Sota terra a Tv3. L'arqueologia en prime time

Demà dilluns l'arqueologia pren el prime-time a TV3. Diría que és la primera vegada que un programa que tracta específicament de temes patrimonials s'emet en el millor horari de la nit. Històries de Catalunya potser és l'unic precedent.

La sèrie es diu "Sota terra" i ens mostra en tretze capítols, tretze excavacions a la recerca de respostes. A cada capítol es planteja una pregunta i un equip d'arqueòlegs tenen tres dies per contestar-la excavant i fent servir tots els mitjans tecnològics al seu abast. El format és totalment televisiu i és una adaptació de la famosa "Time Team" de Channel 4 que porta ja 17 temporades a UK.

Estic segur que els arqueòlegs més puristes es posaran les mans al cap i s'esquinçaran els vestits perquè hi haurà humor, preguntes sense respondre, excavacions en 3 dies en comptes de 3 mesos.... arrrrgggg heretgia!!!! Igual que en qualsevol producte pensat pel públic no especialista, justament els ortodoxes patiran... Ara, també estic segur que molta gent que es pensa que els arqueòlegs són Indiana Jones, tindrà una idea molt més real del que suposa aquest procés investigador. Jo estic segur que serà un èxit.

La direcció científica és d'Eudald Carbonell, el presentador és Fermí Fernández i entre els arqueòlegs de l'equip tinc el plaer de trobar a Joan Eusebi Garcia Biosca, el crack dels 3D amb qui ja he coincidit per la mòmia de Pere el Gran i per Heritage Technologies.

I... evidentment al al Facebook de patrimoni.gencat podreu comentar que us sembla la sèrie i potser us tindrem preparada alguna sorpresa... agafeu el teclat mentre veieu com busquen la tomba d'Arnau Mir de Tost a Sant Pere d'Àger i a comentar!!!

I si preferiu Twitter doncs els comentaris amb el hashtag #sotaterra i així ens veurem tots!

Cultura catalana en línia (que vol dir on line...)

Avui hem fet una reunió al Palau Moja amb el company Pau Senra sobre webs, cultura, futur, etc.

I un dels temes que han sortit a conversa és la digitalització. Se'n fa molta però després la fem servir en tasques de difusió?

I he pogut aportar a la conversa un dels meus referents de fa temps: Canadian Culture Online, una iniciativa del Departament de Patrimoni Canadenc que promou i incentiva la presència de mostres de la cultura canadenca a Internet. Si remeneu pels seus documents podreu veure entre línies la situació de partida, es van trobar que a Internet la producció dels Estats Units era tan immensa que pràcticament els feia desaparèixer. I van decidir estar presents a la xarxa. En el sector patrimonial destaca la infinitat de webs de museus i exposicions virtuals a les quals han donat suport i que tenen expressió mitjançant el Virtual Museum of Canada.

I a casa nostra? Tenim molt material digitalitzat però molt poc on-line. Algunes biblioteques i arxius són les meritòries excepcions. L'excepcional Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya o el fons hemerogràfic de l'Arxiu Municipal de Girona, o les biblioteques virtuals de la pròpia BC o de la Biblioteca de Montserrat. Els museus estem més paradets en això de fer accessibles els fons complets directament. Tot i joies com l'exposició Les Presons de Franco, del Museu d'Història de Catalunya.

Però aquesta vegada els museus no són els últims de la fila. He fet un breu repàs per les arts visuals del país i el vídeo on-line no predomina entre grups de teatre, dansa o circ. I no és aquesta precisament una eina ideal de promoció?

I si no mireu el vídeo que han fet al Museu Arqueològic de Catalunya per l'exposició de Monthemhat: