El Victoria&Albert no només no posa pegues a que la gent es descarregui les imatges (43.000) de la seva col·lecció sinó que ens diu que si són per a ús personal o educatiu: WELCOME!
Després d'un parell de mesos realment carregats i d'unes setmanes de vacances ja torno a ser aquí amb una mica d'energia així que reprenc una pila de posts que estaven a la cua esperant per ser publicats. El primer dedicat a la conferència Museums & the Web.
Enguany tenia lloc a San Francisco i era l'onzena edició. Pel que he pogut llegir de la gent que hi ha participat, molta discussió sobre Second Life, sobre jocs, sobre blogs i en definitiva sobre com els museus desenvolupen eines per enganxar la gent que corre pel món virtual. Ja estan disponibles on-line una llaaaaarga llista de ponències molt interessants. Us recomano que feu una llegida als títols perquè segur que trobareu més d’un tema que us resultarà interessant. Jo, d’una primera mirada m’han cridat l’atenció:
Visites personalitzades al Rijksmuseum. Com Last FM però en museus. Et va ensenyant obres del Rijksmuseum li dius quines t’agraden, quines no, i et fa un recorregut i una llista de recomanacions.
Instant Multimedia. Procés, metodologia i eina per fer un multimèdia en 56 hores de treball com a màxim. Fantàstic.
La blogosfera museística. Un resum dels blogs de i sobre museus, de què funciona i què no (és de l'Espadaccini...)
I més coses de Second Life, de RSS, de creació de webs, de participació social...
Un tema que sembla que va ser recurrent en els debats era si el vessant virtual dels museus ajudaria o perjudicaria el vessant del món real. Un debat evidentment interminable i típic de congrés.
I una queixa (gairebé plor) unànime: els equips web són un incompresos dintre de les seves respectives institucions i han de lluitar contra la resistència al canvi en cada conversa. Vaja que no ens passa només a nosaltres.
Serà un canvi tan ràpid que ni ens adonarem. Dos anys perquè la gent activa la utilitzi, cinc anys perquè tothom la faci servir. Això tirant llarg. I els que no estiguin preparats... al calaix del records.
La forma en que veiem les imatges (i les webs!) a Internet està a punt de canviar radicalment, com a mínim tres projectes en paral·lel estan investigant el mateix i un producte real ja el farà servir: l'Iphone.
Fa gairebé dos anys un jove investigador universitari, Jeff Han va presentar una increible pantalla on movia les fotos amb les mans. Ara Microsoft ja ho fabrica i Han té una empresa on fa aquestes pantalles per a clients molt especials com ara els militars.
Però és que a més, fa poc un altre investigador, ja fitxat també per Microsoft, Blaise Aguera, va presentar AIXÒ:
Si a algú li sembla que tot això és el futur, està equivocat. Ja és el present. La BBC que té un programa sobre el patrimoni arquitectònic britànic, ja ha creat unes quantes demos que podeu veure aquí i aquí. I els coreans també.
Evidentment demana un ordinador amb una certa potencia de gràfics i malhauradament que tingui instal·lat Windows Vista (volen vendre...) però qualsevol portàtil de gama mitja-alta comprat avui ho pot fer córrer. I el que és més increïble: pot manegar un volum d'informació gairebé il·limitat d'imatges i del pes que sigui. Gigues i Gigues. El límit ve marcat per l'ample de banda de transmissió a pantalla i la resolució que tingui aquesta. Que traduït al català vol dir que no importa quantes imatges tinguis en miniatura, com si són milions, només cal tenir ADSL i una pantalla normal.
Imagineu la col·lecció d'un museu en aquest format. Estic segur que durant el 2008 algún museu britànic ja ho provarà.
O correm una mica o d'aquí a cinc anys els nostres usuaris no miraran una web cultural catalana ni per casualitat. (perdoneu pel comentari però avui estic una mica baix de moral...)
Al Museums & the Web, a banda del congrés hi ha també la nominació de les millors webs de l'any dels museus de tot el món.
Entrades
