Dia dels Museus 2.0

Hem passat el Dia Internacional dels Museus amb molt bona nota em sembla. Les activitats del Dia com especialment de la Nit del dissabte estaven plenes de gent. En la web d'informació que vam preparar museus2008 teníem instal·lat Google Analytics, una meravella que ens ha permès fer una radiografia de les visites i dels mitjans per on ens han arribat. Vam fer anunci de Tv, de ràdio i una mica de premsa. A Internet pràcticament res perquè els resultats l'any passat amb uns banners a diaris digitals van ser molt decebedors. I hem vist que ràdio és força efectiva portant visites a la web, la premsa també, però és més complicada, i la tele sembla que porta la gent als museus, però no en porta tants a la web.

La sorpresa ha estat que per primer any hem tingut visites des de xarxes socials: Facebook i Orkut, i moltes des de mails: yahoo i hotmail. I això ens indica un camí a seguir... probablement el més difícil i laboriós però és que ens porta al futur: no pensar en la publicitat en grans mitjans sinó en múltiples xarxes que redifonen la informació de forma diguem-ne "granular". S'ha d'enviar grup per grup, s'ha de cercar en tots els racons, s'han de buscar redifusors... Una manera ben diferent de fer comunicació.

Museums and the web 2008. Conferències i guanyadors

Ja estan disponibles les conferències de Museums and the Web 2008. Una llarguíssima llista de temes interessants per llegir, molts comentaris sobre vídeo, el paper dels videojocs en l'educació no formal i per tant en els museus, contingut generat pels usuaris, blogs, etc.

I també, és clar, els premis a les millors webs museístiques de l'any... Aquí teniu la llista completa de categories, nominats i aquí els guanyadors. El guanyador de millor web és una mica especial... Però a mi els que em tenen el cor robat (a banda de la Tate...) són els romans i les històries de Chicago...

Library of Congress i Flickr

Ja fa unes quantes setmanes que va saltar la notícia als blogs de tecnologia: la Biblioteca del Congrés Americà, una de les institucions de patrimoni més prestigioses del món, obria compte a Flickr i oferia més de 3.000 fotos històriques a la consulta pública en un entorn extern com és Flickr. Margarida Loran m'ho recordava fa uns dies.

La operació és interessant per diversos motius.

1. Una institució prestigiosa, tradicional i amb una web potentíssima també fa servir recursos externs, en aquest cas una web privada (uhhhh quina poooor! uhhhh quina vergoooonyaaaa.... [atenció és un sarcasme]) i per a més inri 2.0.

2. No hi posa qualsevol cosa a qualsevol lloc. Situa les col·leccions de fotografies més populars de la Biblioteca en la web que té la millor comunitat d'amants de la fotografia. És a dir, saben perfectament que fan.

3. No ho fan només per fer-se veure (que també) sinó per recollir informació sobre aquestes fotos i per experimentar com les categoritzen i etiqueten els usuaris de Flickr.

4. Són fotos sense restricció coneguda de copyright i ofereixen els fitxers d'alta resolució perquè tothom se'ls pugui descarregar i imprimir a casa.

Expliquen perfectament el seu projecte aquí. És remarcable que una institució tan gran i tradicional estigui fent projectes tan oberts com aquest on demanen expressament la col·laboració del públic. A veure quan fem alguna cosa així a casa nostra...

Retorn... i Museums and the web 2008

Buff... Un cop acabats uns quants compromisos professionals i acadèmics retorno a l'activitat. Aquest cap de setmana s'està fent la trobada anual dels museus i internet, enguany a Toronto.



Podeu seguir el desenvolupament d'algunes sessions pels comentaris del blog de New Media Initiatives, pels d' Audience Research i per la web de les conferències. També en mitjans més esotèrics com Twitter i Flickr que ens donen una altra visió de l'esdeveniment. En els propers dies segur que els blogs de museus i tecnologia van plens de comentaris sobre el que s'hi ha dit.

El futur d'Internet

Segons un dissenyador japonès, i crec que no s'equivoca gaire...

Un mòbil-minipc-diguelihache que consta d'una pantalla transparent on apareixen les dades del que hi ha al darrera.

Més bonic no pot ser. Això no existeix (encara) és clar però, de fet, els mòbils de gama alta d'ara no estan tan lluny d'això, ja llegeixen codis QR i fan cerques de Google, tenen mapes... El millor l'Iphone, és clar, només li falta ser transparent i saber reconèixer els edificis de Gaudí. No és tan difícil...