Autenticitat

Des que les vaig descobrir sóc un fan de les conferències del TED. Parlen de tecnologia, de ciència, de filosofia, de cuina, de biologia, o de qualsevol altra cosa però gairebé sempre són presentacions sorprenents, d'una extrema originalitat en els continguts i amb una posta en escena impecable... així es parla en públic i així s'han de passar els powerpoints...

I un troba idees interessants on menys s'ho espera. La setmana passada em vaig descarregar a l'iPod una anomenada "What consumers really want". No sembla molt museística, però ha resultat ser un motiu d'inspiració i reflexió que m'ha tingut capficat uns quants dies...

Joseph Pine explica les diferents economies de la història, de l'economia dels bens, que quan es "commodititzen" (iecs...) és a dir, quan són tots iguals, no importa qui els hagi fet, passa a ser l'economia de la manufactura que es fa sobre aquests bens, i quan aquestes manufactures són totes iguals, passa a generar-se valor en els serveis que es donen sobre aquestes manufactures. I quan aquests serveis són tots iguals, les cafeteries per exemple, el valor el crea "l'experiència" on l'important no és ja el cafè sinó tot el que l'envolta en el moment de prendre'l. Usea l'Starbucks que ens clava 4 euros per un cafè, els paguem i sortim contents i dient que amb el wifi, els sofas que tenen i sense fums és un lloc ideal per seure a passar una estona...

I inicia una explicació diàfana de la recerca que tenen els "consumidors" d'una experiència autèntica. D'experimentar allò que és autèntic. Encara que no ho sigui. I recorre els diferents matissos entre un fals fals, un fals autèntic, un autèntic fals i un autèntic autèntic. Tot basat en saber què som i en si ens mostrem als altres com som. O no. Ell pensa en productes i empreses i jo penso en la presentació del patrimoni, en arquitectura, en arqueologia i museus. I crec que aquesta conferència hauria de ser obligada en els màsters de patrimoni perquè explica de forma claríssima com es comporten i que esperen de nosaltres els ciutadans quan visiten el patrimoni.

El corresponent llibre de Pine està disponible en castellà i se'n pot llegir una part a gràcies a Google Books.

I si remeneu pel TED els meus favorits són la Jill Taylor, en Kevin Kelly, J.J. Abrams... i els Raspyni Brothers!

Per cert, la segona entrada d'aquest blog, al novembre del 2006 era aquesta...

II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica

Avui tenim una convidada: Núria Altarriba ens explica la seva experiències en unes altres jornades:


Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.

Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.

La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.

El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.

Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.

El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.

A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.

El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.

No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.

Núria Altarriba

Jornades de Digitalització de la Cultura a Catalunya

Demà anem de Jornades, i explicarem molt breument Museus en línia. Tot el dia a l'Auditori. Més informació i el programa aquí. Les jornades les organitza el Departament de Cultura i MC i es podran veure en directe en aquesta adreça.

I Arxius 2.0 ja ho ha vist i ho ha publicat. Molt bé...

Actualització (19-3-09): Buf... Han estat intenses... Us en faig un balanç totalment personal.

Primera constatació: èxit total. Gairebé 400 persones i la sala a tope. La gent té moltes ganes de saber que està passant.

De la tríada de parlaments de benvinguda van destacar poderosament les paraules de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, que va mostrar una idea molt clara del que han de ser les institucions de patrimoni en aquests temps digitals, i ho va defensar amb molta energia. Resumint va dir que hem d'anar a totes. Brava.

Després es va presentar l'estudi de la digitalització a Catalunya, que se centrava en els sectors més importants des d'un punt de vista "clàssic" de la digitalització: arxius, llibres i audiovisual. Interessant pel que suposa d'estat de la qüestió, on apareixien multitud de projectes treballant en paral·lel i que potser molts no es coneixen entre ells. Moltes administracions, molts projectes, poca coordinació...

La presentació de projectes del matí va ser molt interessant i fins a cert punt sorprenent. Com era d'esperar, molt bé la Memòria Digital de Catalunya, i molt bé l'Hemeroteca Digital de l'Arxiu Municipal de Girona, la presentació del 3 a la carta en realitat va ser un discurs teòric molt ben bastit sobre com la revolució que vivim fa canviar la perspectiva de TV3: consum de TV puja un 2% anual. Consum de vídeo de TV3 per Internet puja un 178%. Nohasefaltadesirnadamas que deia el Shuster del Polònia a Internet és clar.

El Quiosc.cat va ser per a mi la primera sorpresa. Jo em pensava que les revistes catalanes estaven condemnades a morir-se i resulta que es mouen, arriben a un acord amb Zinio i per Sant Jordi aconsegueixen 4.000 subscriptors on-line i que tenen capçaleres amb 12.000 subscriptors. Segur que no són totes, però n'hi ha que s'estan movent cap a on cal... I es van queixar amb raó de que les centrals de mitjans no tenen en compte aquest nou món.

I la segona el Passionàrium. Un projecte excel·lent. Vol aplegar el coneixement sobre les passions a Catalunya. Qui té aquest coneixement? la gent que hi participa. Qui el necessita? la gent que hi participa i la gent a qui interessa. Model: 2.0, tothom aporta, ells posen la plataforma de software lliure. Impecable. Van ensenyar una petita demo i estava perfecta. En sentirem a parlar perquè serà un model per a molts. Aquí i arreu. 2.0 en estat pur.

A la taula rodona posterior es va parlar molt de que tots havíem de cooperar però precisament es va veure que no serà gaire fàcil: cadascú va parlar de casa seva i n'hi va haver molt poc d'intercanvi.

Durant totes les sessions del matí va quedar clar que la situació actual portava d'alguna manera al desconcert. Ningú sap del tot cap a on cal anar en la nova cultura digital. I tothom demana que "algú" ens digui que hem de fer. Que algú posi ordre. Com va dir un moderador "no sé qui ha de ser aquest algú, el Montilla? el Rei?" La gent va riure però tenia raó. No vindrà ningú a dir-nos que hem de fer. Ho hem de decidir nosaltres. I alguns van parlar de cooperació, algú del públic (molt encertat) va demanar estàndars més públics perquè tothom, fins i tot ell com a particular es pugués sumar a una digitalització. I també hi va haver propostes de creació d'organismes una mica més segle XX. Com un ponent que demanava triar amb detall que es posava a Internet perquè ara hi havia moltes coses que eren innecessàries. Sort que no és el responsable de YouTube...

A la tarda vam començar ensenyant Museus en línia, després van explicar Europeana i la participació de la BC en aquest projecte, i després la tercera sorpresa: Eureca, un cercador que estan preparant a Biblioteques del Departament de Cultura i que promet moltíssim. Corre sobre tota mena de repositoris actuals i cerca creuadament en tots ells. Fins i tot sobre museus en línia. Les dades de museus, arxis i biblioteques juntes a petició de l'usuari. I a sobre amb recomanacions sobre cerca i possibilitat de comentaris. L'esperem amb impaciència.

La taula rodona de la tarda, sobre les indústries culturals, es va centrar sobretot en el futur del llibre. E-readers, llibre electrònic... conclusió personal: els editors no s'estan posant les piles. I no m'estranya perquè simplement el negoci actual és tan diferent del que ells pretenen mantenir que és com ser carnicer i voler muntar una gran superfície. Tot és menjar, però el negoci és un altre. I els que han vist el camí i han fet el salt com ara Prous, doncs ve una multinacional i el compra. Normal. Perquè és un molt bon negoci. El llibre tradicional no morirà però dels editors actuals en 10 anys ja veurem quants han sobreviscut a aquest canvi de model.

Parlament de tancament amb bons propòsits i l'emplaçament de fer-ne una altra edició l'any vinent. A la sortida, com sempre, tot ple de "corrillos" comentant la jugada...

La veritat és que aquestes jornades, més enllà dels continguts que s'hi han exposat, crec que poden ser un punt important per la cultura del país. Han estat la visualització de que les institucions, ara sí, han vist que ja estem al segle XXI i que tot va molt depressa. Que els dirigents en són conscients. Ja no sóm uns quants que anem predicant que passarà en un futur. El 2008 ja era el futur i l'hem deixat enrera. Ens trobem, com va dir un dels ponents, en una fase adolescent, que cal passar inevitablement. Ja no estem en una fase infantil, amb pocs projectes. Ara estem en una fase de floriment de projectes de digitalització i producció cultural a Internet per tot arreu. Deslligats? Normal, tots els convençuts han començat a fer coses abans que fos massa tard. Ara és un molt bon moment per posar-nos d'acord quants més millor. Però això sí, amb formules del segle XXI, no amb jerarquies del segle XX, please, que això és Internet. Hi ha d'haver lideratge, hi ha d'haver cooperació, però qui es pensi que podrà dirigir per subordinació es quedarà sol i la resta seguiran corrent. Toca fer xarxa, i hi ha molta gent disposada.

I una última constatació, a les jornades estaven presents les institucions i les indústries. Faltava un tercer actor, els usuaris, que ara són usuaris i productors alhora. Els creadors de blogs, els qui escanegen llibres antics a casa seva i els pengen a Internet, els qui escriuen articles a la Viquipèdia. Perquè si el català a hores d'ara és una llengua important a Internet, és gràcies sobretot a aquesta enorme quantitat d'individus actius culturalment que amb la seva producció i amb el seu consum, estan posant algunes de les bases de la cultura catalana, no del futur, sinó del present. Ara falta que les institucions accelerem en la feina de posar les nostres.

Arxius 2.0

Yep! Tenim nous companys, en David González engega un blog, Arxius 2.0, dedicat a l'arxivística, la fotografia i les noves tecnologies.

Molt recomanable.

Benvingut!

El MOMA renova la seva web

Una de les institucions més prestigioses del món museístic, el MOMA renova demà divendres la seva web. El New York Times publica un article molt interessant sobre cap a on van els museus en el nou entorn 2.0 d'Internet i com el MOMA mira d'adaptar-s'hi:

Estem en una època en la que els blogs, compartir fotos, xarxes socials, marcadors i moltes altres maneres de crear comunitats en línia d'amants de l'art s'han convertit en una part molt més important de les webs dels museus, liderats per museus com el Walker Art Center de Minneapolis, el Brooklyn Museum o el Museu d'Art de Indianapolis, la web del qual conté un dashboard amb informació actualitzada, com ara la mida de les dotacions del museu, el seu ús diari d'energia i el temps mitjà que les persones passen mirant la seva web.

Quines són les novetats? doncs ja us les podeu imaginar: vídeo, participació dels usuaris, calendaris i mapes interactius... I llencen la web amb la intenció de veure com respon el públic i analitzar quines coses funcionen i quines no. És un work in progress, o dit en català, un treball continu.

Demà toca mirar-la...

Actualització (6-3-09):
Bé, imagino que som uns quants milers de frikis de l'art que estem intentant veure la web perquè va més lenta que un gabinet jurídic. Però al final carrega. I és força sorprenent... El menú està abaix (?) i la home i les subhomes són "modelnes" però un cop entres en algun dels apartats, el disseny és molt elegant i funcional. L'ús de la tipografia és simplement admirable. L'organització de la informació és molt bona i trobes les coses amb una certa facilitat. Fan com els diaris, que al final d'algunes pàgines posen una barra amb suggeriments d'altres temes d'interès. I la part de participació on-line està impecable... Les fotos són les que els usuaris pengen a Flickr! (és l'slideshow que veieu aqui dalt) no sé com s'ho fan amb els drets, però ho haurem de preguntar perquè si ells poden, amb la llista d'artistes que tenen, ja em diràs si no hem de poder-ho fer nantros... Una web per remenar i remenar. I apuntar i apuntar...

Càpsules 2.0. Els esclaus a Google Maps

Repassant la web de la BBC, arribo per casualitat a un interactiu sobre l'esclavitud fet sobre Google Maps. No és magnífic de disseny però hi ha una quantitat d'informació molt notable i en molts formats, especialment interessants els audios. Per a remenar i prendre idees.