Els mestres haurien de fer com el tinent Daniels, dirigir i repartir la investigació. El tinent Daniels, prim, negre, impecable amb la seva corbata crema... En Pryzbylewski, el noi blanc sempre amb la carpeta a la ma, farà qualsevol cosa per no marxar del seu costat...
El meu amic Dani portava dies parlant-me d'una sèrie que estava veient, policíaca, molt lenta, bona, però bona bona de veritat. Em va passar la primera temporada de The Wire i me la vaig empassar sencera. És el millor que he vist mai provinent de la televisió. Un equip d'investigadors que es dediquen a destapar els negocis de la droga i la corrupció a Baltimore sota la direcció del tinent Cedric Daniels.
Hi vaig pensar dissabte al matí, mentre visitàvem l'Institut la Sedeta en funcions paternals i mantenia una interessantíssima conversa amb la Maria Teresa, la professora de ciències sobre la introducció dels ordinadors a les aules. Em deia que hi veu coses bones i dolentes. Que no ho acaba de veure clar... però que ja troba a faltar les eines multimèdia quan treballa ara amb llibres. I jo li explico el que porto pensant fa mesos, després de diversos contactes amb el món educatiu. Que posar ordinadors a l'aula és posar-hi una bomba sota el model de relació que hi ha hagut fa 500 anys entre professor i alumnes, tot i que molta gent sembla que no se n'adoni. Fa pocs dies un professor es queixava a televisió que des de dalt de la tarima no sabia que miraven als portàtils els nens... Si hi ha ordinadors no hi pot haver tarima! ni taules mirant totes a la pissarra! No ho veuen? La classe física com la coneixem està morta. Les taules en grups i el professor passejant. Un professor que no dóna continguts, sinó que planteja preguntes i encarrega investigacions a cada grup ha de configurar l'espai d'una altra manera. Ha de fer com Daniels.
Com Daniels.
Els arxius britanics ho han descobert i Andrew Payne ho explicava al DISH 2009. Don't illustrate, INVESTIGATE!
DISH2009 - Keynote Andrew Payne from DISH2009 on Vimeo.
Al tinent Daniels a The Wire li donen un grup d'aparents inútils. Potser el pitjor és Pryzbylewski, l'endollat pel seu sogre Valcheck. Daniels clava a la pissarra les fotos i les pistes, planteja les preguntes a resoldre i poc a poc treu de cadascun les seves virtuts, tots participen, tots aprenen. Pryzbylewski, apartat del carrer per ser un pèssim policia, per primer cop demostra la seva utilitat, de fet demostra un cervell privilegiat per desxifrar codis. Entre tots la xarxa de coneixement es va fent més espessa sobre la pissarra fins que troben molt més del que buscaven.
Mai Pryz ha demostrat tant. Mai Pryz ha après tant. Learning by doing!
I quan el seu sogre, carregat de medalles, intenta retornar-lo al seu destí rutinari, quan el vol treure del costat de Daniels, Pryz esclata.
Estic segur que hi ha ja professors que fan el que feia Daniels. I els seus alumnes aprenen com mai. I demostren com mai. I no voldran tornar mai més una classe amb tarima.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Educación expandida?
14 de febrer 2010
Educación Expandida. No ens toca estrictament en aquest blog peeeero és prou interessant com per fer una mirada al resum que fa Daniel Julià sobre el que va passar al ICI CCCB aquí.
Actualització: Em passen via comentari al blog l'enllaç als vídeos de la jornada. Gràcies!
Actualització: Em passen via comentari al blog l'enllaç als vídeos de la jornada. Gràcies!
II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica
21 de març 2009
Avui tenim una convidada: Núria Altarriba ens explica la seva experiències en unes altres jornades:
Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.
Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.
La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.
El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.
Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.
El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.
A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.
El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.
No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.
Núria Altarriba
Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.
Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.
La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.
El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.
Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.
El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.
A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.
El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.
No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.
Núria Altarriba
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
