Art Accessible. Jornades a la Pedrera. 8 retalls de Francesca Rosenberg (*actualitzat)

Aquest matí he anat a les Jornades sobre accessibilitat que s'han fet a la Pedrera. Les he pogut seguir només a mitges, perquè feia de semi-periodista per patrimoni.gencat. Volíem veure a gent de la Pedrera, de la Fundació Miró i també entrevistar a la Francesca Rosenberg, Directora de programes d'accés del MOMA de Nova York. Com acostuma a passar amb la gent dels museus americans, no només tenen un contingut interessant per explicar, sinó que l'storytelling, el guió, és excel·lent, i a més ella és una presentadora brillant. Si tornem als continguts, jo em quedo amb 8 retalls de la seva conferència:

1. Molta de la gent amb disminucions no volen ser tractats com a diferents, sinó com a gent normal. Alguns no volen cap ajut (ho entenc, ho he viscut).

2. Un bon disseny general dona solucions bones per a tothom, discapacitats i no discapacitats.

3. El que es fa per als discapacitats serveix per a tothom. Una rampa també és útil per a les mares amb cotxet.

4. La base per als seus programes són la creativitat i la imaginació.

5. L'objectiu és crear capacitats, explorar les capacitats d'aquestes persones per al seu creixement (empowering) i la seva autoconfiança (confidence building).

6. En les audioguies tenen tres versions en el mateix aparell, l'estandard, la de famílies i l'audiodescripció. Un crític d'un diari va escriure que amb l'audiodescripció per primer cop veia de veritat el que tenia al davant.

7. Un dels seus programes es fa per telèfon, un educador del museu explica una obra a gent que no es pot moure de casa per motius de salut. (no pot ser més senzill, ni més humà)

8. La declaració d'un dels participants del programa de malalts d'Alzheimer, despres de veure i parlar sobre les obres de Chagall: "han fet aparèixer el millor de la part de la meva ment que encara no ha marxat".

Gràcies Francesca.

* Actualització: M. al seu blog Art & Apart ha fet un molt bon resum de la ponència de Matthieu Decraene, responsable del programa d'accessibilitat del Louvre. I no us perdeu tampoc el comentari a aquest post de l'Anna Noëlle, de la Fundació Miró.

Audioguies per iPhone, segle XX i segle XXI

En aquestes setmanes de cursos i cursets m'han quedat algunes coses per explicar. Com per exemple l'aparició de diferents iniciatives d'audioguies museístiques d'interès. La primera la del Moma, una preciositat disponible per descarregar en diferents formats i també amb accés Wifi a l'interior del propi museu per iPhone i iPodTouch. Quan el percentatge dels usuaris del museu que tinguin iPhone sigui rellevant, és una opció a tenir molt en compte. Una simple interfície web adaptada a pantalla petita i un wifi al museu i, chan, un sistema totalment modelno i de cost molt baix, que s'actualitza fàcilment...

La presentació estrella però ha estat una aplicació de la National Gallery de Londres per a iPhone desenvolupada per Antenna Audio: Love Art, sobre un programa anomenat Pentimento. He tingut ocasió de provar-lo i realment és una preciositat. Aprofita la interfície de l'iPhone per posar-hi vídeos, comentaris en audio dels conservadors mentre pots mirar la imatge de l'obra d'art comentada, ampliar-ne els detalls. Tot simple i perfectament ordenat. I amb l'excel·lent qualitat de guió dels productes d'Antenna Audio: els conservadors no havien parlat mai tan bé... El vídeo d'introducció de la National Gallery és emocionant (la veu juraria que és la de Cate Blanchett!) i acaba amb un emfàtic "...this is your collection..." Tot plegat d'una qualitat de producció exquisida.

Però al cap d'uns dies l'Anna Busom, responsable de la Biblioteca de la DG de Patrimoni Cultural i companya de recerques per Internet em passava l'enllaç d'una descoberta, Musetrek, una mena de cosa que han posat en marxa uns estudiants americans que munten una empresa i que el Louvre sembla que ha recolzat d'alguna manera. Són també audioguies per iPhone, però en aquest cas els continguts els fan els usuaris a partir d'una sel·lecció dels objectes del museu. Sembla que al museu s'han fet dos passis de l'eina en funcionament. I els resultats... per Internet no es veu més que uns objectes amb uns textos que imagino que en l'iPhone es carreguen com a audios. Els resultats que es poden veure ara en la web són peculiars. Alguns creatius i altres sense interès. Però malgrat tot jo hi veig en l'eina una oportunitat de futur immensa. Més que les produccions amb Pentimento. Perquè si aquesta aplicació va endavant i queda disponible pel públic és un camp obert a l'experimentació per part de tothom: experts, artistes, escoles... N'hi haurà de dolentes com vídeos de YouTube, però n'hi haurà de genials, de creatives...

[Actualització:Olga Olivé en els comentaris d'aquest post em fa saber l'existència de Woices, un projecte similar, fet a casa nostra (Tarragona maybe?) que em sembla molt més ben fet que Musetrek! Fa tota la pinta d'èxit espatarrant.]

Els dos models són vàlids. El del museu que vol seguir explicant amb les noves eines el mateix que abans i amb la mateixa política que abans. Si això és coherent amb el programa del museu, endavant. Ara, si el museu vol donar espai a les aportacions del públic, la via és la segona.

El MOMA renova la seva web

Una de les institucions més prestigioses del món museístic, el MOMA renova demà divendres la seva web. El New York Times publica un article molt interessant sobre cap a on van els museus en el nou entorn 2.0 d'Internet i com el MOMA mira d'adaptar-s'hi:

Estem en una època en la que els blogs, compartir fotos, xarxes socials, marcadors i moltes altres maneres de crear comunitats en línia d'amants de l'art s'han convertit en una part molt més important de les webs dels museus, liderats per museus com el Walker Art Center de Minneapolis, el Brooklyn Museum o el Museu d'Art de Indianapolis, la web del qual conté un dashboard amb informació actualitzada, com ara la mida de les dotacions del museu, el seu ús diari d'energia i el temps mitjà que les persones passen mirant la seva web.

Quines són les novetats? doncs ja us les podeu imaginar: vídeo, participació dels usuaris, calendaris i mapes interactius... I llencen la web amb la intenció de veure com respon el públic i analitzar quines coses funcionen i quines no. És un work in progress, o dit en català, un treball continu.

Demà toca mirar-la...

Actualització (6-3-09):
Bé, imagino que som uns quants milers de frikis de l'art que estem intentant veure la web perquè va més lenta que un gabinet jurídic. Però al final carrega. I és força sorprenent... El menú està abaix (?) i la home i les subhomes són "modelnes" però un cop entres en algun dels apartats, el disseny és molt elegant i funcional. L'ús de la tipografia és simplement admirable. L'organització de la informació és molt bona i trobes les coses amb una certa facilitat. Fan com els diaris, que al final d'algunes pàgines posen una barra amb suggeriments d'altres temes d'interès. I la part de participació on-line està impecable... Les fotos són les que els usuaris pengen a Flickr! (és l'slideshow que veieu aqui dalt) no sé com s'ho fan amb els drets, però ho haurem de preguntar perquè si ells poden, amb la llista d'artistes que tenen, ja em diràs si no hem de poder-ho fer nantros... Una web per remenar i remenar. I apuntar i apuntar...