Jornades de Digitalització de la Cultura a Catalunya

Demà anem de Jornades, i explicarem molt breument Museus en línia. Tot el dia a l'Auditori. Més informació i el programa aquí. Les jornades les organitza el Departament de Cultura i MC i es podran veure en directe en aquesta adreça.

I Arxius 2.0 ja ho ha vist i ho ha publicat. Molt bé...

Actualització (19-3-09): Buf... Han estat intenses... Us en faig un balanç totalment personal.

Primera constatació: èxit total. Gairebé 400 persones i la sala a tope. La gent té moltes ganes de saber que està passant.

De la tríada de parlaments de benvinguda van destacar poderosament les paraules de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, que va mostrar una idea molt clara del que han de ser les institucions de patrimoni en aquests temps digitals, i ho va defensar amb molta energia. Resumint va dir que hem d'anar a totes. Brava.

Després es va presentar l'estudi de la digitalització a Catalunya, que se centrava en els sectors més importants des d'un punt de vista "clàssic" de la digitalització: arxius, llibres i audiovisual. Interessant pel que suposa d'estat de la qüestió, on apareixien multitud de projectes treballant en paral·lel i que potser molts no es coneixen entre ells. Moltes administracions, molts projectes, poca coordinació...

La presentació de projectes del matí va ser molt interessant i fins a cert punt sorprenent. Com era d'esperar, molt bé la Memòria Digital de Catalunya, i molt bé l'Hemeroteca Digital de l'Arxiu Municipal de Girona, la presentació del 3 a la carta en realitat va ser un discurs teòric molt ben bastit sobre com la revolució que vivim fa canviar la perspectiva de TV3: consum de TV puja un 2% anual. Consum de vídeo de TV3 per Internet puja un 178%. Nohasefaltadesirnadamas que deia el Shuster del Polònia a Internet és clar.

El Quiosc.cat va ser per a mi la primera sorpresa. Jo em pensava que les revistes catalanes estaven condemnades a morir-se i resulta que es mouen, arriben a un acord amb Zinio i per Sant Jordi aconsegueixen 4.000 subscriptors on-line i que tenen capçaleres amb 12.000 subscriptors. Segur que no són totes, però n'hi ha que s'estan movent cap a on cal... I es van queixar amb raó de que les centrals de mitjans no tenen en compte aquest nou món.

I la segona el Passionàrium. Un projecte excel·lent. Vol aplegar el coneixement sobre les passions a Catalunya. Qui té aquest coneixement? la gent que hi participa. Qui el necessita? la gent que hi participa i la gent a qui interessa. Model: 2.0, tothom aporta, ells posen la plataforma de software lliure. Impecable. Van ensenyar una petita demo i estava perfecta. En sentirem a parlar perquè serà un model per a molts. Aquí i arreu. 2.0 en estat pur.

A la taula rodona posterior es va parlar molt de que tots havíem de cooperar però precisament es va veure que no serà gaire fàcil: cadascú va parlar de casa seva i n'hi va haver molt poc d'intercanvi.

Durant totes les sessions del matí va quedar clar que la situació actual portava d'alguna manera al desconcert. Ningú sap del tot cap a on cal anar en la nova cultura digital. I tothom demana que "algú" ens digui que hem de fer. Que algú posi ordre. Com va dir un moderador "no sé qui ha de ser aquest algú, el Montilla? el Rei?" La gent va riure però tenia raó. No vindrà ningú a dir-nos que hem de fer. Ho hem de decidir nosaltres. I alguns van parlar de cooperació, algú del públic (molt encertat) va demanar estàndars més públics perquè tothom, fins i tot ell com a particular es pugués sumar a una digitalització. I també hi va haver propostes de creació d'organismes una mica més segle XX. Com un ponent que demanava triar amb detall que es posava a Internet perquè ara hi havia moltes coses que eren innecessàries. Sort que no és el responsable de YouTube...

A la tarda vam començar ensenyant Museus en línia, després van explicar Europeana i la participació de la BC en aquest projecte, i després la tercera sorpresa: Eureca, un cercador que estan preparant a Biblioteques del Departament de Cultura i que promet moltíssim. Corre sobre tota mena de repositoris actuals i cerca creuadament en tots ells. Fins i tot sobre museus en línia. Les dades de museus, arxis i biblioteques juntes a petició de l'usuari. I a sobre amb recomanacions sobre cerca i possibilitat de comentaris. L'esperem amb impaciència.

La taula rodona de la tarda, sobre les indústries culturals, es va centrar sobretot en el futur del llibre. E-readers, llibre electrònic... conclusió personal: els editors no s'estan posant les piles. I no m'estranya perquè simplement el negoci actual és tan diferent del que ells pretenen mantenir que és com ser carnicer i voler muntar una gran superfície. Tot és menjar, però el negoci és un altre. I els que han vist el camí i han fet el salt com ara Prous, doncs ve una multinacional i el compra. Normal. Perquè és un molt bon negoci. El llibre tradicional no morirà però dels editors actuals en 10 anys ja veurem quants han sobreviscut a aquest canvi de model.

Parlament de tancament amb bons propòsits i l'emplaçament de fer-ne una altra edició l'any vinent. A la sortida, com sempre, tot ple de "corrillos" comentant la jugada...

La veritat és que aquestes jornades, més enllà dels continguts que s'hi han exposat, crec que poden ser un punt important per la cultura del país. Han estat la visualització de que les institucions, ara sí, han vist que ja estem al segle XXI i que tot va molt depressa. Que els dirigents en són conscients. Ja no sóm uns quants que anem predicant que passarà en un futur. El 2008 ja era el futur i l'hem deixat enrera. Ens trobem, com va dir un dels ponents, en una fase adolescent, que cal passar inevitablement. Ja no estem en una fase infantil, amb pocs projectes. Ara estem en una fase de floriment de projectes de digitalització i producció cultural a Internet per tot arreu. Deslligats? Normal, tots els convençuts han començat a fer coses abans que fos massa tard. Ara és un molt bon moment per posar-nos d'acord quants més millor. Però això sí, amb formules del segle XXI, no amb jerarquies del segle XX, please, que això és Internet. Hi ha d'haver lideratge, hi ha d'haver cooperació, però qui es pensi que podrà dirigir per subordinació es quedarà sol i la resta seguiran corrent. Toca fer xarxa, i hi ha molta gent disposada.

I una última constatació, a les jornades estaven presents les institucions i les indústries. Faltava un tercer actor, els usuaris, que ara són usuaris i productors alhora. Els creadors de blogs, els qui escanegen llibres antics a casa seva i els pengen a Internet, els qui escriuen articles a la Viquipèdia. Perquè si el català a hores d'ara és una llengua important a Internet, és gràcies sobretot a aquesta enorme quantitat d'individus actius culturalment que amb la seva producció i amb el seu consum, estan posant algunes de les bases de la cultura catalana, no del futur, sinó del present. Ara falta que les institucions accelerem en la feina de posar les nostres.