Museus per la gent... però de veritat...

Pilar Gonzalo i Encarna Lago estan portant endavant unes Jornades sobre la funció social dels museus i els social media... que estan tenint una prèvia molt interessant a Facebook: Com mesurar l'èxit d'un museu, tant en els social media com en els seus projectes culturals? Perquè en realitat... què volem amb aquests projectes... moltes intuicions, moltes respostes... 27 d'agost a Lugo.

Facebook i Sota Terra. Televisió, feedback i participació

En Dani Cortijo, el creador del blog Altres Barcelones va presentar fa uns dies el seu primer llibre basat en les fantàstiques històries de la ciutat que explica on-line. I ens deia que això del llibre era molt estrany, perquè ara no tenia ni idea de que pensaven els seus lectors. És clar, no li podien fer comentaris o suggeriments o crítiques com fan en el blog... Per una persona com el Dani que viu permanentment a Internet, això de la producció cultural sense retorn immediat de l'usuari, és a dir, el segle XX, li sembla molt estrany i angoixant. Perquè al segle XXI la producció cultural té resposta immediata per part dels usuaris. Punt.

Per això quan la setmana passada vam saber que s'estrenava "Sota Terra" la sèrie de TV3 i la productora Batabat sobre arqueologia i que es feia en prime-time i no al 33 a les dues de la matinada, immediatament vam pensar que si no hi havia previst un mecanisme de participació, patrimoni.gencat l'havia de donar. Vam parlar amb la productora, tothom va estar d'acord i vam engegar moviment a Twitter i Facebook. Un hashtag #sotaterra, un fòrum al Facebook de patrimoni.gencat, notícia i missatge a tots els membres del pat.club per aconseguir participació efectiva.

No confiàvem gaire en el Twitter, la veritat, però durant tot el dia de l'estrena i especialment durant l'emissió del propi programa els twitts van ser constants, amb opinions a favor i en contra, sobre el format, sobre els continguts... i tot en directe! Segons es.twicker.net va ser el segon hashtag més mogut d'aquella hora a Espanya per darrera de l'iphone4 i per davant de Pelotas (!) de TVE.

Al fòrum el que hem vist és una gran quantitat de posts molt raonats, amb criteri que fan una valoració crítica (positiva o negativa) del programa en els seus aspectes científics, de producció audiovisual, de format.

I el que hem vist també és la participació oberta de membres de l'equip del programa responent a les consultes, aclarint situacions del rodatge, explicant decisions preses i el perquè s'aposta per una sèrie d'aquestes característiques.

Tot plegat un panorama potser insòlit per una sèrie de televisió, amb una conversa tan oberta, franca i constructiva entre les dues bandes. Un exemple del que és el nou Internet i del que són avui els mitjans de comunicació i els públics.

I si haguéssim anat un pas més enllà?. I si en comptes de fer això amb l'estrena haguéssim muntat el fòrum i la primícia d'un capítol pilot fa sis mesos, en l'inici del rodatge de la sèrie? I si haguéssim mogut el contingut quatre setmanes en comptes de quatre dies? Tot el que ara es pot treure de l'opinió del públic s'hauria pogut incorporar des de l'inici en la configuració de la sèrie. No hauriem de pensar ja així les produccions audiovisuals, amb feedback per part del públic, amb la seva participació i opinions des de l'inici de la planificació?

Comunicando el museo

Avui tornem a tenir blogger convidada. En aquest cas la companya Conxa Rodà del Museu Picasso:

Sessió museus i web 2.0 a Madrid

Divendres 29 de maig va tenir lloc a Madrid la darrera sessió de les Jornades “Comunicando el Museo”, que ha estat dedicada als nous mitjans i la web 2.0. Amb assistència d’uns 150 professionals de la comunicació de museus i centres culturals provinents de tot l’estat, el matí va transcórrer integrat per 3 ponències i debat posterior.

En primer lloc va intervenir Javier Celaya, expert en Comunicació 2.0, autor entre d’altres d’un estudi sobre els museus i 2.0 ja l’any 2006, Las nuevas tecnologías Web 2.0 en la promoción de museos y centros de arte i del recent La empresa en la web 2.0. Després d’una panoràmica sobre les principals xarxes socials, Facebook, Flickr, Youtube, Twitter, etc., va parlar de l’explosió de perfils de centres culturals que estan apareixent a aquestes xarxes. Va posar de relleu el que, al meu entendre, va constituir el seu missatge a retenir: s’hi està fent el mateix que a la web o al butlletí de notícies, a l’e-news, de manera que l’usuari rep la mateixa comunicació a través de diferents canals. A les xarxes socials s’ha de parlar en un llenguatge diferent i fer coses diferents. El que hi diem ha de ser més en to de conversa, de construir xarxa de relacions, d’escoltar. I el que hi fem ha d’oferir atractius que fidelitzin els amics, com per exemple, oferir als amics de Facebook coses abans que estiguin a l’abast de tot el públic com una pre-visita, una publicació, mil possibilitats, que cada museu ha de saber imaginar i experimentar. Deia Javier molt explícit “Si en Twitter me informáis de que inauguráis una exposición, no me interesa”, és clar, aquesta informació ja arriba per altres canals, en canvi pot tenir més ganxo explicar alguna cosa en viu durant la mateixa inauguració o, prèviament, algun moment del procés del muntatge, detalls que realment acosten el museus al públic.

A continuació es va presentar el projecte Krea, de Vitòria, a càrrec d’Oliana Blanco, la cap de comunicació d’aquest centre de cultura contemporània. Un centre multidisciplinar i enfocat a la creació jove que, mentre està esperant que finalitzi l’adequació de l’edifici on s’instal·larà (un antic convent de clausura!), ja està tenint una presència activa a la xarxa. L’Oliana va parlar que la 2.0 és més una filosofia que unes eines, una filosofia de participació, de debat, de conversa, la mateixa que està inspirant el projecte Krea.

La darrera ponència, la va presentar Gail Durbin, cap del Victòria & Albert Online, amb qui ja he coincidit en dues edicions del congrés de Museums & the Web. Excel·lent comunicadora, va arrasar explicant les diferents experiències que desenvolupen al V&A al Flickr, principalment.

De les moltes coses interessants que va compartir amb el públic, en comentaré 3: un concepte, iniciatives a Flickr i reptes de futur. En primer lloc, va presentar un encertat concepte de divisió de les xarxes socials entre les que anomena “Me” sites (webs del jo), Facebook, Myspace, Twitter, on es parla de la “meva vida, els “meus” amics, i les “Us” sites (webs del nosaltres), com Flickr, Youtube, Delicious, que són essencialment llocs de compartir. Mentre les primeres estan gestionades pel departament de Màrketing, les segones són gestionades pel web team, l’equip d’Internet, o els departaments d’Educació i de Conservació. Va apuntar que Twitter probablement està ja a mig camí de les dues vessants individual/col·lectiva.

En segon lloc, va accentuar la importància, en l’entorn 2.0, de centrar-se en tasques on els visitants, els usuaris, poden ser experts, poden aportar nous continguts i coneixement (“els museus -va dir- no són la única gent que tenen experts”). En el cas del V&A, seria absurd demanar opinions sobre els teixits del s.XVI, posem per cas, quan el museu compta amb un dels millors especialistes del món en la matèria; en canvi, en Flickr, han buscat temes on la participació dels usuaris és rellevant, per exemple, en fotografia artística (d’ombres, de tatuatges/body art), o en fotografia documental (recull de fotografies de casaments d’època: es demana que les fotografies vagin acompanyades de la referència de noms, dates, lloc. Ja són més de 360 les que han rebut, que seran estudiades pel centre d’estudis genealògics: d’aquesta manera, a més, el museu ha aconseguit tenir digitalitzat pels propis usuaris un material que hagués estat fora del seu abast altrament.

Entre els reptes de futur que tenen plantejats al V&A Online, es troben, en primer lloc, el crear comunitat: fins ara són més aviat activitats aïllades, i es plantegen si crear una comunitat V&A o diverses de temàtiques, com per exemple una al voltant de la fotografia. I el segon repte és el Mobile user-generated content, és a dir, adaptar al mòbil el contingut generat pels usuaris. També va anunciar que per la tardor el V&A disposarà d’un milió d’objectes digitalitzats accessibles a la seva web.

Al debat es va posar molt clarament de manifest l’altíssim grau d’interès dels museus i centres culturals presents en l’entrada a les xarxes socials i, alhora, el grau de desconeixement i diríem un punt “verd” encara respecte d’altres països. Va sorgir el tema delicat dels drets d’autor i la por a la pèrdua de control dels continguts (apunt de Celaya: cal fer l’evolució conceptual de control de la informació a gestió de la informació). També va aflorar la inquietud per la manca de personal preparat per gestionar aquests recursos i la legítima preocupació per la dedicació necessària que ve a sobrecarregar uns equips humans en general molt reduïts, tant en els equips d’Internet, allà on en tenen, com en general als equips de comunicació. Recomanació unànime dels ponents: començar en petit i començar ja.

Des del Museu Picasso vam anunciar la tot just estrenada presència a les xarxes al mes de maig a Facebook, Flickr, Youtube, Delicious i blog, que ha anat precedida d’una prospectiva del que fan els museus del món a les xarxes socials. L’acció 2.0, als museus del nostre país encara no ha arrencat amb empenta, tot i que comencen a haver algunes iniciatives sobretot a Facebook (Prado, Reina, Fundació Miró), a Youtube (MNACTEC_Museu Ciència i Tècnica de Catalunya) i de wikis (WikiDocentes del Guggenheim de Bilbao). Aquest panorama tot just incipient en 2.0 s’estén en general a Europa, amb l’excepció avançada del Regne Unit (Tate, National Gallery, V&A), però als Estats Units (Brooklyn, MoMA, Metropolitan, Indianapolis), i Austràlia (Powerhouse) estan donant unes experiències molt rellevants.

En un proper post parlarem amb més detall d’aquestes experiències museístiques 2.0 arreu.

Conxa Rodà. Museu Picasso

Vull fer Twitter, vull fer Facebook, vull fer Ning!!!... Un moment... Estratègia.

en 1 hora en vídeo:

Social Media Strategy from Jeremy Flint on Vimeo.

O en 5 minuts en powerpoint:

How to create a social media strategy

View more Microsoft Word documents from David Griner.

En un blog descobert gràcies a Dolors Reig.

Best of the Web 2009, llista de nominacions oberta

A la conferència de Museums & the Web 2009 ja han obert el procés de nominacions per a les millors webs de museus de l'any 2008. De moment poques webs inscrites, hi ha fins el 31 de gener, poden nominar webs els registrats a la conferència d'Indianapolis.

I la notícia m'arriba pel Facebook al meu compte de Gmail. Abans m'arribaven targetons...

Museums and the Web 2009

M'arriba un missatge al Facebook (no al correu electrònic...) dient que el Museums and the Web 2009 ja està obert i amb programa. Justament aquests dies parlàvem amb alguns companys sobre si els els butlletins electrònics estan en decadència i si tot corre ja per les webs socials... Jo crec que no, que hi ha moltes capes de públic, el que és difícil és aconseguir generar la informació adeqüada per tots els diferents mitjans de comunicació que ara hem d'utilitzar, des del tarjetó de cartró fins al Twitter... sense perdre una muntanya de temps...

multi-micro-grups de públic, multi-micro-comunicació...

Ah, i remeneu el programa que hi ha coses molt interessants... Les comentem en un parell de dies, però de moment un post i respostes molt interessants sobre com no ha de ser una conferència on-line.

PD. Fa dies que no escric aquí perquè estic acabant un article diguem-ne "d'historiador de l'art normal", unes pintures renaixentistes molt interessants que han trobat als Pirineus. Es publicarà en paper (!?) o com diuen els més sarcàstics en format "arbres morts".

Tornant de vacances... Facebook

Acabat de tornar de vacances, dues setmanes senceres sense tocar ni una vegada iPod/portàtil/Internet/diaris (*), desconnectat totalment de feina i amics... engego novament l'ordinador i repasso les meves pàgines favorites, començant pel meu estimat Netvibes, el Gmail, etc.

Que ha passat en aquestes dues setmanes? res. Notícies interessants de tecnologia? res. Vídeos pendents? res, tot reposicions... I al Facebook? Doncs mira, per primera vegada la pàgina que més temps m'ha robat ha estat aquesta.

Fins ara la veritat estava a Facebook però sense cap entusiasme. Una llista curteta d'amics inscrits i molt poca activitat. Just abans de vacances vaig incorporar quatre o cinc amics més que han provocat un interessant canvi.

Ara he vist que ha fet cadascú aquestes vacances: en Jordi F. s'ha comprat l'Iphone (grrr...) en tornar de NY... en Jordi G. no para de fer coses amb els nens (piscina, bicicletada, geocaching...), la Imma ha pujat i baixat 30 o 40 muntanyes, en Sergi ha estat a Amsterdam...

Però no només vacances... Els contactes del món dels museus també han afegit coses noves, congressos, enllaços a continguts interessants... Tota una petita llista de novetats explorades pels companys i que consegüentment m'arriben a mi també...

Per a què serveix Facebook exactament? Doncs depèn de quina sigui la teva xarxa de coneguts i de quines coses facin. Si tens una colla de gent jove que surt a la nit, per lligar, és clar. Si fas una xarxa de contactes professionals "around the world", doncs per mantenir-la viva, si ets una apassionat d'alguna cosa, segur que trobes més torrats del mateix calibre...

Facebook és una caixa buida on cada grup aboca coses diferents...

A veure aquests museòlegs!!! tots apuntats dilluns al matí!!!


* Bé, només una vegada, vaig haver d'anar a un cibercafé per buscar unes pintures murals a les bases de dades del ministeri de cultura francès. Em van tancar l'església i no les vaig poder veure...

Dia dels Museus 2.0

Hem passat el Dia Internacional dels Museus amb molt bona nota em sembla. Les activitats del Dia com especialment de la Nit del dissabte estaven plenes de gent. En la web d'informació que vam preparar museus2008 teníem instal·lat Google Analytics, una meravella que ens ha permès fer una radiografia de les visites i dels mitjans per on ens han arribat. Vam fer anunci de Tv, de ràdio i una mica de premsa. A Internet pràcticament res perquè els resultats l'any passat amb uns banners a diaris digitals van ser molt decebedors. I hem vist que ràdio és força efectiva portant visites a la web, la premsa també, però és més complicada, i la tele sembla que porta la gent als museus, però no en porta tants a la web.

La sorpresa ha estat que per primer any hem tingut visites des de xarxes socials: Facebook i Orkut, i moltes des de mails: yahoo i hotmail. I això ens indica un camí a seguir... probablement el més difícil i laboriós però és que ens porta al futur: no pensar en la publicitat en grans mitjans sinó en múltiples xarxes que redifonen la informació de forma diguem-ne "granular". S'ha d'enviar grup per grup, s'ha de cercar en tots els racons, s'han de buscar redifusors... Una manera ben diferent de fer comunicació.

Càpsules 2.0. El museu de Brooklyn

A la web del Brooklyn Museum hi ha una pestanya que diu Community on podeu trobar un exemple del que es pot fer amb la filosofia 2.0: Un blog obert on es va explicant una excavació mentre es fa, o un altre amb una restauració d'una peça del museu; grups oberts d'usuaris fotògrafs a flickr, videastes a You Tube, podcasts, fins i tot pàgines a MySpace i Facebook.

Un exemple a imitar?