Realitat augmentada cinc estrelles

M'arriba via @RodrigoBurgos_ i @daniguties un vídeo amb l'aplicació que han fet per un museu polonès el Sukiennice de Krakovia amb realitat augmentada i codis QR que ha tingut un èxit espatarrant. Actors "surten dels quadres" quan els mires amb l'iPhone i expliquen una història. Però quina història? "Històries de guerra, d'amor, crims, bogeria, misteri..." Ahhh.... caramba... La tecnologia està molt bé. La campanya és perfecta, amb cartells exteriors provocant interaccions via sms i Facebook (es veu perfecte en aquesta versió més llarga) però la clau de l'èxit per mi són les històries que expliquen...

Vale si... i que et deixen un iPhone... ;)

Museus per la gent... però de veritat...

Pilar Gonzalo i Encarna Lago estan portant endavant unes Jornades sobre la funció social dels museus i els social media... que estan tenint una prèvia molt interessant a Facebook: Com mesurar l'èxit d'un museu, tant en els social media com en els seus projectes culturals? Perquè en realitat... què volem amb aquests projectes... moltes intuicions, moltes respostes... 27 d'agost a Lugo.

Vuelta al cole.... i 3 deures per tothom

Doncs si... s'han acabat les vacances i tornem als museus, a Internet, al patrimoni i a la tecnologia. Amb alguna excursió cap a fotografia... a sèries o a acampades a la recerca d'un nou món...

Cada agost aprofito per fer endreça i una certa recapitulació del que ha passat en el curs anterior i preparació pel que se'ns acosta pel davant.

Uns breus apunts. Facebook ha quedat en el meu cas pels amics. Ja no rebo informació culturalment rellevant per aquesta via. No vol dir que no sigui encara un mitjà extraordinari per la difusió i pel retrobament de grups (aviat us donaré un exemple), però per la informació professional unidireccional... niet. Com a mínim en el meu cas.

El substitut és Twitter. Descaradament. D'uns quants apuntats a la primera hem passat a tenir-hi bona part dels professionals inquiets del patrimoni i la tecnologia generant una quantitat tremenda d'informació. I les institucions igual. Molts museus ja estan jugant en aquest partit.

Novetats? No és una novetat sinó una confirmació, això dels mòbils va en serio. Passa com amb Twitter, s'ha aconseguit una massa de persones que tenen iPhone o telèfon Android suficient com perquè fer aplicacions per aquest públic no sigui una frivolitat sinó una necessitat. Ho anirem veient en els propers mesos. Les possibilitats són immenses però el canvi en el que demana el públic de nosaltres via mòbil és tan gran respecte al ordinador convencional que haurem de repensar moltes coses de les que ara fem. Però moltes...

I finalment 3 deures per tothom.

1: Buscar a Twitter per les 10 paraules claus de la vostra institució. Per exemple arqueologia maresme, sitja, neolític, paleont , etc.
2: Comprovar com es veu i com funciona la web de la vostra institució en un iphone i en un telèfon Android. Comparar amb les web del Museu d'Art d'Indianapolis o del MOMA  que passen automàticament a interfície mòbil quan es mira des d'un telèfon.
I 3: Pensar en tots els elements que volem difondre (des d'un objecte de museu a una història tradicional) i comprovar si tenen dades temporals o geogràfiques que els afectin. Per exemple horaris d'obertura. O horaris d'una activitat. O ubicació geogràfica concreta d'un edifici patrimonial a visitar. O recorreguts i rutes d'un a l'altre. Si no teniu les dades... recolliu-les... si les teniu... endreceu-les... seran una de les bases de la vostra presència a l'Internet mòbil...

Foto: Andreas Eldt a Flickr CC.

#españistán

Voleu un exemple de la gent que hi ha a l'acampada de Plaça Catalunya?

Aleix Saló. Autor del còmic Españistán.

I d'un vídeo que explica la veritat sobre la crisi actual i els últims 10 anys de bombolla immobiliària. Cosa que no han fet els mitjans de comunicació ni públics ni privats. Ni abans ni ara.

#acampadabcn

Aquest matí he passat per la Pl. Catalunya per tercera vegada. He vist els mossos i he pensat que la cosa acabaria malament, però que la gent, al final tornaria a ocupar la plaça. Que era una lluita impossible de guanyar per la policia. He baixat fins a la feina, a la Rambla i durant el matí hem anat sentit helicòpters. A la sortida, a les 4 he tornat a passar i he vist molta molta gent un altre cop. Fa dies, la primera vegada que vaig estar a la plaça, la veritat, em va semblar més una acampada festiva que una altra cosa... una mica cumbi-guai... la segona, ja vaig firmar i vaig veure coses interessants... m'ho miro amb ulls força escèptics, i no sóc l'únic... però avui... avui hi havia molta gent parlant, avui era de debò.

I quan a la tarda he vist les imatges i els vídeos de les càrregues... és que no m'ho podia creure. A veure. Era per la neteja? M'ho puc arribar a empassar. A la tarda feia encara una pudor de pixats espatarrant a alguns llocs de la plaça Catalunya. Però si portes dos camions de neteja, sense policia i vas fent negociant... no passa absolutament res....

Perquè collons ho omples tot de policies? És que no puc entendre que era el que pretenien !!!! Volien desallotjar la plaça? Però que no veuen que no poden!!! No entenen que la gent tornarà? No entenen que l'únic que pot passar és que el Twitter cremi i el cap de setmana tinguin 10.000 persones a la plaça?

I els policies... que no ho veuen que la gent que tenen a davant no són penjats ni antisistema? que no ho veuen que són universitaris la majoria? i dones grans? i avies? i nois en cadira de rodes? que no ho veuen que si peguen a una noia de 20 anys saltarà el seu amic com una molla?

Si m'ho miro des de l'acampada, com a ciutadà emprenyat no entenc perquè em peguen.

Si ho miro des de l'administració no entenc que collons esperaven que passés. Com pots enviar a la policia a pegar a gent com la que hi ha a la plaça? és que no ho entenc. Només pot ser perquè no han entès res en absolut. Perquè pensen que són gent que va contra ells, contra els sistema... quan és al revés. El 90% de la gent que hi ha a la plaça està lluitant per un lloc al sistema. Per defensar-lo, per fer-lo millor. Per treure'l de les mans d'uns gestors massa sovint totalment ineptes. Quants dissenyadors, creatius, publicitaris, advocats, músics, sortiran d'aquesta plaça? Centenars! Si està plena de la millor gent que tenim!!! Si el que fan és demanar pas!!! ens demanen que ens apartem perquè volen ser els protagonistes del futur d'aquest país.

I el repte és aquest, és obrir el sistema a les seves opinions i propostes, a la millora i al seu protagonisme. Ara ja és el SEU sistema i el volen canviar.

Si no ho fem, d'aquí a 10 anys la meitat d'aquesta gent, de la nostra millor gent, estaran treballant a Estats Units i a Alemanya.

I aquí els policies seguiran pegant a la gent per les places.