelis per a la gent del Gatpac, o les portades de la revista Life... Jo me'n vaig anar totalment desmuntat per la quantitat d'obres mestres que havia vist en uns minuts... S'ha d'agrair al Macba que l'entrada és en realitat un passi que permet retornar sempre que es vulgui. Una mostra que realment mereix el seu títol: Arxiu Universal.

Només un apunt amarg... quin és el reflex a Internet d'aquestes tres excel·lents mostres? Quines exposicions virtuals, quins jocs per nens, quins reculls d'imatges, quins vídeos amb les opinions dels visitants? Ens falta un pas més... Total si el Guardian pot fer un slideshow perquè nosaltres no?