La Casa d'Ana Frank a Amsterdam és un dels museus més peculiars d'aquesta extraordinària ciutat. Van emprendre una renovació radical, eliminant tota aquella "museografia" tradicional que no era més que atrezzo, i que podia fer posar en qüestió la seva autenticitat. Van deixar doncs una casa despullada, on per contrast els elements que hi ha, per petits que siguin, una guixada en llapis en una paret, un quadern escolar, són objectes extraordinàriament corporis. Son super-objectes. Claus d'una història real que és la del diari, una familia jueva amagada dels nazis en un doble fons de casa seva.
Ara les úniques imatges en moviment d'Ana estan al You Tube, posades a disposició del públic pel propi museu. Un article al Guardian ho explica amb detall. El canal de You Tube que han construït és modèlic.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris You Tube. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris You Tube. Mostrar tots els missatges
Yes we can
09 de febrer 2008
Com el post dedicat a Scorsese, aquest tampoc no té res a veure amb museus, però sí amb Internet en estat pur. La campanya per l'elecció del candidat demòcrata als Estats Units està despertant un interès planetari i Internet és evidentment un dels mitjans privilegiats. Un vídeo muntat sobre fragments del discurs de Barack Obama està essent la sensació "viral" de la campanya...
Mireu el nombre de comentaris, de vídeo respostes, de repercussió...
El vídeo és absolutament impecable... Obama és un orador excepcional, qui li escriu els discursos (ell mateix?) té una qualitat literària, comunicativa i poètica de primer ordre... Però a mi.... no sé... Segur que és de veritat Obama? No serà com les llàgrimes de Hillary? Em sembla molt interessant que un discurs tan etèri, tan abstracte, tan basat en els sentiments tingui aquesta repercussió. Però és clar els està oferint de paraula just el que la gent no té als Estats Units des de fa anys, unió, confiança i fe per tornar a ser el far del món. Maybe they could...
Mireu el nombre de comentaris, de vídeo respostes, de repercussió...
El vídeo és absolutament impecable... Obama és un orador excepcional, qui li escriu els discursos (ell mateix?) té una qualitat literària, comunicativa i poètica de primer ordre... Però a mi.... no sé... Segur que és de veritat Obama? No serà com les llàgrimes de Hillary? Em sembla molt interessant que un discurs tan etèri, tan abstracte, tan basat en els sentiments tingui aquesta repercussió. Però és clar els està oferint de paraula just el que la gent no té als Estats Units des de fa anys, unió, confiança i fe per tornar a ser el far del món. Maybe they could...
Etiquetas:
Barack Obama,
Yes we can,
You Tube
Càpsules 2.0. El museu de Brooklyn
16 de febrer 2007
A la web del Brooklyn Museum hi ha una pestanya que diu Community on podeu trobar un exemple del que es pot fer amb la filosofia 2.0: Un blog obert on es va explicant una excavació mentre es fa, o un altre amb una restauració d'una peça del museu; grups oberts d'usuaris fotògrafs a flickr, videastes a You Tube, podcasts, fins i tot pàgines a MySpace i Facebook.
Un exemple a imitar?
Un exemple a imitar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
